Passió Per Sardenya...

TERRASARDA vol ser un espai de trobada pels qui ens estimem Sardenya. Són tantes les emocions que produeix aquesta terra que sempre se'n vol més: la gent, les muntanyes i el mar, la seva història mil.lenària, el bon menjar i beure, la passió que senten les sardes i els sards pel seu país... A la nostra pàgina hi trobareu informació que anem recollint en els nostres viatges i d'altra que ens proporcionen els nostres companys i companyes sards.

Guestbook

“SARDIGNA”, una poesia de Caterina Mura, i una petita reflexió sobre el colonialisme europeu del segle XXI

Posted By on gener 15, 2013

El segle XXI no ha portat a Sardenya temps millors. Encara que sembli mentida, a l’Europa del tercer mil.leni continua existint un ranci colonialisme hereu de les aventures dels Imperis europeus de segles enrera.  I sens dubte el cas més evident és l’actitud despòtica i expoliadora de l’Estat italià envers el poble sard, envers Sardenya.

Sembla mentida i m’en faig creus que es continui tolerant aquesta situació insostenible a què es veu abocat el poble sard, mancat dels seus propis recursos degut a l’expoli continuat des del “Continente”, amb una part important del territori robada a la seva població per a fins militars, amb una costa verge espectacular que està sent venuda al millor postor, sigui de Dubai, de Milà o de Xina, amb unes exaccions tributàries que ratllen el robatori a mà armada, amb una burocràcia tan recarregada i injusta que fa pràcticament inviable l’emprenedoria, amb una manca d’infrastructures i d’inversió pública que ratllen l’absurd, amb un despreci per la llengua sarda digne d’un règim feixista, amb una politica agrícola que aboca a la desaparició de la tradició agropastoral sarda…

Quadre Marco

 

Enmig de tot això, no és d’extranyar que gran part del potencial humà i emprenedor de Sardenya, i val a dir que sards i sardes ho són d’emprenedors, es vegi obligat a abandonar el seu país a la cerca de millors oportunitats. Una sagnia que afecta tots els àmbits i que comencem a patir també als Països Catalans. Fins quan ha de durar aquest colonialisme del segle XXI, fins quan?.

Per fortuna, els pobles oprimits no perdem mai l’esperança, i com diu la Caterina Mura en el poema que us oferim a continuació, “brionire deves de bellunou, fiorire, fruttare ancora ca no ses malaida.” (has de germinar de nou, florir, donar encara fruits  que  no estàs pas malalta).

La pintura que acompanya el poema és d’en Marco Antonio Pani, a qui agraeixo de tot cor que ens l’hagi deixat reproduir i també ens hagi fet conèixer el poema. Gràtzias Marco e Caterina!!!

T’han isfruttada in tantos, ses decaidia,
bestida in malos pannos, fatigada,
sos bentos malos chi t’han isratada
sun abbacados meda, brionire
deves de bellunou, fiorire,
fruttare ancora ca no ses malaida.

Ti ses trazende una vida metanza,
bendendedi a istranzos pro sesinas,
si ti riscataisti sas marinas
e abberisti sas sardas minieras
si tian avverare sas isperas
de cantos chircan pan’in terr’istranza.

Cal’est s’ispera ‘e sas mamas lontanas?
Ite nd’hana a pensare sos bighinos
bidende tantos sardos pellegrinos
girende in tundu che pupos in giostra?
Torrade frades, torrade, in dom’ostra
oe sonan a festa sas campanas!

 

Demà, Fira de Santa Llúcia a Copons i exposició de pintura de Pere Bosch i Morera

Posted By on desembre 15, 2012

Aquest any l’Ajuntament de Copons, mitjançant de Regiduria de Cultura, ha organitzat pel diumenge 16 de desembre la Fira de Santa Llúcia, un mercat d’artesans i d’intercanvi. També s’inaugurarà el mateix dia una exposició de pintura de l’artista Pere Bosch Morera, que romandrà oberta fins el proper 20 de gener.

