Regestos de sa mustra istòrica “Viàgiu in s’istòria: Lodè in sos documentos de archìviu / Resums de l’exposició històrica “Viatge a través de la història: Lodè als documents d’arxiu

Lodè és un petit poble de la Baronia, entre el Montalbo i les muntanyes granítiques de Bithi, Alà i Udussò. Fa poc em va cridar l’atenció una exposició que es fa sobre la història del poble, basada en la recerca des d’epoca medieval a diversos arxius tant de Sardenya com de Catalunya. Gràcies a això he pogut saber que un dels autors de l’exposició, en Giacomo Floris, està fent treballs de recerca a la facultat d’història de la Universitat de Barcelona, principalment d’època medieval.

Una bona excusa, si és que en calen, per visitar un poblet  que encara conserva l’estructura medieval dels seus carrers i que, a més, es troba ubicat en una zona preciosa de Sardenya.

Centre històric de Lodè (Sardenya)Resums de l’exposició històrica “Viatge a través de la història: Lodè als documents d’arxiu

Els regests formen part de l’exposició històrica “Viàgiu in s’istòria: Lodè in sos documentos de archìviu”, organitzada per Giacomo Floris, recercador  de la Universitat de Barcelona i Angelo Canu, del Portal de la llengua sarda de la província de Nùgoro, a iniciativa de l’Ajuntament de Lodè i amb l’ajut de la Biblioteca municipal. En aquesta exposició es mostren documents de l’Arxiu d’Estat de Casteddu (Càller), l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, l’Arxiu del Bisbat de Casteddu, l’Arxiu d’Estat de Nùgoro, l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Històric de la Diòcesi de Casteddu. Giacomo Floris ha “gollidu” tots els documents i escrit els regests, i Angelo Canu ha amenitzat la presentació del treball i ha fet la traducció al sard dels regests.

Regestos de sa mustra istòrica “Viàgiu in s’istòria: Lodè in sos documentos de archìviu

Sos regestos faghent parte de sa mustra istòrica “Viàgiu in s’istòria: Lodè in sos documentos de archìviu”, chi est istada ammanitzada dae Giacomo Floris, ricercadore de s’universitade de Barcellona, e Angelo Canu, operadore de s’isportellu de sa limba sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, pro contu de sa Comuna de Lodè, cun s’agiudu de sa biblioteca comunale. In custa mustra sunt gollidos documentos de s’Archìviu de Istadu de Casteddu (A.S.C.),  s’Archìviu de sa Corona (A.C.A), Barcellona, s’Archìviu Arcivescovile de Casteddu, (A.S.D.C.A.), s’Archìviu de Istadu de Nùgoro (A.S.N.), s’ Archìviu Istòricu de Protocollu de Barcellona (A.H.P.B.), s’Archìviu de sa Biblioteca de Catalunya (B.C.) e s’Archìviu Istòricu de sa Diòcesi de Casteddu (A.S.D.C.). Giacomo Floris at gollidu totus sos documentos e iscritu sos regestos, imbetzes Angelo Canu at ammanitzadu sa presentada de su triballu (su 9 de abrile de su 2011) e sa bortadura in sardu de sos regestos.

Lode

Archìviu de Istadu de Casteddu (A.S.C.), Casteddu, Sardigna

Segreteria de Istadu e de Gherra, Contea de Montarvu, Filera: II – feudos, vol. 1643

Sèculu XIX, Pasada/Casteddu.

Documentos datos dae s’amministradore (podatàriu) de sa baronia de Pasada, Stanislao Turoni, a sa Commissione incarrigada de sa licuidatzione de sos fèudos, chi cuntennet totas sas rendas feudales, pagadas e galu de pagare, dae sas comunidades de Lodè, Pasada, Thiniscole e Thorpè. Tra sas àteras cosas si deduit chi sa comunidade de Lodè pagaiat duas impostas, cudda personale cramada de fèudu e un’àtera de natura reale cramada laor de corte. Sa prima fit pagada dae sos mannos de sa bidda, a segunda si fint cojubados o baghianos e a segunda de sa classe sotziale de apartenèntzia, e costituiat su reconnoschimentu formale de sa primàtzia de su segnore. S’àtera imposta cunsistiat in su pagamentu cada annu de trigu de dare a su feudatàriu. A diferèntzia de àteros logos Lodè non daiat a su segnore suo s’imposta cramada de “cebada” (òrgiu), mentres daiat cada annu s’imposta pro su pastoriu, cramada deghino, chi obligaiat sos pastores a cunsignare ogni deghe  animales una bèstia.

