La història de Tabarka, un altre punt d’únió entre Sardenya i els Països Catalans

Illa de Tabarca (Alacant, ¨País Valencià)El primer cop que vaig sentir parlar d’un topònim referent a “Tabarka” va ser fent una ullada a les diverses llengües que es parlen a Sardenya. Una d’aquestes, el tabarquí, és un dialecte del genovés d’època moderna que encara es parla a les illes de Santu Petru i Sant’Antiogu. El segon cop que vaig sentir el topònim va ser en referència a l’illa de Tabarca o illa Plana, a Alacant, l’illa més gran del País Valencià,  amb una població amb cognoms d’origen italià.

Lògicament em va semblar molt gran la coincidència que en dos petites illes, una a Sardenya i l’altre a Catalunya, existissin els mateixos topònims i a més estessin tots dos relacionats amb Gènova.

A partir d’aquí, una breu recerca em va portat a la ciutat de Tabarka, a Tunísia, l’antiga Thabraca, possiblement d’origen líbico-berber. Segons llegim en la història d’aquesta ciutat, el 1540 l’illa tunisiana de Tabarka va ser donada en concessió a una família propera a la família genovesa dels Dòria, de la qual tantes vegades hem parlat al referir-nos a la història de Sardenya.

Una barca al port de Carluforti, a l'illa de Sant'Antiogu (Sardenya) 

A partir d’aquest any es va colonitzar Tabarca amb un grup d’habitants de Pegli, una localitat propera a Gènova on els concessionaris Lomellini hi tenien propietats i drets. Aquesta comunitat de pegliesos va viure a Tabarka durant diverses segles.

L’any 1738, degut a l’exahuriment del corall i a les males relacions amb les poblacions àrabs, un grup de tabarkins es va traslladar a Sardenya, a l’illa de Santu Pedru, que en aquells moments es trobava deshabitada. Allí van fundar Carloforte, que deu al seu nom al monarca savoiard Carlo Emanuele III.

A la Tabarka tunisina les coses van empitjorar molt, fins arribar a la invasií del monarca Bey de Tunísia el 1741. Els habitants van ser esclavitzats, però degut a les presions de nobles europeus, del Papat, de Carlo Emanuel II i del borbó Carles VI. Els esclaus van ser alliberats i van arribar a Carloforte uns, i d’altres van donar origen a dues noves comunitats: Calasetta (1770), a l’illa sarda de Sant’Antiogu, i Nova Tabarca, a l’illa de Sant Pau d’Alacant, al País Valencià.

Els habitants de Nova Tabarca ja no conserven la seva llengua però si els cognoms d’origen genovés. En canvi, a Carloforte i Calasetta s’ha conservat encara la identitat originària, principalment a través del dialecte tabarquí, un dialecte ligur en un territori lingüísticament sard. Alacant i Carloforte es troben agermanades.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Tabarca

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tabarka


About The Author

Comments

Leave a Reply