Terrasarda

Posted By terrasarda on 3 gener 2012

L’altre dia vaig trobar aquesta cançó en alguerès i em va agradar molt. L’interpreta la Roberta Pastorino, musicant en Rafael Sari, un personatge alguerès molt destacat del qual la Vikipèdia en diu:

Rafael Sari (l’Alguer 1904 – 1978) fou un escriptor alguerès. Treballà com a mestre d’escola elemental i com a director de l’arxiu històric de l’Alguer. Des del 1929 publicà articles i poesies en alguerès a nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies i obtingué diversos premis. La seva obra poètica és intimista i encara no ha estat recollida ni publicada, però és un autor molt popular a l’Alguer gràcies a que algunes composicions seves han estat musicades. També fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos, amb Rafael Catardi.

 

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...PAÏSOS CATALANS..., ...SARDENYA..., Cultura, Música catalana | No Comments »
Etiquetes: Alghero, Cançó a L'Alguer, L'Alguer, música, Rafael Sari, Roberta Pastorino, S'Alighera

Posted By terrasarda on 26 desembre 2011

L’escrit que us oferim és una de les poesies satíriques en llengua sarda més conegudes. L’anònim autor fa una crítica mordaç a un dels problemes de mitjan del segle XIX a Sardenya: la negativa de l’església a deixar de cobrar la dècima al conjunt de la població, després que s’aprovés una llei que abolia aquesta exacció que ja s’arrossegava des d’època medieval.

INTRODUZIOI

Sa scomùniga de Predi Antiogu arretori de Masuddas est unu poema ki còntat de su sermoni fatu de unu predi a is de Masuddas.Custu sermoni est un’imbentu poètigu, ma podit essi puru ki s’autori apat pigau su gèniu de calincunu fatu sutzèdiu deaderus e ki mancai d’apat scritu po-i stroci s’arretori de calincuna bidda.S’imprenta prus antiga esti de su 1879. In is imprentas fatas agoa s’agàtanta partis açuntas ki bèninti de su connotu boxali de sa genti.A su ki si scit, s’autori no at mai fatu imprentai custu poema, e duncas est abarrau sconnotu. Is istudiosus nanta ki siat unu poema scritu, prus o mancu, in su 1850, est a nai candu ìanta bogau is dègumas a is predis, e duncas si fìanta dèpius ponni a traballai ke a is atrus. Predi Antiogu faiat su pastori e teniat crabas e brebeis, ma una di’ si das ìanta furadas. Insandus Predi Antiogu, de sa trona de sa crèsia, iat fatu custa scomùniga a is de Masuddas, bidda aundi issu fiat arretori, po dus cumbinci a nai kini fìanta stètius is ki d’ìanta furau is pegus.E monestendi, scomunighendi e anatematizendi, Predi Antiogu d’iat acabada cirkendi contus a kinisisiat: òminis e bèstias, mascus e fèminas, jòvunus e beçus, santus e tiàulus.

 Sa scomùniga de Predi Antiogu arrettori de Masuddas, est unu poema de 678 versus, cun mètriga a s’arrepentina (a versus setenàrius e otonàrius). No scieus ni sa gènesi ni s’autori de custu poema, ma seguramenti du ìanta cumpostu faci a sa primu perra de su Setixentus giai. Sa primu imprentadura est de su 1879 in Casteddu (po sa domu de imprenta “Corriere di Sardegna”). Custu poema irònigu e brullanu at tentu una grandu fortuna literària. Calincunu studiau d’at nau “monumentu de sa curtura populari sarda”.

Est unu poema ki tenit sa fòrmula de unu sermoni o prèdiga arreligiosa a cuntènnidu profanu ki unu para nàrat a is fidelis suus malìnnius e discannotus po dus “scomunigai” ca d’ìanta furau sa gama, e po contai a totus cumenti fèssinti lègias is cunditzionis de vidade un’òmini ki ìat scioberau sa “carriera” arreligiosa. 

INTRODUCCIÓ

L’excomunió de Pare Antíoc, rector de Masuddas, és un poema que narra el sermó feT per un mossèn a la gent de Masuddas. Aquest sermó és una invenció poètica, però podria ser que l’autor hagués agafat alguna història succeïda realment i que no s’havia escrit per enfotre-se’n del mossèn d’algun poble. La impressió més antiga és del 1879. A les edicions fetes posteriorment s’hi troben parts afegides per la tradició oral de la gent. Val a dir que l’autor no va editar mai el poema, i és per això que ens és desconegut. Els estudiosos diuen que possiblement el poema va ser escrit pels volts de 1850, és a dir, quan van treure el delme als mossens i van haver-se de posar a treballar com els altres. El Pare Antíoc feia de pastor i tenia cabres i ovelles, però un dia els hi van robar. Llavors Pare Antíoc, des de l’altar de l’esglèsia, va fert aquesta excomunió a la gent de Masuddas, poble on l’havien fet rector, per convèncer-los de dir qui havien estat els que li havie nrobat el bestiar. I amonestant, excomunicant i anatemitzant, el Pare Antíoc havia acabat buscant raons a tothom: homes i bèsties, mascles i femelles, joves i vells, sants i pecadors.