VIATGES TERRA SARDA també hi participarà amb un petit stand amb informació de les nostres propostes i de l’illa de Sardenya. Us hi esperem!

Fira Santa llúcia

Diumenge 16 de desembre presentació de VIATGES TERRA SARDA a Barcelona, al local de l’Associació de Sards de Catalunya

Posted By on desembre 15, 2012

Els amics i amigues de l’Associació de Sards a Catalunya ens han convidat alseu brindis de Nadal, una bona excusa per retrobar-nos abans de la diàspora nadalenca. Aprofitarem l’ocasió per presentar als assistents el nostre projecte d’agència de viatges i per parlar una bona estona sobre Sardenya.  Des d’aquí volem agrair a l’Associació aquesta oportunitat, moltes gràcies! Us esperem!!!

Brindis2012AssoSards copia

L’Associació de Sards a Catalunya es complau convidar-vos al Brindis de Nadal, per acabar aquest any junts i per brindar a l’any nou que serà ple de noves activitas i sorpreses. L’Associació acollirà en Jordi Saumell Gassó, que presentarà la proposta turística i cultural de VIATGES TERRA SARDA, nascuda de la seva passió per a Sardenyaa, i el seu blog Terrasarda.cat. A continuació, brindis nadalenc amb cava i dolços oferit per l’Associació.

S’Assòtziu de Sardos in Catalugna si presiat de bos cumbidar e a su Brìndisi de Pasca de Nadale, pro acabare cust’annu in paris e pro brindare a s’annu chi benit chi at a èssere prenu de atividades noas e sorpresas. Est cun praghere chi amus a acollire a Jordi Saumell Gassó, chi at a presentare sa proposta turìstica e culturale de VIATGES TERRA SARDA, nàschida dae sa passione sua pro sa Sardigna, e su blog suo Terrasarda.cat, At a sighire brìndisi de Nadale cun cava e durches ofertu dae s’Assòtziu.

“VIATGES TERRA SARDA neix fruit de l’amor per Sardenya del coponenc Jordi Saumell, de la voluntat de descobrir i donar a conèixer una cultura que té molts llocs en comú amb la catalana però també moltes particularitats. Un projecte personal que vol descobrir als catalans i catalanes que Sardenya és molt més que mar i platges bòniques. Aquest diumenge coneixeràs com una història de passió per Sardenya s’ha convertit en VIATGES TERRA SARDA, una agència de viatges situada al cor de Catalunya i especialitzada en turisme cultural, de natura i actiu a Sardenya”

VIATGES TERRA SARDA, una aposta personal per descobrir l’autèntica Sardenya

Posted By on desembre 15, 2012

Han passat ja cinc mesos des de la inauguració de VIATGES TERRA SARDA i encara no n’hem parlat a TERRASARDA.CAT.  Problemes tècnics amb el blog i un excés d’hores treballant amb l’ordinador han fet que aquest darrer any pràcticament us haguem tingut abandonats i abandonades, tot i que hem acumulat tanta informació i tant interessant sobre Sardenya que es fa difícil escollir per on començar. Crec que és de justícia iniciar aquesta nova etapa al blog parlant del grandíssim pas que hem fet aquest 2012: provar de viure de Sardenya i per Sardenya mitjançant la creació d’una agència de viatges especialitzada en el turisme cultural, de natura i actiu.  Bona lectura!

logo

Si algú m’hagués dit ara fa deu anys que sentiria tanta passió per una terra que no és Catalunya, no m’ho hagués cregut. Si algú m’hagués dit ara fa cinc anys que aquesta passió desinteressada i potser irracional es convertiria en una agència de viatges, possiblement l’hauria pres per boig. 

Poc avessat a les aficions duradores, ja des de ben petit he estat un pica-flor, una d’aquelles persones que s’interessa per molts temes però mai durant massa temps ni amb la suficient intensitat per dominar-los. La gent canvia, és cert, i m’ho confirma el fet que després de pràcticament vuit anys viatjant, llegint, parlant, estimant Sardenya i la seva gent, res no ha canviat: la passió, l’interès, el misteri d’aquesta illa màgica continua intacte dins (i fora!) meu i cada dia creix i creix.

