Bidda mia / El meu poble

COPONS

(L’ANOIA – PAÏSOS CATALANS)

Copons és el meu poble; un poblet de poc més de tres-cents habitants situat a l’interior de Catalunya. Tot i que actualment pertany a la comarca de l’Anoia, històrica i geogràficament se situa a la Segarra. Des de sempre he sentit passió per Copons: la seva gent, els seus carrers estrets, la seva agitada història, les seves muntanyes i raconades perdudes, l’aigua abundant i la pedra seca… moltes coses que poc a poc anirem compartint amb vosaltres. Serveixi ara per començar un recorregut breu pels racons més característics i estimats pels coponencs i coponenques.

Copons entre les feixes encarades al sud (Copons, Països Catalans)


Mostra un mapa més gran

Conèixer una mica més Copons

El terme municipal de Copons, de poc més de 21 km2, està format per una orografía força feréstega integrada dins la depressió que l’altiplà segarrenc fa cap a la Conca d’Òdena. Això fa que el seu relleu sigui muntanyós, amb barrancs, rieres i cims careners que s’aixequen sobre el poble.

Plaça Major (Copons, Països Catalans)D’antic la zona era coneguda com La Selva, una vasta extensió de bosc que s’estenia des d’Argençola cap a Rubió. Ja fa temps que el paisatge va canviar i va passar a estar molt més treballat per l’home. En són testimoni totes les construccions de pedra seca: marges, pous, fonts, barraques… i tota mena de vestigis que encara avui són ben visibles.

Copons va ser el poble de l’aigua, amb més d’una vintena de fonts conegudes i un nombre semblant de molins hidràulics. D’aquestes fonts i molins avui en dia encara se’n conserven alguns, però gran part s’han perdut al deixar de ser utilitzats.

La riera de Veciana: fonts, molins i salts d’aigua

Gorg del Nafre (Copons, Països Catalans)A menys d’un quilòmetre de Copons, al peu de la carretera de Veciana, hi ha la font de la Canal, enmig d’una acollidora vegetació de ribera i uns quants tolls d’aigua. Al peu de la font, una petita resclosa emmagatzemava l’aigua i la canalitzava fins al poble des de segles enrera.

Des de la font podem retornar per la carretera fins a sota el nucli de La Roquera, on un corriol a mà dreta mena a l’interior del poble pel camí dels horts. Una passejada que val la pena perquè veurem les dues basses d’aigua del poble, els antic molins que aprofitaven l’aigua per tota mena d’usos i la zona d’horts del poble, encara força utilitzats. A l’acabar el corriol, ja dins el poble, veiem “Cal Madora” (també conegut com ca la Condesa), una casa senyorial amb molí i bassa pròpia, en relatiu bon estat. Al costat de la casa, i ja per acabar el recorregut, marxa un altre caminet que en un centenar de metres ens porta a la font de la Vila i al gorg de Nafre, un salt d’aigua amb un toll que mai s’asseca.

Desgraciadament, en pocs anys veurem aquests paratges fortament degradats per la contaminació del recentment aprovat abocador de Pujalt, que anirà situat ben bé al naixement de la riera de Veciana. Un atemptat ecològic com tants d’altres que s’estan perpetrant a la nostra comarca.

Sant Pere de Comalats

Si sortim de Copons direcció a Calaf per l’antiga carretera, podem agafar una pista forestal que en un parell de quilòmetres ens postarà al nucli de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval amb una ermita romànica d’un estil molt auster. Encara avui en dia es pot veure l’antiga estructura del poblat, amb les cases al voltant de l’església. Per tot arreu s’han trobat restes medievals d’enterraments.

El pi del Quildo i la font del Freixe

Davant del poble, per on ara passa desencertadament la nova carretera de Calaf, hi ha una de les poques zones que es van salvar del devastador incendi de 1986. En aquestes poques hectàrees de bosc, principalment de pins, s’amaguen molts secrets i per això és una de les zones més freqüentades pels coponencs i coponenques.

Bassa de dalt (Copons, Països Catalans)

Per fer una passejada per la zona, amb el risc de despistar-vos una mica si no hi aneu acompanyats per algú del país, cal baixar pel camí de la piscina i creuar la carretera nova per sota. Al cap d’un centenar de metres, un corriol marxa a la dreta amb forta pujada: és l’antic camí de Cal Manset, una de les masies antigament més importants del municipi, avui en dia totalment abandonada. Hem de seguir uns vint minuts aquest camí, que poc a poc remonta pel seu vessant esquerra un petit barranc. Un cop arribeu a una zona més plana trobareu un senderó, evident, que marxa cap a la dreta, tot creuant el barranc i canviant a l’altre vessant de la muntanya. Passareu per una font de clot preciosa, potser la més maca de tot el municipi. Si seguiu aquest corriol, tornant en direcció a Copons però per l’altra vessant del barranc, arribareu en uns cinc minuts a la font del Freixe, una font que raja poc però raja sempre, en un paratge ombrívol i amb abundant vegetació.

