“SARDIGNA”, una poesia de Caterina Mura, i una petita reflexió sobre el colonialisme europeu del segle XXI

El segle XXI no ha portat a Sardenya temps millors. Encara que sembli mentida, a l’Europa del tercer mil.leni continua existint un ranci colonialisme hereu de les aventures dels Imperis europeus de segles enrera.  I sens dubte el cas més evident és l’actitud despòtica i expoliadora de l’Estat italià envers el poble sard, envers Sardenya.

Sembla mentida i m’en faig creus que es continui tolerant aquesta situació insostenible a què es veu abocat el poble sard, mancat dels seus propis recursos degut a l’expoli continuat des del “Continente”, amb una part important del territori robada a la seva població per a fins militars, amb una costa verge espectacular que està sent venuda al millor postor, sigui de Dubai, de Milà o de Xina, amb unes exaccions tributàries que ratllen el robatori a mà armada, amb una burocràcia tan recarregada i injusta que fa pràcticament inviable l’emprenedoria, amb una manca d’infrastructures i d’inversió pública que ratllen l’absurd, amb un despreci per la llengua sarda digne d’un règim feixista, amb una politica agrícola que aboca a la desaparició de la tradició agropastoral sarda…

Quadre Marco

 

Enmig de tot això, no és d’extranyar que gran part del potencial humà i emprenedor de Sardenya, i val a dir que sards i sardes ho són d’emprenedors, es vegi obligat a abandonar el seu país a la cerca de millors oportunitats. Una sagnia que afecta tots els àmbits i que comencem a patir també als Països Catalans. Fins quan ha de durar aquest colonialisme del segle XXI, fins quan?.

Per fortuna, els pobles oprimits no perdem mai l’esperança, i com diu la Caterina Mura en el poema que us oferim a continuació, “brionire deves de bellunou, fiorire, fruttare ancora ca no ses malaida.” (has de germinar de nou, florir, donar encara fruits  que  no estàs pas malalta).

La pintura que acompanya el poema és d’en Marco Antonio Pani, a qui agraeixo de tot cor que ens l’hagi deixat reproduir i també ens hagi fet conèixer el poema. Gràtzias Marco e Caterina!!!

T’han isfruttada in tantos, ses decaidia,
bestida in malos pannos, fatigada,
sos bentos malos chi t’han isratada
sun abbacados meda, brionire
deves de bellunou, fiorire,
fruttare ancora ca no ses malaida.

Ti ses trazende una vida metanza,
bendendedi a istranzos pro sesinas,
si ti riscataisti sas marinas
e abberisti sas sardas minieras
si tian avverare sas isperas
de cantos chircan pan’in terr’istranza.

Cal’est s’ispera ‘e sas mamas lontanas?
Ite nd’hana a pensare sos bighinos
bidende tantos sardos pellegrinos
girende in tundu che pupos in giostra?
Torrade frades, torrade, in dom’ostra
oe sonan a festa sas campanas!

 


About The Author

Comments

One Response to ““SARDIGNA”, una poesia de Caterina Mura, i una petita reflexió sobre el colonialisme europeu del segle XXI”

  1. Marco Antonio Pani escrigué:

    Muchas gracias Jordi. Te lo agradezco por parte de todos los sardos y mía, la labor que haces con tu blog y , como siempre, el amor que le tienes a nuestra tierra. Un abrazo, Marco

Leave a Reply