“L’excomunió de Pare Antioc rector de Masuddas” és un poema de 678 versos, amb mètrica “a s’arrepentina” (veure el post A sa repentina – Rassinia de poesias e canzonis campidanesas ). No coneixem ni l’inici ni l’autor d’aquest poema, però segurament el varen composar a la primera part del Set-cents. La primera edició que tenim és de 1879 a Càller (per la casa editorial “Corriere di Sardegna”). Aquest poema irònic i burlesc ha tingut una gran sort literària. Algun estudiós l’ha anomenat “monument a la cultura popular sarda”…

 

 Extret de http://www.prediantiogu.it/ . Traducció lliure al català de la Introducció de Jordi Saumell.

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...ESCRITS EN SARD..., ...SARDENYA..., Cultura, Limba sarda, Llibres / Libbros | No Comments »
Etiquetes: Masuddas, Masullas, poesia sarda, Sa scomuniga de Predi Antiogu arrettori de Masuddas

Posted By terrasarda on 6 desembre 2011

Arreu es parla meravelles de les platges sardes, i les de la costa oriental no són una excepció. Possiblement les platges més conegudes de la zona nord-oriental de l’illa són les de la Costa Esmeralda i les cales centrals del golf d’Orosei, com poden ser les inaccessibles cala Luna, cala Birola, cala Sisine o cala Goloritzé. Però al nord d’Orosei, especialment a llarg del municipi de Thiniscola, hi trobem també un dels trossos de costa més fascinants de Sardenya, la que va de Berchida a La Caletta.

Thiniscola (Siniscola en italià) és una ciutadeta situada als peus del Monte Albo i a pocs quilòmetres del mar. És la capital d’una regió històrica coneguda com la Baronia, una d’aquestes zones de Sardenya que, a l’igual que l’Ozzastra, té el seu territori dividit entre platges de sorra blanquíssima, suaus relleus i muntanyes aspres. No vaig arribar a visitar Thiniscola ni Orosei, però sí que em vaig perdre per alguna de les seves platges de més fàcil accés i la veritat és que al mes de novembre,  sense el turisme d’estació, la sensació és d’una pau i tranquilitat total. Hi ha moltes zones lliures encara dels abusos urbanístics,  i això els catalans ho valorem!

La primera d’aquestes zones que visito és Cala Liberotto, un petit enclavament marítim que pertany al municipi d’Orosei i on s’hi veuen les típiques cases de fa trenta anys a tocar de mar i alguna petita urbanització no massa allunyada de la costa. Ni rastre de grans hotels o grans instal.lacions costaneres. Simplement, una pineda que arrriba fins a tocar de mar, amb dues cales que destaquen en mig d’un mar de roques: cala Ginepro i cala Fuili. Ben a prop de cala Ginepro podem gaudir d’una de les platges més famoses de l’illa: Berchida. La seva finíssima sorra color gris clar, el mar d’aigües cristal.lines i la seva llarga longitud en són els seus principals atractius.

No massa lluny d’aquí, seguint la SS-125 que ve d’Orosei passo sense aturar-me per l’oasi de Bidderosa, una zona marítima protegida que destaca per la integritat del seus boscos mediterranis i per les dunes. Desafortunadament, aquest parc de més de 500 hectàrees comença a patir la pressió especulativa i s’ha projectat construir dos petits ports esportiu, a part de diverses agressions que ha patit el bosc en els darrers temps. De moment cal pagar per accedir en cotxe a l’intern del parc, una solució que no convenç a la gent del país però que potser evitarà un excessiu trànsit rodat a l’època estival.

La propera parada ens la indica una desviació a mà dreta: capo Comino, la zona més a l’est de Sardenya. Abans d’arribar al far de Capo Comino podem veure una llarga platja de sorra blanca, una destacable zona de dunes i un xiringito amb l’isula Ruia al davant, un petit promontori allargassat a poques desenes de metres de la costa. Des d’aquí i en direcció al far les roques poc a poc es transformaran en grans blocs de granit moldejats per l’acció erosiva dels elements climàtics.

Val la pena arribar-se fins al far i gaudir de les vistes privilegiades d’aquest tram de costa totalment salvatge, on la màquia mediterrània i la pedra es fonen fins a confondre’s amb el mar. Un mural pintat a la blanquíssima paret del far abandonat ens recorda que hem de protegir aquest espai de l’energia nuclear. Sembla mentida que la ignorància humana no valori aquests paisatges, aquesta costa, i estigui disposada a instal.lar-hi una central nuclear.

Retrobant la carretera i seguint cap el nord, el següent petit enclavament que trobem és Sant Lucia, un petit poble de pescadors situat al cap del mateix nom, visible des del mateix Capo Comino. Una mica més al nord de Santa Lucia trobarem la fracció marítima més important de Thiniscola,  La Caletta, possiblement per l’existència d’un petit port esportiu que a l’estiu deu donar força vida a l’indret. A tocar del port, una pineda mig amaga una torre de guaita del segle XVII. La torre de Sant Joan es troba situada a pocs metres del mar, a sobre l’escullera, i des d’ella es divisa la platja del mateix nom. Tan la torre de Sant Joan com l’homònima de Santa Lucia han estat restaurades recentment i ara llueixen el doble al costat d’aquest mar d’un blau tan intens.

