Pepita Estruch, una anarquista nascuda a Copons

Ara fa poc un parell d’anys vaig saber casualment de l’existència d’una anarquista reconeguda a nivell europeu nascuda a Copons, la Pepita Estruch. En aquells moments encara vivia, i estava a punt de complir 90 anys. Era un parell d’anys més gran que el meu avi, en Pepet de Ca l’Hortolà (nascut el 1922), però ell no la recordava, possiblement degut a les poques dades que li vaig donar i al fet que la família de la Pepita es va exiliar tot just acabada la guerra. El tema es va quedar aquí fins que fa poques setmanes vaig llegir aquest article publicat a la revista Camí Ral, reproduint un article d’Antoni Dalmau i Ribalta a la Revista d’Igualada, que aporta una mica més de llum sobre aquesta família de coponencs revolucionaris. Ja va sent hora que se senti la veu dels oblidats i no només la dels poderosos i rics-homens que han passat per Copons al llarg de la història!.

Ha mort Pepita Estruch, una anarquista de Copons

Antoni Dalmau Ribalta

Escrit publicat a la “Revista d’Igualada” número 38, el setembre de 2011.

El nostre agraïment a l’autor i a la “Revista d’Igualada” per autoritzar-nos a publicar el seu escrit.

El mes de febrer passat, i en una residència d’avis de París, va morir una dona de 90 anys que havia nascut a Copons i que, a desgrat d’una biografia prou atzarosa, avui deu ser una perfecta desconeguda de la gent de l’Anoia. Es deia Pepita Estruch i Pons, encara que molts la coneixien per Pepita Carnicer, i va ser anarquista tota la vida. Seguim-ne una mica el rastre, en base a les informacions biogràfiques que ens n’han donat Miguel Íñiguez, Emilià Páez i Elisenda Mercadal.

Pepita Estruch va néixer el 28 de desembre de 1920. Filla de Francisco, segador, i d’Antònia, la família materna era originària de cal Martí de la Muntanya, un indret dels afores de Copons on residien. Els seus germans eren Francesc Xavier (Paco), Beatriz i Josep. La família va traslladar-se després a baix al poble, a cal Noi Teia, on tenien una fonda. La mare i la Pepita

van entrar a treballar a la fàbrica de teixits de Copons, on la primera triava trossos i la segona feia bitlles. Durant la guerra (1937-1939), la Pepita va ser bibliotecària de les Joventuts Llibertàries de Copons i, amb la seva mare, membre de la delegació de la fàbrica. Acabada la guerra, tota la familia sencera va exiliar-se cap a França.

En els anys de l’ocupació, la Pepita va formar part de la resistència al nazisme en la zona de Chartres (1942-1944). Després va viure a París, al boulevard Port Royal. Va ser activista del grup anarcofeminista Mujeres Libres, que, havent hagut de desaparèixer forçosament en acabar la guerra, va reconstituir-se a París l’any 1963. Concretament, va ser-ne la tresorera i va col·laborar en el seu butlletí. Era molt amiga d’una altra membre molt significada d’aquest grup, la coneguda Sara Berenguer. El 1999 va col·laborar en l’edició del llibre Mujeres libres. Luchadoras libertarias, editat a Madrid per la Fundación Anselmo Lorenzo. En el pla personal, i després de quedar viuda d’Antonio Arias, que va ser deportat a Alemanya el 1942, va unir-se a Antonio Carnicer —d’aquí el cognom amb què molts la coneixien— i, mort  aquest en accident de moto el 1958, a Rafael Mari de Dios, que va traspassar l’any 2008.

El germà de Pepita Estruch, Francesc Xavier (Paco), va compartir les seves mateixes idees llibertàries. Més petit que ella —havia nascut, també a Copons, el 12 de gener de 1923—, va militar igualment en el seu poble i va passar a l’exili l’any 1939. Enviada França pels nazis, es va enrolar a la guerrilla antialemanya fins que van detenir-lo el 28 d’agost de 1943. Empresonat a Compiègne, van deportar-lo a Karlsruhe i tot seguit van empresonar-lo a Frankfurt, fins que el van enviar a treballar dotze hores diàries en una fàbrica d’armes de Prengheaim. Allí van alliberar-lo els americans el 13 d’abril de 1945.

En els anys següents, Paco Estruch, que va prosperar econòmicament i tenia fàbrica pròpia, va centrar gran part de la seva activitat en el món dels deportats: va ser secretari general de la Federació Nacional dels Deportats Internats Resistents i Patriotes de l’Aisne, delegat al comitè nacional i membre del Jury de la Correcció dels Deures de la Resistència i la Deportació. Així mateix, va donar conferències a instituts i col·legis sobre la seva experiència a Alemanya i va militar a la CNT d’Aisne juntament amb el seu cunyat Antonio Carnicer i Ramón Álvarez. Va morir a Jaulgonne (Picardia) el setembre de l’any 2010.

http://www.copons.net/wp-content/uploads/2012/03/Recull_de_Fonts_Orals_de_Copons.pdf

 


About The Author

Comments

Leave a Reply