Un cop recupereu l’alè i després de fer un bon glop, podeu seguir pel mateix camí, ara una petita pista en mal estat. Al cap d’uns 10 minuts o menys trobareu un corriol mig perdut i molt pedregós que marxa a l’esquerra: és el camí de la Rovira, que mena de Copons al pi del Quildo. L’heu de seguir una estona, agafant un trencall a l’esquerra que després de fer unes quantes ziga-zagues, us postarà al centenari pi del Quildo, un arbre amb una bona ombra per esmorzar i unes vistes esplèndides cap a l’altiplà segarrenc. En un dia normal podem veure Argençola, Segur, Montfalcó el Grós, les antenes de La Panadella i molts més indrets de la comarca.

En tot el trajecte haureu pogut gaudir d’un dels patrimonis més importants de Copons: les construccions de pedra seca, unes obres d’enginyeria popular que no deixen de sorprendre’ns. Desgraciadament a pocs metres del pi del Quildo es vol construir el parc eòlic de Serra Morena, que tan esforços estem esmerçant la gent de Copons i Rubió per aturar.

Podeu tornar a Copons pel mateix camí, però en comptes de girar cap a la font, seguiu pel camí de la Rovira, que en un ràpid i bonic descens, amb bones vistes sobre Copons, us deixarà al punt de partida.

El gorg Salat

La caminada fins al gorg Salat val molt la pena i no és massa llarga. Sortirem de Copons pel camí del camp de futbol i un centenar de metres enllà, agafarem un camí mig perdut a la dreta que va seguint la riera, enmig d’una bonica vegetació. A la nostra esquerra veiem la masia dels Nocs, una de les cases més antigues del poble. Hem de seguir la riera, creuant-la quan calgui, per un petit corriol que en uns 10′ ens portarà a un camí. Cal seguir -lo, en el sentit del riu, fins a creuar-lo. Seguim uns centenars de metres més i a la nostra esquerra veurem els tolls del gorg Salat, un paratge de gran bellesa i tranquilitat i amb una fauna molt variada i peculiar. Degut al sòl, l’aigua d’aquest indret és salada. A l’altra banda del camí, un centenar de metres per sobre trobarem les restes d’una construcció que possiblement fóu una casa forta o una antiga fortificació, avui en força mal estat. Per tornar, caldrà desfer el camí que hem fet.

La plaça major porxada i els carrers del poble

Carreró (Copons, Països Catalans)No podeu marxar de Copons sense fer una passejada pel poble, perquè relament val la pena. Les seves cases de pedra i ben arreglades, els seus carrerons estrets que porten a la part alta o la plaça major porxada, són només alguns dels atractius que té perdre’s (si és que es pot!) pel poble.

12 Responses to “Bidda mia / El meu poble”

  1. Jacheddu escrigué:

    Salute a tottus,
    no mi·lu potia credere cando happo ‘istu, chene mi·lu isperare, custu situ in internet e da-chi no ischia in uve iscriere custa righas bo·las ponzo inoke.
    Ego puru so indipendentista, craramente Sardu, e su bellu est chi vivo inoke in Catalunza, in Barcelona…in uve facho unu dottoratu in istoria medievale, supra sas relatziones tra Catalunza e Sardigna.
    Comente mai bos est ‘ennita sa idea de criare custas pazinas?!
    so arrumbatui cuntentu chi sos frates catalanos si interessen pro su populu sardu, mi paret chi siet gia colatu su tempus chi no ischiamus nudda unu de s’ateru, de sos seculos de istoria impare, de su chi hamus sufritu e affestatu in pare.
    Sardigna e Catalunza son sorres chi si sun torratas a acatare, e chi cuntentesa poto narrer a sos Sardos su bene chi nos cheren inoke..ateru che Italianos!!!
    unu salutu dae unu sardu in/de Barcelona

  2. terrasarda escrigué:

    Mil gràcies pel teu interès, estarem en contacte!!! Fintza sa indipendèntzia!!