Su registru cuntennet in prus sas lìteras tra s’amministradore (podatàriu) e sos funtzionàrios vitze-re, subra su refudu dae parte de sa zente de Lodè de pagare sos tributos chi pertocaiant su segnore, mancari su fèudu non fit istadu galu luidu dae s’Istadu.

Archìviu de sa Corona (A.C.A), Barcellona, Ispagna

Varia de Cancillería, reg. 43, ff. 100-124.

1358

Registru fiscale de su sèculu XV chi cuntennet sas rendas de su giuigadu de Gaddura e de todu su regnu de Sardigna.

A cumandare custa cumpiladura fit su re Pedru IV Cerimonioso a segus de rechesta dislindada de sa populatzione de su logu chi, durante sos trabàrgios de sas Corts su 1355, aiat murrungiadu s’isproportzione de sa tassatzione pisana galu in vigèntzia. Su documentu marcat sos  tributos, sos omines de armas e sos chi si podent tassare, de cada bidda de su regnu novu. In su 1358, tra sas diferentes villas registradas chi aparteniant a sa curatoria de Pasada, cumparit sa <<Villa de Lotde>>. Sos abitantes suos pagaiant baranta libras in dinari de imposta (datum), teniat chentu omines de armas e pro imbeniente, e donazione illìtzida, aparteniat a sos Ospedalieros de Santu Juanne de Gerusalemme (Ordine de Marta).

Bortadura de su documentu subra Lodè: “Bidda de Lodè, segundu su chi narant, in custu mamentu apartenit a s’Ispidale de Santu Juanne, gratzia a una donazione; sunt presentes a sa die de oe chentu omines de armas. Paret però chi custa bidda depet torrare in poderiu de su re comente si ausat in Italia, etc, datu chi sa donazione non balet.

De datum cada annu pagat: baranta francos de trigu:

/ de orgiu: /

Custa bidda non fit registrada in su componiment.”

 

Archìviu de sa Corona de Aragona, Barcellona, Ispagna.

Real Cancillería, reg. 2920, ff. 159-154

Barcellona, su 25 de làmpadas de su 1431

Pabiru de infeudatzione de sa Baronia de Pasada e de sas villas de Lodè, Pasada, Thiniscole, Thorpè a favore de Nicola Carròs e de Arborea, gubernadore generale e vitze-re de su Regnu de sa Sardigna.

S’infeudatzione in perpetuum per proprium liberum et francum allodium fit fata cun totu sa mannària de sos deretos chentza perunu càrrigu e chentza s’òbligu de peruna prestatzione, cun su podere de pòdere artziare furcas e àteros istrumentos pròprios  de su mero et misto imperio, e s’impossibilidade dae s’ala de sos vassallos de si pòdere girare, in ùrtima istàntzia, a su giudìtziu de su suberanu si in casu mai s’esserent cunsiderados innotzentes contra su giudìtziu decraradu dae su barone chi esertzitaiat su chi si narat “podere de ispada”.

Su barone, su solu mere de totus sos benes immòbiles in forma prena e assoluta, s’acataiat custa borta illoitzadu dae s’autoridade istadale. Su possedimentu de sos terrinos liberaiat difatis su mere dae cale si siat  vìnculu cun su re; sa baronia de Pasada si mudaìada in unu “istadu”, est a nàrrere, in unu territòriu in ue sas mandas de su mere fiant cantu prus mannas possibiles. Mancari chi su poderiu de importu abarraiat in sas manos de su re, a Carròs, fiant istadas cuntzessas una filera de mandas chi li permitiant de esertzitare pagu prus o mancu una soberania prena subra su territòriu chi andaiat in eredade chentza cuntzèdere una nòmina noa, cun s’esentzione de su servìtziu militare e de sos caddos armados.

Su benefìtziu de su possedimentu de sos terridòrios sunt elecandos unu a unu cun sas relativas villas, Lodè, Pasada, Thiniscole, Thorpè, Sulla, Arischion, paris cun sas biddas ispèrdidas.