Amb el sol ponent-se a la meva esquena acabo un dels recorreguts costaners més bonics que he fet per Sardenya fins a dia d’avui. A partir d’aquí ja m’endinsaré cap a les aspres muntanyes de la Gaddura, una altre Sardenya totalment desconeguda per mi. Deixo enrera moltes idees que algun dia hauré de retrobar, potser la que em volta més pel cap és la de recórrer a peu la costa des de capo Comino fins a Berchida, una experiència que ha de ser inolvidable!

Text i imatges de Jordi Saumell – Novembre 2011

 

http://www.sardegnaturismo.it/index.php?xsl=5&s=55&v=2&c=45&t=1

 

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., El mar | No Comments »
Etiquetes: Baronia, Berchida, Bidderosa, cala Ginepro, Calaliberotto, Capo Comino, La Caletta, Monte Albo, Orosei, Santa Lucia, Siniscola, Thiniscola

Posted By terrasarda on 5 desembre 2011

Últimament més que anunciar activitats futures, us explico les que ja han passat. Es veu que amb tanta informació com corre per la xarxa em despisto!. Però val la pena que conegueu la xerrada que es va organitzar la setmana passada a L’Alguer, centrada en un període molt concret de la història algueresa i sarda. Val la pena també el vídeo de la intervenció de Marcello Farinelli, un historiador alguerès molt interessant que fa uns anys ja va publicar un llibre sobre el feixisme a L’Alguer en temps de Mussolini.

 

COMUNICAT DE PREMSA

“L’Alguer Catalana, Sarda i Italiana, de la Pau d’Utrecht a la Unitat d’Itàlia”

Tenguerà lloc a l’Auditori del Liceu Científic “E. Fermi” de l’Alguer la conferència intitulada “L’Alguer Catalana, Sarda i Italiana, de la Pau d’Utrecht a la Unitat d’Itàlia”, que és estada finançada amb lo suport de la Regió Autònoma de Sardenya, gràcies a la llei regional 44 del 1993 que ha instituït les celebracions per Sa Die de Sa Sardigna.

L’acte, organitzat de lo Municipi de l’Alguer, amb l’assistència tècnica de Smeralda Consulting & Associati, escomençarà a les 17,30 de dimarts 29 novembre, i comptarà amb la participació d’experts de història de Sardenya i de llengua i cultura algueresa.

Lo projecte naix de la necessitat de promoure la festa de “sa Die” a la ciutat de l’Alguer, analitzant los adveniments històrics del període del punt de vista de la ciutat catalana de Sardenya.

Per donar interès a la conferència, los relators analitzaran l’evolució no sol dels fets històrics sinó també de la llengua i de la política local a través de l’estudi de les personalitat alguereses rellevants que han vivit en aquella època.

L’acte té un tall divulgatiu i té l’objectiu de donar una lectura de la història de la ciutat, sovint ísola en l’ísola, integrada amb los fets històrics més importants que han canviat lo panorama polític, cultural i lingüístic, de la Regió.
Durant 141 anys, la ciutat ha vivit lo passatge de vàries fases i canviaments radicals (colonització catalana, lo passatge sota Casa Savoia, l’Astatut Albertí i la Unitat d’Itàlia) que ne se marcaren la evolució amb reflexos que veiem encara avui.

La particularitat política i lingüística de l’Alguer s’insereix en el marc de la Sarda Revolució del 1794, una època històrica de gran interès que ha vist també la participació d’il·lustres algueresos.

A la conclusió de l’acte se farà una lectura de textos del període,mentre los treballs sigueran introduïts d’un grup de tres joves músics algueresos amb un repertori de cançons lligades amb l’argument de la conferència.
La conferència siguerà en català de l’Alguer.

Los relators, professors i recercadors universitaris d’alt nivell científic, són estats triats en base a les sues experiències i publicacions recents; són estats triats los millors currículums i és estat creat un gurp de treball representatiu del territori i de les diferents generacions.

Joan Armangué i Herrero, barceloní és professor de llengua i cultura catalana a la facultat de Llengües i literatures estrangeres de la Universitat de Càller. És president de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer. Ha publicat nombrosos estudis sobre la llengua i la cultura catalana a Sardenya.

Guido Sari, president de l’Associació per a la salvaguarda del patrimoni històric cultural de l’Alguer, és estat director de la biblioteca comunal de l’Alguer, ha participat a diferents treballs de recerca, articles i publicacions damunt de la llengua i literatura popular algueresa. A més és estat docent de llengua i cultura alguereses.