Mai he estat un enamorat del turisme rural, de les rutes marcades i coses així. Quan hem anat a la muntanya, ja sigui amb la colla de Copons o amb la meva dona, sempre hem dormit al ras, o en refugis, perdent-nos per zones poc transitades i encara menys habilitades per al turista. És més, sempre hem defugit els llocs massa visitats o coneguts, buscant allunyar-nos de la presència humana.

Sardenya m’ha canviat també aquesta rutina. I no perquè gaudeixi més allotjant-me a un agroturisme que dormint a la muntanya. Durant aquests anys, algunes vegades per recomanació d’amics o coneguts, d’altres vegades per simple casualitat-causalitat, m’he allotjat a agroturismes, bed&breakfast i petits hotels rurals. No m’hi he allotjat massa cops, però sí els suficients per descobrir un món interessant per les possibilitats que t’ofereix d’assaborir l’autèntica Sardenya, la dels petits pobles de l’interior.

Gigi cavallL’hospitalitat dels pobles i dels propietaris i propietàries d’aquests allotjaments, els productes de primeríssima qualitat que s’hi ofereixen, l’interès per fer-te descobrir el seu país i les seves tradicions, el bon estil a l’hora d’adequar les instal.lacions i l’entorn que ha d’allotjar al viatger, converteixen el turisme rural en l’opció més adequada i menys agressiva per decobrir no una regió, sinó un país d’unes dimensions considerables, una història mil.lenària i un patrimoni abundant i particular.

Tots aquests condicionants, sumats a la meva voluntat de canviar un estil de vida lligat als horaris i l’estrés de les empreses i la cerca constant d’un lloc de treball poc gratificant, m’han conduït aquests darrers dos anys en el camí de creació d’una agència de viatges especialitzada en l’illa de Sardenya. Un procés poc planificat i molt improvitzat que m’ha proporcionat el plaer de descobrir territoris sards desconeguts per mi fins ara com l’Ozzastra, la Gaddura, el Sarrabus o la Baronia i de conèixer gent i paisatges de tot tipus.

Durant aquests dos anys que us comentava, quan el pressupost i el calendari laboral m’ho han permès, m’he escapat a Sardenya per visitar allotjaments rurals arreu del territori cercant les premises que us deia: hospitalitat, gastronomia genuina, indrets d’interès pel viatger i qualitat de les instal.lacions. Amb aquesta base sòlida, les propostes i recomanacions de molts amics i coneguts i una gran dosi de paciència davant de l’ordinador, aquest passat més de juny va nèixer la criatura: VIATGES TERRA SARDA.

Una criatura que és un pas més en aquest procés d’aprenentatge i difussió de la cultura sarda que va començar ara fa gairebé vuit anys amb el primer viatge a Sardenya i en què ha tingut gran importància l’aparició l’any 2009 del meu blog personal Terrasarda.cat.

Tot i ser aquest 2012 un any poc prolífic per Terrasarda.cat,, són ja  gairebé 350 els post sobre història, cultura, tradicions, literatura, música, natura, política i tantíssims altres temes d’interès d’aquesta terra que mai deixa de sorprendre’m. I espero que en siguin molts més els propers anys!!

anunci Viatges terra sardasangssence creus

Ens trobaràs a:  WWW.VIATGES.TERRASARDA.CAT

Jornades Sardes a Barcelona, del 26 al 28 de setembre

Posted By on setembre 24, 2012

Fa molts i molts mesos que TERRASARDA.CAT no es renova i ja és hora de posar-nos les piles. No és que en manqui informació i coses interessants per explicar de Sardenya, és més aviat un problema de temps. Esperem, ara que poc a poc anem deixant l’estiu enrera, poder actualitzar més sovint el blog. D’informació, aquests dos darrers anys, n’hem recollit molta i poc a poc provarem de posar-la a la vostra disposició.