 

Archìviu Arcivescovile de Casteddu, (A.S.D.C.A.), Casteddu, Sardigna.

Fundu visita pastorales, Filera Inventàriu, (sècc. XVI-XVII), ff. 84-86.

Maju de su 1601, Lodè

Vìsita pastorale de su pìscamu de Garteddi e archipìscamu de Casteddu, Muss. Alonso Lasso Cedeño. Inventàriu de sos benes chi teniat sa crèsia de Lodè. In custu documentu sa crèsia de Sant’Antoni est mentovada comente de annanta de sa crèsia de Sant’Andria. Est unu documentu de chimbe follos in ue sunt allistados unu pro unu sos trastos de cresia chi sunt in sa crèsia, paritzos retablos, calighes e rughes in prata, unu crutzefissu in linna e unu in avòriu, paritzos frontales de altare e de custos unu pintadu cun sa figura de Sant’Antoni de su fogu e paritzas planedas meda decoradas, libros litùrgicos e lutrinales.

Archìviu de Istadu de Nùgoro (A.S.N.), Nùgoro, Sardigna.

Fundu Atos Notariles, Filera C, Ulìana  Ville, 1739, ff 248-251.

Austu de su 1739, Lodè

Documentu notarile (istrumentu) chi tzertificat su comintzu de su fraigu de sa crèsia de sa Purìssima, dae parte de Frantziscu Mele Morrola e Antoni Zosepe Spanu. Su fraigu de custu fàbricu fit istadu cumandadu dae sa famillia Pala Tara.  Juan Bauptista Pala Taras e sa mama Juana Pala, aiant cumandatu in s’ùrtimu testamentu issoro su disponimentu  a sos curadores de su testamentu de bèndere tzertos benes pro pònnere dinari a su fraigu. Dae su matessi documentu s’ischit chi su beru fundadore de sa crèsia est istadu Bernardinu Pala, manneddu de Juan Baptista, cun su testamentu de su 4 de sant’andria de su 1676 at cumandadu non solu de fraigare sa cresia ma fintzas de bi fàghere in intro sas festas de sa Purissima e de s’Ànghelu de sa Guardia. Sa faina de cumintzare su fraigu fit istada intregada a su fìgiu Juanne Pala chi in su 1773 aiat cumandadu de fàghere cantu nadu in sos disponimentos de su testamentu de su babbu, numenande esecutores testamentarios sos giai numenados Pala e Pala Taras; l’ant depitu fàghere sos eredes issoro, est a nàrrere Frantziscu Mele Morrola e Antoni Zosepe Spanu, chentza chi custos duos siant resissidos a cumintzare su fraigu.

Archìviu de Istadu de Casteddu (A.S.C.), Casteddu, Sardigna

Fundu: Anticu Archiviu Reale. Filera: Causas Patrimoniales (sècc. XIV-XVIII), vol. Q 159, c1

1659, Casteddu/Pasada

Lìteras de sa causa chinnida dae su conte de su Montarvu e barone de Pasada, don Frantziscu Masones, cuntra su Fiscu Reale, a innantis de sa Reale Udièntzia de Casteddu, subra su godimentu de sas Regalias de sos vassallos suos e chi chi tocant a isse pro more de sa carta de infeudatzione data a Nicola Carròs de Arborea in su 1431. Sa chistione naschiat ca sa Guvernatzione Reale de Thàthari aiat fatu presoneri in sas càrtzeres suas in modu illegìtimu unu tale Sisìnio Contu de Lodè, vassallu de Pasada in s’anticu giuigadu de Gaddura. Fiat istadu sighidu mentres pigaiat a foras armas proibidas. Su barone non potende esertzitare sos deretos suos presentaiat una còpia de s’atu de infeudatzione de sa Baronia de Pasada, mustrande sos puntos in ue si faeddaiat de sos deretos chi godiat: “In perpetuum per proprium liberum, e francum allodium..positis erigere, et tenere in dicta baronia furcas, et medias furcas, cistella, partitas, et alia meri et mixti imperii et jurisdictionis signa, executiones justitiae facere in eisdem….per modum quod naturaliter morietur seu aliis ultimo supplicio…”, balet a nàrrere chi su segnore potiat giuigare e cundennare sos vassallos suos a sa furca o a àteros trummentos chi atuant a mòrrere. Mancari sa còpia de su pabiru de infeudatzione, sa chistione de s’arrestu de Contu e àteras novas pro dibatimentos similares, sa càusa si fit isòlvida a favore de su Fiscu Reale.