  3. Antonio escrigué:

    Ciao,
    sono il sindaco di Montresta. Ti ringrazio per la pubblicazione e il riferimento al muralismo in Sardegna. Ormai da due anni vengo a fare un breve periodo di vacanze a Girona: siete grandi! Niente vale di più della libertà e l’indipendenza.
    Un abbraccio,
    Antonio

  4. santi escrigué:

    M’hi quedat de pedra quan hedescobert la teva web bo i cercant la traducció precisa de “Torrades a pe in terra !” el vers de la poesia/himne “su patriotu sardu a sos feudatarius” .
    Aquest es un dels llibrets de poesia tradicional sarda que vaig comprar a un mercat, crec que de Nugoro, en un dels dos viatges que he fet a Sardenya (m’hi quedaria a viure si pugués).
    Moltes felicitats i d’inmediat el poso a preferits. Per cert, com traduir exactament torrades a pe in terra ?

    Una abraçada

  5. terrasarda escrigué:

    Bones,

    M’alegro que t’hagi agradat la web, i intentaré ser-te d’ajuda, encara que ni molt menys domino la llengua sarda!. He fet unes consultes amb amics meus i més o meyns he pogut entendre el significat de la frase.

    “Baroni (proprietari terrieri),
    cercate di moderare la vostra tirannia,
    Altrimenti, a costo della mia vita,…
    tornerete nella polvere (per terra),
    La guerra contro la prepotenza
    è stata già dichiarata
    e nel popolo la pazienza
    inizia a mancare”

    “vol dir que aniran a peu i no més a caball (allò era un dels signes distintius de la riquesa i del poder dels barons!)… ”

    A mi em sembla entendre, per la traducció a l’italià i pel que em diu una amiga sarda que parla perfectament la nostra llengua, que es refereix a que els barons vagin en compte no sigui que de tan estibar la corda “torrades a pe in terra”, literalment “tornareu de peu a terra” i metafòricament pot voler dir “que perdran els seus privilegis”. Suposo que em aquesta info ja pots trobar alguna frase feta catalana que s’acosti al significat en sard, ara a mí no se me n’acut cap.

    A mi Sardenya també m’encanta i m’encantaria quedar-m’hi a viure, però de moment encara estic liat amb la masia on hem vaig traslladar a viure fa 4 anys,.En tot cas, hi vaig 3-4 cops a l’any i hi tinc molts amics, cada cop més.

    Bè, espero que t’hagi servit d’ajut i per a qualsevol cosa aquí em tens.

    Jordi Saumell
    Copons (Països Catalans)

  6. CECI escrigué:

    Hola,
    He vist el teu lloc web i crec que tenim coses a compartir amb els companys del Centre d’Estudis Comarcal d’Igualada CECI. Dissabte dia 28 de novembre fem junt amb les persones de Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya una trobada que potser pot ser del teu interes en tot cas ens agradaria que hi vinguessis, si et sembla be. Et poso l’adreça amb la informació:
    http://www.sre.urv.es/proves/rmuntaner/html/apartats-esquerra/fitxa_activitats.php?id=231

  7. terrasarda escrigué:

    Bones,

    M’alegro que t’hagi agradat la web, és una necessitat que sentia, compartir Sardenya…. Gràcies perl convit de dissabte, fa anys que conec i segueixo el CECI, encara que mai m’he decidit a fer recerca històrica a la comarca, tot i que m’encantaria… Provaré de venir dissabte, em sembla una jornada molt interessant! Fins aviat.

    Jordi Saumell
    Copons – Països Catalans

  8. hotel riccione escrigué:

    I’ve been reading a few posts and really and enjoy your writing. I’m thinking of linking to your posts from my site , just let me know if it’s feasible , thanks !

  9. alberghi riccione escrigué:

    I’ve been reading a few posts and i’m adding your blog to my rss reader , thanks !

  10. Antoni escrigué:

    Jordi Saumell
    ti fatzu is norabonas po-i custu jassu de afradiamentu catalanu-sardu. As tentu un’idea bona meda. Bellas is fotografias de bidda tua, parit unu logu ki fait prexeri a nci bivi. Candu andu in Catalùnnia ki potzu nci passu.
    Sighi di aici.
    Saludi e trigu.
    Su catalanu du cumprendu totu, ma no mi seu atriviu a du scriri ca no seu acostumau.

  11. terrasarda escrigué:

    Gràtzias Antoni, pro sos cumplimentos e pro scriere in sardu… Jo, com tiu, entenc més o menys el sard però encara no m’atreveixo a escriure’l… A nos biri!! Si mai passes per Copons, posa’t en contacte amb mi, que farem una cerveseta…

  12. Joan escrigué:

    Felicitats per aquesta acurada i bonica descripció del teu poble. Cercant informació per a visitar Sardenya vaig tenir l’agradable sorpresa de trobar la teva web.

    Un enamorat de Copons

Leave a Reply