Reprenem amb unes jornades que celebraran a Barcelona els estimats companys i companyes de l’Associació Sarda de Barcelona aquesta mateixa setmana. Una bona ocasió per retrobar-me amb bons amics i canviar impressions.Casualment participa a l’exposició inaugural en Matteo Setzu, fotògraf de Lunamatrona amb qui he compartit bones estones i que col.labora amb VIATGES TERRA SARDA amb les seves evocadores fotografies. Més d’un cop heu pogut veure el seu treball a TERRASARDA.CAT. Així doncs, si voleu veure a través de bones fotografies l’ànima de Sardenya,  gaudir d’un dels clàssics de cinema sard o escoltar un virtuós de l’acordió, no deixeu d’anar a les Jornades Sardes! Ens veiem allà!

 L’Associació de Sards a Barcelona, juntament ambla Casadegli Italiani di Barcellona presenten les “Giornate Sarde” (Jornades Sardes), tres dies d’art, fotografia, cinema, cultura i alta gastronomia. Les jornades es realitzaran des d’aquest dimecres 26 de setembre fins el divendres 28 de setembre. El programa és el següent:

26 de setembre a les 19:00 – Inauguració de les Jornades ala Casa(Passatge Méndez Vigo, 8). Concktail de benvinguda i exposició fotogràfica “Aspetti della Sardegna” (Aspectes de Sardenya). Ingrès lliure.

27 de setembre a les 19:00 – Projecció del film “Banditi a Orgosolo”, Vittorio de Seta. Ingrès lliure.

28 de setembre a les 19:30 – Concert de l’acordionista Ivan Pili. Ingrès lliure. Sopar sota inscripció i amb places limitades.

Un muntatge sobre Su Carrasecare (el carnaval sard), de Luca Mureddu

Posted By on juliol 11, 2012

Després d’uns quants mesos d’absència i de moltes hores treballant en la web de l’agència, ja va sent hora de retornar a la normalitat i publicar part de l’abundantíssim material que vaig acumulant des de fa mesos. Sardenya és infinita i mai m’atrapo per explicar-vos tot el que voldria, què hi farem!

Avui us oferim un muntatge realitzat i cedit molt amablement per l’amic Luca Mureddu, amb fotografia de Gigliola Marongiu . Reflexa a la perfecció la bellesa, singularitat i diversitat del carnaval sard, del qual tantes vegades us n’he parlat. Aquests dies tan calurosos em venia de gust recordar la fresqueta dels mesos d’hivern!. Gràtzias meda Luca!

Murales Battor Moroso Otzana. INDIPENDÈNTZIA!

Posted By on abril 8, 2012

Murales prozettau dae Franco Cossu, ana partezipau: Manuele Valerio, Franco Maritato e Zuvan’Antoni Buseddu.

Pepita Estruch, una anarquista nascuda a Copons

Posted By on abril 8, 2012

Ara fa poc un parell d’anys vaig saber casualment de l’existència d’una anarquista reconeguda a nivell europeu nascuda a Copons, la Pepita Estruch. En aquells moments encara vivia, i estava a punt de complir 90 anys. Era un parell d’anys més gran que el meu avi, en Pepet de Ca l’Hortolà (nascut el 1922), però ell no la recordava, possiblement degut a les poques dades que li vaig donar i al fet que la família de la Pepita es va exiliar tot just acabada la guerra. El tema es va quedar aquí fins que fa poques setmanes vaig llegir aquest article publicat a la revista Camí Ral, reproduint un article d’Antoni Dalmau i Ribalta a la Revista d’Igualada, que aporta una mica més de llum sobre aquesta família de coponencs revolucionaris. Ja va sent hora que se senti la veu dels oblidats i no només la dels poderosos i rics-homens que han passat per Copons al llarg de la història!.

Ha mort Pepita Estruch, una anarquista de Copons

Antoni Dalmau Ribalta

Escrit publicat a la “Revista d’Igualada” número 38, el setembre de 2011.

El nostre agraïment a l’autor i a la “Revista d’Igualada” per autoritzar-nos a publicar el seu escrit.