Archìviu Istòricu de Protocollu de Barcellona (A.H.P.B.), Barcellona, Ispagna.

Juan Vilana, I Liber Testamentorum, 1480-1518, ff.78-93v.

Archìviu de sa Biblioteca de Caalunya (B.C.), Barcellona, Ispagna.

AH, Capsa 13, r. 54, ff 1-11.

Sèc. XVI, Barcellona

Testamentu de donna Stefania Carròs.

Cando Nicola Carròs est mortu fiat chentza fìgios mascros e su fèudu est andatu a sa fìgia. Pro more de custu testamentu Stefania Carròs de Mur e de Arborea, fìgia de su vitze-re de Sardigna, numenaiat eredes universales, in partes uguales, sos ospidales de Nuestra Señora de Gracia de Saragotza e de Santa Creu, de Barcellona. Sa cosa de importu prus mannu fiat sa Baronia de Pasada, cun totas sas biddas e su casteddu de sa Fae, comente cunsighèntzia de sa bendita fata dae Alfonso IV a Nicola Carròs e de Arborea, su 25 de lampada de su 1431. Intre de totu si cumandaiat de comintzare su fràigu de un ospidale in Pasada chi serbiat pro totus sas biddas de sa Baronia, e duncas fintzas Lodè, e de gollire una bella suma de dinari de dare a sas pitzinnas prus poveras de custas biddas pro si pòdere cojuare. Cando su testamentu est istatu atzetadu, s’ospidale de Santa Creu di Barcellona, chi rapresentaiat fintzas su de Saragotza, at depidu afrontare paritzas dificultades. Fintzas pro custu motivu e pro garantire sa governabilitade de su fèudu at ufitzializadu provedimentos feudales e amministrativos. Sas chistiones generales pertocant sa baronia intrea, cuddas chi pertocant sa vida de una comunitade sunt de manera particolare. Sos documentos si podent partzire in tres partes. Sa prima est fata dae sos artìculos dae su I a su de VI. Issos parant sa gestione burocratica de su fèudu, comente sa nòmina de su potestà, de s’iscribanu baronale, de su corredor e de sa guardia de sa janna de sos muros de Pasada antica. Sa sicunda parte (artt. VII – XVI ), pertocat sa regulamentatzione  o sa cunfirma de sos deretos feudales, tempus faghet goditos dae sa famìllia Carròs. Sa collida de sos tributos fit unu modu pro manifestare su podere feudale. Intre de sos tributos chi Lodè e sas ateras biddas pagaiant tando, su de importu prus mannu fit su feu o deretu de fèudu. A pustis b’aiant totu una filera de deretos chi pertocaiant su segnore comente su llaor de corte, su sparpario, su “binu de terrinu” pagatu dae sos bingiàrgios, su deretu a sa catza e de pisca, su terrarico, penas y maquicias, sa encarga e in prus s’òbligu feudale pro sos vassallos de combidare a bìere e a manicare a su procuradore feudale cando andaiat in sas biddas de sa baronia pro amministrare sa giustìssia o pro afares de su segnore. In sa de tres partes e ùrtimu cantu de su documentu (papiru) s’acatant sas chistiones de s’organizatziones de sas biddas.

Feu: su tributu chi sos vassallos daiant in dinari

Llaor de corte: tributu chi cada massàiu daiat in trigu e in òrgiu, cramadu fintzas roadia

Sparpario: pagatu dae sos pastores cuforma su bestiamine chi si teniat

Deretu de catza e de pisca: in tzertas ocasiones si depiat donare a su segnore su piscatu e su catziatu de su terrinu mantessi de su segnore.

Terrarico: riellu de pagare cun benes, datos cuforma sa metade de sementza impreada pro laorare unu campu datu in afitu dae sos terrnos de su segnore.

Penas y maquicias: sunt sas multas chi sa comunidade pagaiat cando su bestiamine colaiat trèmenes de pasturas.

