Sa domu campidanesa – La casa campidanesa

Gràcies al meu recent viatge al Medio Campidano vaig poder veure a diversos poblets el que només coneixia per fotos: les cases típiques de la zona, o tal i com les anomenen en sard, su furriadroxu. De fet, no en vaig poder visitar cap en propietat, però vaig disfrutar bastant mirant els diferents portals (su portali), que de fet és potser la part menys important de la casa, la part externa. On realment agafa importància su furriadroxu és del portal endins, on es desenvolupava en plenitud la vida de les famílies sardes i que era el seu espai privat, molt important per la manera de ser sarda.

Amb permís del meu amic Andrea de Pula, que és qui primer em va fer conèixer la casa campidanesa i autor de l’escrit en llengua sarda que us oferim a continuació, podreu conèixer una mica més l’organització d’aquesta mena de “masia dins el poble” sarda, molt semblant també al mas o masia típica catalana de temps enrera.

Collinas (Sardenya)   Collinas (Sardenya)   Tuili (Sardenya)

Tuili (Sardenya)   Lunamatrona (Sardenya)   Guspini (Sardenya)

SA DOMU CAMPIDANESA

In su panorama de s’arkitetura popolari sarda, sa domu campidanesa est kenz”e duda una de is struturas prus interessantis.

Custa strutura est su frutu de sa repetizioni de skemas de su connotu ki cun is sovrapositzionis acadèssias in is sègulus at donau vida a unu organismu a sei, ki s’arreconnoscit perfetamenti, ki amestrurat perfetamenti sa funtzionalidadi e s’estètiga. 

Casa campidanesa (Dibuix d'Andrea Zucca)

1) Su Portali

Su grandu arcu de intrada est meda ‘ortas s’ùniga strutura ki si bit de s’arruga. Sa fantasia de is decoratzionis amostat sa conditzioni soçali de kini bivit in sa domu. A part”e a intrus sa crabeturedda ki nc’est si nat su proçu

2) Sa pratza de manixu

Est sa pratza ki serbit a is fainas de su traballu. A innoi s’afaçant is ambientis dedicaus a su traballu: staddas, magasinus, sa mola, sa domu ‘e su binu, a segundu de cali fiat s’atividadi principali de kini biviat in sa domu.

3) Su magasinu ‘e su binu

A innoi s’allogànt is carradas e is ainas po sa preparatzioni de su binu. A su Furriadroxu, su magasinu ‘e su binu est bènniu a essi unu museeddu etnogràfigu ki s’amanniat sèmpri de prus, gratzias a donatzionis frecuentis.

Premsa de vi (foto Andrea Zucca)

4) Sa funtana

Sa domu depiat essi a marolla autu suficenti, po-i cussu sa funtana no podiat amancai.

5) Sa pratza bona

Est sa pratza aundi s’afaçant is ambientis de bivimentu de sa domu. A su Furriadroxu sa pratza bona est animada de meda mesixeddas ki a suta de is matas de aranju e limoni funt su logu mellus po unu meri’ prenu de atmosfera.

6) Sa sala

Su ki oi est sa sala manna ‘e papai, fiat in orìgini una butega de ferreri. Candu a pustis fut ingrobau in s’arrestu de sa domu, sa sala fut pretzia in tres aposentus, imbussendi sa crabetura a cuaddus armaus, ki oi inveças est stètia torrada a scoberri.

7) Sa lolla

Sa lolla serbit de juntura intr”e is diferentis aposentus, est sa strutura ki donat forma a totu sa domu. Sa domu cun lolla est sa domu campidanesa.

8 ) S’aposentu ‘e arriciri

Est s’aposentu po arriciri is òspitis, s’aposentu de rapresentàntzia ki s’imperat sceti fatu fatu. Fiat meda ‘ortas decorau arricamenti, cumenti a su Furriadroxu aundi si podint mirai afriscus coloraus.

9) Su susixeddu

Su susixeddu fiat imperau a magasinu po sa cos”e papai, o cumenti domu de su trigu. 

INFORMACIÓ EXTRETA DE LA WEB  SU FURRIADROXU


About The Author

Comments

Leave a Reply