Montmagastre, un antic castell de La Noguera (Països Catalans)

montmagastre-la-noguera-paisos-catalansMontmagastre és un poble d’habitat disseminat i una muntanya de 764 m. situats a la comarca de La Noguera (Països Catalans), pertanyent actualment al terme d’Artesa de Segre. Per la seva forma cònica, la muntanya de Montmagastre destaca a la llunyania, sobretot si et dirigeixes  des de Ponts cap a Artesa de Segre per la carretera de Folquer. Aquest cap de setmana vam anar a visitar les restes i el lloc ens van agradar molt , deixant ar pendent una segona visita més exhaustiva (sembla ser que hi ha diversos dolmens i restes megalítiques pels voltants de Montmagastre).

Tot i que actualment les restes arquitectòniques més visibles són les de l’església romànica de Sant Miquel, força reformada posteriorment i actualment en mal estat, antigament existia una fortificació al cim del turó. A l’Enciclopèdia Catalana podem llegir sobre tot el conjunt:

“Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada. L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre (764 m alt), coronat pel castell de Montmagastre, que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell. Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell. L’església de Sant Miquel de Montmagastre, dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger i Montmagastre, però el 1108 era ja un simple priorat, filial d’Àger. Als ss XIV i XV els seus priors, canonges d’Àger, ja no hi residien. Suprimit el 1592, els seus béns s’integraren a l’abadia d’Àger. Queden les ruïnes de l’església romànica, amb reformes tardanes, dues criptes i restes de pintures murals del s XIV. De l’església, esdevinguda parroquial, depenen la de Sant Joan i la de la Vedrenya. Montmagastre donà nom al s XIX al municipi d’ Anya, sense, però, ésser-ne el centre.”

Altres dades històriques ens diuen que castell  i terme són documentats en 1003 en raó a un assalt del general Wadih. Una vegada reconquistat el comte Ramón Borrell va fer instal·lar una guarnició. Al 1041 era possessió d’Arnau Mir de Tost, en 1131 ho era dels vescomtes de Cabrera.  Al final del segle XV Gaspar de Llordat estava de senyor de Montmagastre. Situat en el cim d’un turó conserva solament els fonaments d’alguns murs i les restes del que seria la cisterna .. (Extret de  http://www.salillas.net/castellscatalans/montmagastre.htm)

Podem coparar aquestes dades actuals amb les que ens dona Pascual Madoz al seu Diccionario… (1850):

“Montmagastre: un lugar con ayuntamiento, formado de los pueblos agregados de Aña (cabeza ahora de distrito), Montargull y Alentorn, en la provincia de Lérida y a 13 horas de la capital, partido judicial de Balaguer (8 horas), audiencia territorial y capitanía general de Barcelona (30), arziprestazgo de Ager (12). Está situado en el declive meridional de un peñón,. vientos E. y N. y clima sano. Se compone de 20 casas, e iglesia parroquial (San Miguel Arcángel), de la cual dependen los anejos de San Juan y de Vedreña. El curato que es de entrada está servido por un Cura párroco. Confina el término por el N. con el de San Salvador de Toló, E. el de la baronía de Rialp, S. la baronía de la Vama y O. el de Montargull por ambos lados. Abraza en su circunferencia los castillos de Comiols, de Folquer, de la Caromina, del bosch de Meca, de Santa Creu y de Rostalets de Comiols, existiendo además notables restos de antiguas fortificaciones y una magnífica cisterna. El terreno es montuoso y de mediana calidad, cruzado de montes poblados de encinas, robles y matorrales. Caminos, el que de Ponts conduce al partido de Tremp y pueblos de la Alta Montaña, y el que de Artesa de Segre va al mismo punto, los cuales se juntan en el castillo de Folquer y toman el nombre de carretera de Comiols,. se encuentra en mal estado. La correspondencia se recibe de Ponts a donde se envía un espreso a buscarla. Produce centeno, patatas, bellotas, aceite y vino muy escaso,. cría ganado vacuno, cabrío y cerda, y hay caza de conejos, perdices y liebres. Población: 14 vecinos, 121 almas. Riqueza imponible, 122’531 reales. Contribución, el 11’48 por 100 de esta riqueza.”

A l’església s’han trobat grafits medievals diversos guants de malla, una àliga, una llança i una corona, entre altres representacions.  En quant a les imatges i ornaments litúrgics que varen destacar en la història d’aquest centre religiós cal anomenar el Crist Crucificat del s. XII destruït a la darrera revolta, a més d’altres objectes salvats gràcies al seu trasllat al Museu Diocesà de Lleida.


About The Author

Comments

Leave a Reply