Rafelcofer i el III Festival de Poesia (La Safor, Països Catalans)

III Festival Poesia Rafelcofer (La Safor, Països catalans)Aquest passat de setmana es va celebrar al petit poblet del País Valencià Rafelcofer, el tercer festival de poesia que s’organitza al poble. Tal i com ens explica en Francesc Vila,  amic i presentador del Festival, el Festival de Poesia de Rafelcofer és una trobada nual, i ja en van tres, de gent del poble  per escoltar poemes recitats per poetes més o menys coneguts. Està vinculat al Concurs de Minipoesia,  un concurs amater que consisteix en eleborar un poema a partir de tres paraules aleatòries que et facilita l’organització; el poema no pot passar de 20 o trenta paraules… i el dia del festival es resol i es donen els premis.

ASSOCIACIÓ CULTURAL EL REBROT

EL POBLE DE RAFELCOFER

Localització de Rafelcofer (La Safor, Països Catalans)Rafelcofer és un poble de 1500 habitants situat a la comarca de La Safor. Es troba al centre d’una planura, a uns 20 metres s.n.m., que forma el curs baix del riu Serpis.

La ubicació de Rafelcofer en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis, fa que la totalitat del sòl del seu terme municipal siga una planura d’argil.les constituïdes per sediments quaternaris del període Plistocè, excepte a la muntanya del Rabat, que és un muntijol aïllat de calcària, amb una longítud d’un quilòmetre i una altura d’uns 176m, típic en esta classe de planures al.luvials. El relleu de l’horta és pla, i va ascendint cap al SO a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera, amb una mitjana de 20m sobre el nivell de la mar. Les zones més altes de l’horta se situen al SO del terme, a les partides de la Huitena, la Runa i el Caragol, i les més baixes les de Sotaia -partida que té continuitat pels termes de l’Alqueria de la Comtessa i Bellreguard on la sendeta de Bellreguard en fa de frontera-, i la Vega. La partida del Racó podríem dir que fa de transició, ja que gran part d’ella es troba ocupada pel Rabat i a la seua part més occidental on es troba situat el nucli de l’Alcudiola hi ha un xicotet muntijol ànnex al Rabat, que té uns 50m d’alçària i que la gent coneix pel nom del Calvari.
Rafelcofer_des_del_rabat (La Safor, Països Catalans)El barranc de Palmera o (barranc de Beniteixir) entra pel sud al terme de Rafelcofer a prop de l’Alcudiola i seguix el seu curs tocant els extramurs de la part nord de Rafelcofer en direcció cap a l’Alqueria de la Comtessa. Rafelcofer participa en un sistema d’irrigació fòssil, estés per la planura costanera de la comarca, d’origen islàmic, l’aigua procedix del riu Serpis, embassamada en l’assut d’En Carròs i dirigida cap a Rafelcofer per la séquia Mare i Séquia Comuna d’Oliva. Els dos partidors d’aigua, el del cano de l’Alcudiola i el del cano del Mig, distribuïxen les aigües per tot terme coferer.

Una mica d’història del poble

 

Rafelcofer i l’Alcudiola es constituiren com a assentaments humans a l’època islàmica, des de la conquesta cristina (1239) continuen sent llocs de poblament musulmà i van lligats al senyoriu de Rebollet, i posteriorment al Comtat d’Oliva i Ducat de Gandia. El senyor d’Oliva va concedir la carta-pobla el 18 de març de 1368. En 1535 va ser desmembrat d’Oliva, i erigit en Rectoria de moriscs, una espècie de mecanisme inquisitorial a escala reduïda per tal de controlar els moriscs de les alqueries de la seua àrea jurisdiccional, i li fan ser afegits com a annexos, l’Alqueria dels Frares, l’Alqueria de la Comtessa i l’Alcudiola del Rabat , amb església parroquial a Rafelcofer. Cap a 1527 al terme hi vivien un 125 habitants, majoritàriament moriscs.

Després del decret d’expulsió dels moriscos, el terme de la Rectoria de Rafelcofer va quedar pràcticament despoblat, però poc després es va iniciar una repoblació, amb gent fonamentalment dels pobles veïns. L’Alqueria dels Frares que havia sigut agregada a l’Alqueria de la Comtessa, no tornaria a ser repoblada. Esta situació demogràfica i econòmica gens favorable i les epidèmies del segle XVII i la Guerra de Successió de principis del XVIII van fer que la població del terme no cresquera fins al 1713 en què ens trobem am uns 198 habitans.

Després de la segregació de l’Alqueria de la Comtessa (1733), l’Alcudiola quedava definitivament anexionada a Rafelcofer i se situava en uns 336 habitants. En 1768 passava a tindre 456 habitants i 562 en 1787. En la primera divisió provincial, va ser adscrit a la província d’Alacant i al partit judicial de Pego, fins a la seua inclusió definitiva a la província de València el 1847. En 1826 iniciava el seu el boom demogràfic amb 750 habitans, i malgrat les epidèmies de la pallola i del còlera que aparegueren al llarg de tot el segle XIX, Rafelcofer situava la seua població en 1877 a 1609 habitants, el 1891 tombava els portals que el tancaven i arribava ja en 1900 fins els 1769 habitants. L’epidèmia de grip, l’esgotament de la terra i la crisi de finals dels anys 20 i l’inici de la guerra civil espanyola i la post-guerra van ver disminuir a poc a poc la seua població a causa de l’emigració constant.

font: VIKIPÈDIA

Hi ha presència de poblament al terme de Rafelcofer cap al segle II abans de Crist, a l’Edat del ferro, amb el jaciment íber excavat en la dècada dels huitanta de la muntanya del Rabat. Es tracta d’un recinte emmurallat, amb diverses obertures d’accés i restes disperses dels murs dels edificis. A les faldes del Rabat i a prop de la muntanyeta de Sant Miquel, a la vora del camí que anava des de Saetabis (Xàtiva) fins al port de Dianium (Dénia), s’han trobat alguns punts de concentració de material ceràmic íber pertanyents als segles II i I abans de Crist. De l’època romana destaquen el jaciment de la muntanyeta de Sant Miquel i els seus voltans i la troballa de dos inscripcions funeràries relacionada amb una probable existència d’una necròpilis altimperial als voltants de la muntanyeta del Sant Miquel i el Camí vell de Xàtiva.


About The Author

Comments

Leave a Reply