Encarga: deretu a cumone chi sa comunidade pagaiat si non resissiat a acatare su culpèvole de carchi falta (delitu) fatu in su saltu de sa bidda

 

Archìviu de Istadu de Casteddu (A.S.C.), Casteddu, Sardigna

Fundu: Anticu Archìviu Reale: Filera: Causas Patrimoniales (sècc. XIV-XVIII), vol. Q 159, c1

1646, Casteddu

Atos allegatos dae su conte de Montarvu subra su pretu cun su Fiscu Reale pro su godimentu de sas Regalias:

1) Carta reale de Juanne d’Aragona

2) Infeudatzione a favore de Nicola Carròs de Arburea de sa Baronia de Pasada e de sas biddas de Lodè, Thiniscole, Pasada e Thorpè

 

Archìviu de Istadu de Casteddu (A.S.C.), Casteddu, Sardigna

Segreteria de Istadu e de Gherra, Contea de Montarvu, Filera: II – feudos, vol. 1643

Su 19 de làmpadas de su 1845, Casteddu

Su procuradore de sa Baronia de Pasada informat su guvernu de su vitze-re chi sos chi istant in Lodè non cherent galu pagare sas tassas a sa baronessa, donna Marianna Nin Zatrillas. Non potende gollire sas tassas chentza impedimentos, datu chi sos cumandantes de giustìssia non bi cheriant andare si non acumpangiatos dae sos cavalieris, dimandat chi sos prinzipales de sa bidda sient cramatos a Casteddu essense issos, pro su procuratore, a capu de sa rebellia.

Paris cun sa lìtera si presentant sos nùmenes de carchi prinzipale de Lodè.

Constituciones Synodales del Arzobispado de Caller, Casteddu, 1652, pp. 366-367.

Su 18 de ghennàrgiu 1651, Casteddu

Sinodu de s’archidiòczesi de Casteddu e Unioni. Su sinodu est sa reunione de su pìscamu cun su presbiteriu pro faeddare de paritzas chisiones eclesiàsticas, est istatu convocadu a Casteddu dae s’archipìscamu mussegnore Bernardo de la Cabra (1641-1655). In cue si cumandaiat chi su clero de su locu brivaret sos sonos e su burdellu in crèsia intre de sas festas mannas, sos isparos cun sos fusiles, pro allegria in intro de crèsia o s’imbolada de durches e nutzoledas pro fàghere onore a su santu. Intre de sos cummissarios cumparit sa firma de su dotore Juan Pablo Arca Rector de Lodè.

Archìviu de sa Corona de Aragona, Barcellona, Ispagna.

Real Cancillería, reg. 1015, ff. 139-139v.

Su 7 de màju de su 1346, Valenza

Pedru IV de Aragona reconnoschet s’infeudatzione fata a favore de Pere de Companys, nàschidu in sa bidda de Girona, de logos e biddas de s’antigu giuigadu de Gaddura comente Lodè e Thiniscole. Su nomenamentu previdiat s’òbligu de su feudatàriu de prestare a sa Corona su servìtziu de duos caddos armados.

Archìviu Istòricu de sa Diòcesi de Casteddu (A.S.D.C.), Casteddu, Sardigna

Ordinarium, 70 c. 215v

Su 13 de sant’andria de su 1761, Casteddu

S’archipìscamu de Casteddu cumandat a Batore Piras, retore de foras de sa diòcesi de Garteddi, de detzìdere sa causa ue Piras fiat cuntra su retore de sa bidda de Lodè, chi aiat chircadu de si nde picare a fura su deretu de interru in sa crèsia parrocchiale, arribadu a su pìscamu de Garteddi. Pro cussu si dimandaiat de bogare a campu a cale crèsia pertocaiat sa mesa piscamale, si fiat cussa annanta dedicada a Sant’Antoni e male remunida o sa crèsia parrochiale de Sant’Andria.

Extret de: http://www.limbasarda.nuoro.it/index.php?option=com_content&view=article&id=88:regestos-de-sa-mustra-istorica-viagiu-in-sistoria-lode-in-sos-documentos-de-archiviu&catid=39:mandamentos&Itemid=124

Més informació sobre Lodè a: http://www.archeologialode.altervista.org/   http://www.comunedilode.it/comune/index.asp


About The Author

Comments

Leave a Reply