El mes de febrer passat, i en una residència d’avis de París, va morir una dona de 90 anys que havia nascut a Copons i que, a desgrat d’una biografia prou atzarosa, avui deu ser una perfecta desconeguda de la gent de l’Anoia. Es deia Pepita Estruch i Pons, encara que molts la coneixien per Pepita Carnicer, i va ser anarquista tota la vida. Seguim-ne una mica el rastre, en base a les informacions biogràfiques que ens n’han donat Miguel Íñiguez, Emilià Páez i Elisenda Mercadal.

Pepita Estruch va néixer el 28 de desembre de 1920. Filla de Francisco, segador, i d’Antònia, la família materna era originària de cal Martí de la Muntanya, un indret dels afores de Copons on residien. Els seus germans eren Francesc Xavier (Paco), Beatriz i Josep. La família va traslladar-se després a baix al poble, a cal Noi Teia, on tenien una fonda. La mare i la Pepita

van entrar a treballar a la fàbrica de teixits de Copons, on la primera triava trossos i la segona feia bitlles. Durant la guerra (1937-1939), la Pepita va ser bibliotecària de les Joventuts Llibertàries de Copons i, amb la seva mare, membre de la delegació de la fàbrica. Acabada la guerra, tota la familia sencera va exiliar-se cap a França.

En els anys de l’ocupació, la Pepita va formar part de la resistència al nazisme en la zona de Chartres (1942-1944). Després va viure a París, al boulevard Port Royal. Va ser activista del grup anarcofeminista Mujeres Libres, que, havent hagut de desaparèixer forçosament en acabar la guerra, va reconstituir-se a París l’any 1963. Concretament, va ser-ne la tresorera i va col·laborar en el seu butlletí. Era molt amiga d’una altra membre molt significada d’aquest grup, la coneguda Sara Berenguer. El 1999 va col·laborar en l’edició del llibre Mujeres libres. Luchadoras libertarias, editat a Madrid per la Fundación Anselmo Lorenzo. En el pla personal, i després de quedar viuda d’Antonio Arias, que va ser deportat a Alemanya el 1942, va unir-se a Antonio Carnicer —d’aquí el cognom amb què molts la coneixien— i, mort  aquest en accident de moto el 1958, a Rafael Mari de Dios, que va traspassar l’any 2008.

El germà de Pepita Estruch, Francesc Xavier (Paco), va compartir les seves mateixes idees llibertàries. Més petit que ella —havia nascut, també a Copons, el 12 de gener de 1923—, va militar igualment en el seu poble i va passar a l’exili l’any 1939. Enviada França pels nazis, es va enrolar a la guerrilla antialemanya fins que van detenir-lo el 28 d’agost de 1943. Empresonat a Compiègne, van deportar-lo a Karlsruhe i tot seguit van empresonar-lo a Frankfurt, fins que el van enviar a treballar dotze hores diàries en una fàbrica d’armes de Prengheaim. Allí van alliberar-lo els americans el 13 d’abril de 1945.

En els anys següents, Paco Estruch, que va prosperar econòmicament i tenia fàbrica pròpia, va centrar gran part de la seva activitat en el món dels deportats: va ser secretari general de la Federació Nacional dels Deportats Internats Resistents i Patriotes de l’Aisne, delegat al comitè nacional i membre del Jury de la Correcció dels Deures de la Resistència i la Deportació. Així mateix, va donar conferències a instituts i col·legis sobre la seva experiència a Alemanya i va militar a la CNT d’Aisne juntament amb el seu cunyat Antonio Carnicer i Ramón Álvarez. Va morir a Jaulgonne (Picardia) el setembre de l’any 2010.

http://www.copons.net/wp-content/uploads/2012/03/Recull_de_Fonts_Orals_de_Copons.pdf

 

Tres anys de TERRASARDA.CAT – Tres annos de TERRASARDA.CAT

Posted By on abril 2, 2012

Custu ghennàrgiu-freàrgiu de 2012 TERRASARDA.CAT at arribadu a sos tres annos. E totu e chi sunt giai sete sos annos furriende pro custa terra de sonnu chi est Sardigna, Sembra chi siat eris cando nche so postu sos pedes pro prima borta.