Marcello Farinelli, alguerès, estudiós d’història a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha publicat un assaig sobre l’època feixista a l’Alguer i està finalitzant la sua tesis doctoral a damunt de la història de Sardenya i Còrsega durant los sèculs XVIII i XX.

http://www.sassarinotizie.com/articolo-8166-alghero_catalana_dalla_pace_di_utrecht_all_unita_d_italia.aspx

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...PAÏSOS CATALANS..., ...SARDENYA..., Cultura, Història i arqueologia | No Comments »
Etiquetes: L'Alguer, Marcello Farinelli, S'Aliguera, xerrada

Posted By terrasarda on 28 novembre 2011

Avui dilluns comença la segona edició del BABEL FILM FESTIVAL a Càller, un concurs cinematogràfic internacional destinat exclusivament a obres que tractin sobre les minories lingüístiques. El gran èxit de la primera edició ha fet créixer aquesta segona, arribant als 28 films en concurs i 23 les llengües representades: afrikaans, alguerès, català, chichewa, brindisino, euskara, francoprovençal, furlan, guaraní, issan, kapangpangan, khalkha, ladino, napulitano, pugliese, quechua, romaní, salentino parabitano, sardu, schwiizerdütsch, shipibo, sign language, slovensko i tagalok.

El Festival es desenvoluparà fins al 3 de desembre i són nombrosíssimes les activitats programades, com per exemple diversos concerts on entre d’altres hi tocaran els meus amics Quilo, Randagiu sardu i Arrogalla.

Avui mateix, a les 18:30 al cinema Odissea, es projectarà un “work in progress” del documental “CAPO E CROCE”, obra del meu compare Marco Antonio Pani (Babel Film Festival, Premi “FICC” 2010)i d’en Paolo Carboni. Aquest interessantíssim documental tracta de la lluita dels pastors sards els darrers anys contra els abusos de l’Estat italià, amb el Movimento Pastori Sardi al capdavant, però amb moltes històries personals que explicar. Una obra molt i molt treballada que vaig poder visionar molt parcialment ara fa un parell de mesos a casa d’en Marco, i que no cal ni dir que em va encantar, respira Sardenya per tots els seus porus!

 Su Babel Film Festival est lòmpidu a su segundu apuntamentu suo

Non fiat iscontadu. Su bonu èsitu de sa prima editzione e s’ispetzifitzidade sua, de èssere su primu e ùnicu cuncursu fatu solu pro sas produtziones tzinematogràficas chi abaidant e contant sas minorias linguìsticas, sunt duos aspetos chi tenent una importàntzia manna in sa responsabilidade chi sos organizadores intendent comente cosa issoro.

Nos movimus in unu cuntestu tzinematogràficu mondiale in ue sas produtziones prus mannas sighint a faeddare limbas istatales, omologadas e universales, chi – non b’at duda peruna – in calchi manera, faghent èssere prus pòberu s’universu de espressione umana. Su tzìnema est una indùstria e in palas a s’issèberu de sa limba de unu film ddi a sunt resones prus che àteru cummertziales. Sa limba de minoria est invetzes una limba chi bivet de sa diversidade sua e de sa richesa chi torrat in s’universu de sos sinnos chi fàghet nàschere.

Sa prima editzione de su festival at mustradu su chi ischiamus giai dae tempus meda: su tzìnema, chi in tempos passados a sas limbas locales non ddas aiat balorizadas mai, dae unu pagu de tempus a como, at iscobertu sa possibilidade de illargare sa potentzialidade comunicativa de sas immàgines in movimentu impreende sas limbas locales, sas limbas faeddadas a fitianu in una dimensione comunitària chi acapiat sa persone a s’ispàtziu identitàriu, in ue limbas e dialetos s’ispinghent ananti cun coràgiu mannu, in àreas lingüísticas a bortas perifèricas meda in totu su mundu.

Sa prima esperièntzia tenta cun su Babel cunfirmat custa idea chi s’at fatu nàschere s’intentu de nos mòvere in custa aventura, ischende chi onni discursu subra s’identidade abarrat astratu si non si podet acapiare a unu corpus biu e cuncretu, fatu de esperiètzias reales. Su tzìnema, in immàgines, nos podet torrare difatis su corpus biu e beru de sas limbas: a sos protagonistas los bidimus faeddare, mòvere, amare e odiare, los bidimus faghende totu su chi faghent sos òmines e chi sa limba chi faeddant prenet de vida e beridade. Sos personàgios chi faeddant sa limba chi connoschent e chi los faghet èssere parte de una comunidade sunt prus fortes e prus bios pro ite faeddant sa limba issoro, sa chi intendent e bivent cada die.

Su dopiàgiu los falsat, los traighet, los deformat. Su tzìnema de su dopiàgiu arriscat de fàghere èssere totu uguale, leendende onni asperidade, iscantzellandende sos errores: faghende èssere totu uniforme.

In cust’ùrtimu annu sas istitutziones regionales, in Sardigna comente in Itàlia, ant sighidu a traballare pro amparare su patrimòniu linguìsticu de sas comunidades nostras. Su Babel Film Festival, chi est nàschidu in unu cuntestu chi reconnoschet a s’ìsula nostra una tzentralidade chi no est petzi geogràfica, ma fintzas problemàtica, dinàmica e culturale pro su destinu de sas limbas “non natzionales”, cun custu atòbiu internatzionale donat una ocasione chi ponet in craru in manera ladina s’esigèntzia de aprofondire a sas potentzialidades culturales nostras in una prospetiva globale. Sos datos de s’editzione passada ddu mustrant: sos cuntatos a su situ de su Babel Film Festival, dae ghennàrgiu a su mese de nadale 2010 sunt istados 262.167, 3500 sas presèntzias a su festival, 1489 bisiones de sa serada de premiatzione in streaming, 33 film seletzionados, chi beniant dae 10 istados diferentes e rapresentaiant 25 minorias linguìsticas.

Cust’annu amus a tènnere una richesa ancora prus manna: prus istados, prus limbas, prus film, prus prèmios. In custa editzione b’at 28 film in cuncursu, 23 sunt sas limbas de minorias, 19 sos istados chi partètzipant a sa manifestatzione. In prus ddi a sunt sas novidades de importu de su prèmiu a su mègius longumetràgiu e de su prèmiu assinnadu dae sos istudentes de sas iscolas superiores de Casteddu e de sas biddas a làcana.

Su festival si faghet prus mannu e in su matessi tempus s’acostat de prus a sa comunidade, a sas esigèntzias suas, pro dda fàghere èssere protagonista de una manifestatzione chi cheret prus energia, prus passione, prus voluntade, prus isfortzos, prus impegnu.

S’obietivu chi teneiamus a s’incumintzu, su de fàghere èssere su Babel Film Festival unu atòbiu de importu pro sa comunidade nostra e pro sa regione sarda, pro fàghere de s’ìsula unu logu de cunfrontu e de iscàmbiu chi fessat andadu paris a sa vocatzione sua de terra in ue sas diversidades s’atòbiant a pare, si faeddant e si cumprendent, est istadu cuncretu cun sa prima editzione e est galu prus mannu cun sa segunda.

Sa partetzipatzione de sas òperas in sardu in sa prima e peri in sa segunda editzione testimoniat chi sa limba sarda est bia, ma fintzas sa voluntade de sos autores de ddu fàghere bìvere su sardu – in totu sas variantes suas – sighende a s’atobiare cun àteras limbas, comente giai est in Sardigna.

Antonello Zanda, Paolo Carboni, Tore Cubeddu

http://www.babelfilmfestival.com/

 

 

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...ESCRITS EN SARD..., ...PAÏSOS CATALANS..., ...SARDENYA..., Cultura, Limba sarda | No Comments »
Etiquetes: Babel Film Festival, Cagliari, Càller, Capo e Croce, Casteddu, Marco Antonio Pani, minories lingüístiques, Paolo Carboni

Posted By terrasarda on 23 novembre 2011

“SARDENYA. DES DE L’ALGUER I CÀLLER”, DE MARC PLANAS I ISABEL GARCIA. TRIANGLE POSTALS. ( 2011) 

Per totes aquelles persones que encara teníeu algun dubte sobre si viatjar a Sardenya, acaba de publicar-se recentment la primera guia en català d’aquest país. Una guia molt ben feta i molt viscuda d’una qualitat molt superior a les que s’havien publicat fins ara.

En Marc Planas i l’Isabel Garcia, de la mà de de l’editorial Triangle Postals, i després d’una molt bona feina de camp, han publicat una guia pensada per a un públic català que vulgui gaudir  d’”una illa de contrastos i plena de sorpreses”.

Al llarg de les més de dues-centes pàgines a tot color, molt visuals i amb fotografies dels propis autors, hi trobarem una aproximació a l’illa i la seva història, informació d’interès per a tothom qui hi vulgui viatjar, i quatre rutes que ens faran conèixer l’illa de nord a sud i d’est a oest: L’Alguer i els voltants,  Costa Esmeralda, Golfo di Orosei i De Càller a Oristany. Les rutes estan pensades per realitzar-se en una setmana i ofereixen diverses variants, a gust del viatger.

Un plànol a una escala molt útil i manejable us ajudarà a moure’us per la geografia sarda sense massa dificultats, i més si seguiu els itineraris que els autors descriuen detalladament: platges, nurags, pobles i ciutats, paratges curiosos, els textos d’en Marc i la Isabel us faran entendre una mica més la idiosincràssia sarda mentre descobriu l’autèntica Sardenya.

Vull agrair a la Isabel i en Marc la menció a TERRASARDA que fan en el llibre, moltíssimes gràcies!.  Espero que els servís una mica la nostra pàgina, jo ja puc dir que en l’últim viatge vaig fer servir el seu plànol i guia!. I també animar-los a fer una segona part amb rutes per les increïbles zones de la Barbàgia, l’Ogliastra i d’altres que de ben segur faran les delícies dels lectors!