S’àtera die faghiat números e guasi mi isprammu: cad’e una bintina de biàgios a terra sarda, prus de 10.000 km. cunduende pro sas istradas suas, prus de chentu biddas traessadas, deghinas de nuraghes, domus de janas, crèsias e museos bisitados e, mescamente, su mannu pragheri de àere connòschidu e faeddadu cun chentinas de sardos e sardas de totas sas edades e conditziones, berus maistros pro mie de sa cultura, s’istòria e sas traditziones de su populu sardu. Custu est su bagallu chi dat vida a TERRASARDA.CAT e unu de sos pilastros de mea felicidade personale. 

Custu annu 2011 su blog at istadu una pagu prus abbandonadu de su chi est normale; non pro mancàntzia de ideas ne de boluntade pro parte mea. Su ammaniare de unu nou progetu personale chi at a bidire sa lughe custu beranu at bisonzadu totos meos isfortzos. Si totu andat bene, sos  meses benideros apo a abèrrere un’agèntzia de biàgios ispetzializada in turismu culturale in Sardigna e a sos Països Catalans, cun sa boluntade de dare a connòschere su patrimoniu culturale, naturale e umanu de sos paìsos nostros cun su màssimu rispetu e connoschèntzia intre nois.

Non dèpet bòlere acabare sena ringratziare a totos e totas su suportu e azudu retzidu, giai siat dassende·mi publicare materiale bostru e/o sighende sa die a die de TERRASARDA.CAT. Sunt guasi una chentina las bisitas onzi die, e custo mi sembrat meda!. Medas gràtzias a totos, nos bidimus in Sardigna!

 

Aquest gener-febrer de 2012 TERRASARDA.CAT ha arribat als tres anys. I tot i que són ja set els anys voltant per aquesta terra increïble que és Sardenya, sembla que sigui ahir quan hi vaig posar els peus per primer cop.

L’altre dia feia números i gairebé m’esgarrifo: prop d’una vintena de viatges per terra sarda, més de 10.000 km. conduint per les seves entretingudes carreteres, més de cent pobles recorreguts, desenes de nurags, domus de janas, esglèsies i museus visitats i sobretot, el grandíssim plaer d’haver conegut i parlat amb centenars de sards i sardes de totes les edats i condicions, veritables mestres per a mi de la cultura, la història i les tradicions del poble sard. Aquest és l’equipatge que dóna vida a TERRASARDA.CAT i un dels pilars de la meva felicitat personal.

Aquest darrer any 2011 el blog ha estat una mica més abandonat del que és habitual; no per falta d’idees ni per manca de voluntat per part meva. La preparació d’un nou projecte personal que veurà la llum aquesta propera primavera-estiu ha demanat tots els meus esforços. Si tot va bé, els propers mesos obriré una agència de viatges especialitzada en turisme cultural a Sardenya i als Països Catalans, amb la voluntat de donar a conèixer el patrimoni cultural, natural i humà dels nostres països des d’una òptica de màxim respecte i coneixement mutu.

No voldria acabar sense agrair-vos a tots i totes el suport i ajut rebut, ja sigui deixant-me publicar material vostre i/o seguint el dia a dia de TERRASARDA.CAT. Són gairebé un centenar les visites diàries, i això em sembla molt!. Moltes gràcies a tothom, ens veiem a Sardenya!

L’elaboració del pa a Sardenya. Un documental de Fiorenzo Serra de 1962.

Posted By on març 6, 2012

Més d’un cop us hem parlat dels pans de Sardenya, tan variats com bons. Com no pot ser d’altra manera, avui en dia la forma d’elaborar el pa ha canviat molt i ha deixat de ser un treball que es feia a casa, sovint amb l’ajut del veïnat. El següent documental mostra la laboriositat de l’elaboració del pa, una feina molt lligada a la vida dels pastors, que sovint passaven llargues temporades fora de casa.  En aquest cas, va ser rodat a les muntanyes de la Barbàgia, i molt especialment al poble d’Ulièna.