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...PAÏSOS CATALANS..., ...SARDENYA..., Cultura, Llibres / Libbros, Viatjar | No Comments »
Etiquetes: Guia Sardenya, Isabel Garcia, Marc Planas, Triangle Postals

Posted By terrasarda on 18 novembre 2011

Des d’aquest passat 9 de novembre s’estan celebrant una sèrie d’actes a Barcelona per acostar Catalunya i Sardenya. O hauríem de dir Catalunya i l’Estat itàlia?. Un d’aquests actes era la  Jornada d’Estudi de les Relacions entre Catalunya i Sardenya. Una títol atractiu, però que amaga un programa i uns ponents que, deixeu-me dir-ho, a mi em van fer desistir d’assistir a l’acte.  Que un d’ells sigui el Cònsol italià a Barcelona i un altre la presidenta de la Cambra de Comerç Italiana a Barcelona, és el mateix que enriure-se’n de la cultura sarda.  Una institució de la categoria de l’Institut d’Estudis Catalans hauria de ser una mica conseqüent en allò que defensa i promou i no convertir-se en un altaveu de sectors o lobbys empresarials que poc o res tenen a veure amb la cultura. Portar aquests representants de l’Estat italià a parlar sobre Sardenya és com portar a Vidal-Cuadras o a Aznar com a ponents en una conferència sobre història o cultura catalana. Un despropòsit, vaja. Ben mirat, tot té un cert regust de publicitat encoberta per estimular un turisme de masses a la descoberta de les platges sardes.

Que no els hi passi res als sards i les sardes si el model turístic que han de seguir és  el català!. Esperem que no sigui així i el poble sard entengui que el futur és un turisme cultural, respectuós amb el país i l’entorn i que produeix una riquesa deslocalitzada i que es queda al territori. El model de turisme de masses català, de sol i borratxera, només ha afavorit l’especulació immobiliària, la destrucció del litoral català i el guany d’uns pocs, en un procés que per nosaltres catalans ja no té marxa enrera. Però el poble sard encara pot decidir, que no els seus polítics, quin futur vol per un dels països més bònics i salvatges de la Mediterrània.

Els que hem voltat una mica per Sardenya i ens interessem pel seu dia a dia, sabem com està la llengua sarda, sabem les falsificacions i manipulacions històriques que arriben constantment des del “continente”, sabem la situació d’espoli i contaminació que està patint l’illa per part de l’Estat italià, i coneixem també la manca d’inversions i infraestructures i la dificultat de tirar endavant un petit negoci a l’illa. És per això que no m’agrada que una institució com el IEC, en unes jornades culturals, porti dos representants del Govern i de l’empresariat italià com a ponents a parlar sobre Sardenya. 

Jordi Saumell Gassó

 Paral·lelismes Sardenya-Catalunya

Les 35 imatges que formen part de l’exposició fotogràfica “Catalanidade / Catalanitat” revelen els vincles històrics i culturals, el fil invisible que uneix Catalunya i Sardenya. La mostra, que es pot visitar entre el 10 i el 23 de novembre de 2011, ha estat possible amb el patrocini de la Província de Càller, el treball de tres fotògrafs sards, Gianluigi Becciu, Corrado Cabres i Marco D’Aietti, i el suport del Palau Robert.

L’acte inaugural va tenir lloc el 9 de novembre, a la Sala 2 del Palau Robert. Hi van assistir el cònsol general d’Itàlia a Barcelona, Daniele Perico; el regidor de Cultura de la Província de Cagliari, Francesco Siciliano; la presidenta de la Cambra de Comerç Italiana a Barcelona, Mercedes Brey, i el director de l’Institut Italià de Cultura, Salvatore Schirmo.

El títol de l’exposició, en sard i català, ja assenyala l’ambivalència, la juxtaposició de les imatges que mostren els paral·lelismes i semblances entre dos territoris separats per la Mediterrània però amb un passat comú. La comissària de l’exposició és Giuseppina Scorrano, experta en comunicació i enamorada de la seva terra.

(més…)

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...PAÏSOS CATALANS..., ...SARDENYA..., Cultura | No Comments »
Etiquetes: ...SARDENYA..., exposicions, IEC, Palau Robert

Posted By terrasarda on 14 novembre 2011

Cosas de sa vida, eris so agatadu pro internèt custu testu in limba sarda chi, pighende sa forma de su bentu, faeddat de s’amada terra sarda. Totu e chi no apo agatadu prus informatzione de s’autore, s’Adriano Sanna, sí chi apo iscobertu s’amiga mea Gisella Vacca retzitende su testu in limba italiana. Unu testu chi espressat in pagas paràulas su sentimentu e caratere de sa terra e sa gente sarda, e galu prus cando lu ascurtas retzitadu.

Aprofito de d’aquí per felicitar l’Adriano i enviar una forta abraçada a la Gisella!! Saludos!

SEU SU BENTU…

Seu su bentu, in su miu caminu happu biu medas cosasa, cosasa meraviliosas, happu attraversau tottus y maris, happu iscalau i montis prus attus, mi seu firmau in d’onnia fonti e appu accarezzau s’orizonti, happu cumenti un’amigu giogau in’immensasa distesasa de trigu.Seu stettiu in terrasa arricasa e generosasa, prenasa de forestasa,seu istettiu in’attrasa desoladesa e poborasa, inui su spaccada spaccada is’perdasa.

Seu su bentu, happu sfidau su tempus chi passada lentu e no perdonada, in su miu longu bagamundai, no m’ happa iscaresci mai de cussa terre antiga che su mundu, inui sa genti si pigada po manu in unu ballu tundu e cun passusu ritmausu de y sonusu de launeddasa, casi cumenti un’ intesa cun sa natura, liberanta in s’ aria un’ anima pura chi deu mi frimu a da castiai mentri, s’ azziada lebia a su xelu, accumpagiada in un’ atmosfera de cantusu, chi parinti d’ essinti de su proffundu de su coru e de costumusu apprendausu de oru, colorausu cun is colorisi de custa terra.

In cust’ anima biu sa sofferenzia de unu popili, chi hadi sunfriu seculusu de preppotenzia e tirania, accumpangiada a pestilenzia e carestia; in cust’ anima biu una ganna de libertadi, una forza indommabili prus fotti de mei ca seu su bentu, deu chi happu praziu su mari e plasmau is ‘ arroccasa, a mei chi no ,’ arresistidi peruna cosa.

In mesu de tottu custa soffernzia, biu unu poppulu fieru e orgogliosi, unu poppulu ospittali e generosu fattu de genti sincera, de genti bera, cumenti custa terra dimora de misteru e tradizionisi.

Seu su bentu, m’ arregodu una diì, candu fia intentu accarezzai su maru, m’intendu improvisamenti rappiu da una bianca vela de unu piscadori,sa faci seniada de su dolori de una vida fatta de istentu e trumentu,is pillusu abbruxiausu da su soli, feridasa sruccanta cussas manusu chi po troppu annusu anti tirau cussa arrezza avara ma, mancai sa vida po issu siada amara, no unu lamentu e deu ca seu su bentu invidiu sa forza d’animu de custu piscadori, chi no s’instancada mai de cunfidai in su Signori.

Attraversada sa costa fazzu una sosta, po ammirai unu contadinu chi esti inclinu a trabbalai cussa terra piegada de su sciuttori ma, chi cumenti abili dottori, faidi torrai a germoliai sa vida.

In s’atta collina, unu pastori circondau de duxentusu e una brebei, fidaisì de mei paridi unu rei, sa berritta po corona, po tronu un’arrocca chi dominada tottu sa zona,po scetru unu bastoni de ollastu, po regnu su cuili cun su tramontu chi di faidi de cuntrastu.

Seu su bentu, de accarezzai cust’ isola seu cuntentu, arribbau a su Genargentu s’accostada a mei un’achili, chi cun abili movimentu s’azaiada libera incontru a su firmamentu, intantisi unu sirboni faidi capolinu in sa nebbia onnendi attenzioni a su perigulu, intantisi unu mufloni guadangiada s’ altura de su monti, custu monti incespiau de biancu,chi si aziada maestosu finasa a toccai su xelu, chi d’hadi arregalau custu candidu mantelu.

Seu su bentu, happu attraverssau sa Jara, happu dromiu in s’ Asinara, isola a mei cara, happu sruccau su staini de Oristaini a cuadu de su fassoni, de custu poppulu antiga inbarcazioni, seu istettiu a Caprera in una bella diì de primavera, ingunisi esti biviu e mottu de y dus’ mundusu s’eroi.

Imoi ca m’arregodu, seu istettiu a Sant’Antiogu chi tengu un’ogu de riguardu, seu istettiu deu a du spingi a su traguardu deu custa terra a Issu devota.

M’ aaregodu cuss’otta chi happu sbaraliau sa flotta francese, chi minacciada Casteddu e de cussu bandiu Corbeddu, chicun mei s’esti confidau.

Seu su bentu, una cosa si nau: m’itzerriestasa maestrali, m’itzerriestasa greccali, mi cichestasa a levanti o a ponenti, m’eisi  aggatai sempri in mesu a custa terra e sarda gente.

 

Category: ...ESCRITS EN SARD..., ...SARDENYA..., Cultura, Limba sarda | No Comments »
Etiquetes: Adriano Sanna, Gisella Vaca, Maracalagonis, poesia, Seu su bentu...

Posted By terrasarda on 9 novembre 2011

UNA PASSEJADA PELS LÍMITS DEL LOGUDORO I LA GADDURA

Terra selvatge d’aspres muntanyes i platges de somni, massa vegades coneguda per l’afluència de la jet-set internacional a Costa Esmeralda. Terra de vins i licors de gran sabor, caracteritzada pel granit omnipresent a mar i muntanya, recorreguda i atemoritzada segles enrera per sanguinaris bandolers… això i molt més és l’increïble terra de la Gaddura!. Ara fa uns dies vaig tenir l’ocasió d’endinsar-me en aquest paradís desconegut, encara que només fossin unes desenes de quilòmetres i uns quants poblets a la zona de la Serra del Limbara. I això és el que hi vaig viure en les escasses quatre hores que hi vaig transitar. 

—————-

No he sentit mai parlar malament a un sard de la Gaddura, sigui del poble que sigui. Sempre m’han dit que és una terra increïble, per la gent, pels paisatges, per tot. Però tot i això he anat allargant la seva descoberta, possiblement desencoratjat per la presència no massa llunyana d’aquell expoli del patrimoni sard que són els abusos de la Costa Esmeralda. I de fet, en aquest darrer viatge tampoc es trobava entre els meus objectius.

La cerca d’un lloc per dormir em va portar a Alà dei Sardi, tot resseguint de nit una d’aquelles carreteres de muntanya interminables, la que va del poble marítim de Posada fins a la SS389, passant pels poblets, si se’n pot dir així, de Concas i Piras. Una carretera en obres que em va permetre gaudir de més de trenta quilòmetres de sol.litud total, intuint tan sols la silueta de les muntanyes per la llum de la lluna i despertant-me un especial interès per la zona. Avui en dia es fa difícil trobar vastes zones que encara no es trobin tapissades per la lluminosa presència humana, sobretot si es troben a prop de zones marítimes turístiques, com és el cas.

Des d’Alà, i enmig de frondosos boscos d’alzines i granit, em vaig endinsar en territori del poble més meridional de la Gaddura, Mònti. I l’experiència va ser increïble, pràcticament inigualable. Diria fins i tot que les sensacions que em va produir el paisatge gaddurès van ser tan intenses com les del meu primer viatge a Sardenya, on cada paisatge nou que s’obria davant meu em deixava boca-badat. Al llarg de tota la carretera fins a Mònti l’entorn es torna totalment salvatge i sense cap nucli habitat de massa importància. Una mitja muntanya a vegades força trencada, a vegades de relleus més suaus, fa de marc a un paisatge dominat pels blocs de granit, els alzinars, la màquia mediterrània i la vinya.

És en la vinya on la presència humana es fa sentir més present a la zona, mancada com deia de grans nuclis. Clapes més o menys grans de ceps s’estenen arreu entre mig dels espessos boscos d’alzines, descobrint-me un paisatge nou, més habituat als turons suaus i les planures del Penedès vitícola. Aquí, als límits de la Gaddura, la vinya conviu més amb la natura que no pas amb l’home. Les úniques construccions que trobem son els stazzi, edificis habitualment rectangulars i d’una sola planta que eren la residència i el centre de la vida rural dels pastors-agricultors. Espargits arreu del territori com els masos catalans, trobem també agrupacions d’aquests stazzi, conegudes com la cussogghja, on els vincles entre els seus habitants eren molt forts.

En tot cas, la natura guanya en presència a l’activitat humana, sobretot si ens deturem en una zona tan increïble com els boscos de Monte Olia, una àrea protegida situada en un petit altiplà granític  i amb un entorn impactant, i més encara quan puntegen els primers raigs de sol del dia enmig de la boira que poc a poc es va esvanint. Aviat veurem també, des de la mateixa carretera i a la llunyania, la plana i el poble d’Olbia, un d’aquells paisatges que et queden gravats a la ment per sempre.

(més…)

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., Impresions sardes | No Comments »
Etiquetes: Alà, Gaddura, Gallura, Monte, Monte Acuto, Mònti, Olbia, Telti

Posted By terrasarda on 8 novembre 2011

Aquesta passada setmana es va celebrar el 35è Aplec Excursionista dels Països Catalans, que cada any escull un indret de la geografia catalana per reunir un bon nombre d’amants d’aquesta forma tan nostrada de conèixer el país i fer cultura i salut: caminant. Aquest any la ciutat escollida ha estat  L’Alguer, i l’actiu Centre Excursionista de L’Alguer l’encarregat d’organitzar la que ha estat una multitudinària trobada.

Tot i trobar-me a l’illa aquests dies, la memòria em va jugar una mala passada i ignorava totalment la celebració de l’Aplec. I dic que em va fallar la memòria perquè coneixia perfectament les dates desde mesos enrera gràcies al meu amic Mauro. Des d’aquí envio disculpes a tots els amics i amigues algueresos per aquest desafortunat oblit! Espero que no ens haguem d’esperar altres 35 anys per tornar a celebrar a L’Alguer una trobada tan exitosa com aquesta, en la que han participat entre 800 i 900 persones, segons fonts de l’organització. Una feina ingent per un petit però actiu Centre Excursionista, i sobretot si fem una ullada al completíssim programa d’activitats i excursions: concerts, xerrades d’història, excursions a peu i en BTT, visites guiades, sopars populars… En fi, una llàstima no haver-hi assistit, ens haurem de conformar amb aquest vídeo que ens ha fet arribar en Mario Mulas.

http://blocs.mesvilaweb.cat/cealguer

http://www.aplecexcursionista.cat/index.php/193.html

 

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...PAÏSOS CATALANS..., ...SARDENYA..., Cultura, Trekking | No Comments »
Etiquetes: Aplec Excursionista, L'Alguer, S'Aliguera