Nughèdu, el poble de les cases de les fades

Una de les sorpreses més agradables d’aquest darrer viatge de gener va ser la descoberta de la  molt petita i abandonada carretera que es dirigeix de la Foresta de Burgos a Nughèdu (Nughedu San Nicolò). Una zona que se situa als límits del Gocéano, tocant al Monte Acuto, terres salvatges i aspres, poblades per densos boscos i una quantitat ingent de bestiar, i poc avesades al transitar del turista. I això que és una de les zones de Sardenya més riques arqueològicament parlant, tan rica que el llistat de jaciments de cada municipi ocupa diverses pàgines.

De totes les carreteres de la zona, la que va cap al poble de Nughèdu no l’havia fet mai, tot i haver recorregut aquesta zona diverses vegades, de nord a sud i d’est a oest. I val a dir que és un espectacle des del primer quilòmetre, tant per l’abrupte i selvàtic paisatge, com per l’abundància de domus de janas i d’altres jaciments prehistòrics. Tot i que anava amb pressa perquè volia arribar a la Gaddura, em sembla recordar que per fer els escassos 15 o 20 km. que separen els dos pobles vaig trigar més d’una hora i mitja: el lloc val la pena!

Els primers quilòmetres creuem per diversos cursos d’aigua, com son els rius Mannu i Abba Niedda,  en una zona realment abrupta i de gran bellesa, que poc a poc s’allunyen vall enllà. Més enllà del paisatge abrumador encara molt verd per l’època que som, del bestiar de tota mena i els mastins que el defensen, el realment sorprenent d’aquest indret és l’abundantíssima presència de domus de janes (cases de fades) i altres elements nuràgics i prenuràgics. Dins el terme municipal de Nughèdu destaquen la necròpoli hipogèïca prehistòrica de Pianu Edras, la de s’Istria, el pou sagrat nuràgic Cuccuru Mudeju o la domus de janas que vaig poder visitar, la de Pudda (de la Gallina). Molt a prop de la zona, en terme d’Anela, hi trobem una de les necròpolis més importants de Sardenya, la de Sos Furrighesos, amb divuit tombes excavades en un vessant de muntanya. Moltes d’aquestes necròpolis  i d’altres de no tan conegudes es troben a tocar de la carretera que anem resseguint, i amb un petit esforç i a vegades gosadia (i ho dic pels gossos!) es poden visitar.

  

La domus de Janas de la Pudda es troba a peu de carretera ben arranjada per fer-hi una paradeta i fins i tot un píc-nic; res de massa espectacular ni vistós, tot en fusta. Les vistes són precioses, bàsicament grans extensions de bosc que cubreixen les valls del Gocèano. Està formada per dues domus de janas, excavades una molt a prop de l’altra i treballades amb molt detall. La més coneguda és la Domus I, que prova de reproduir l’ambient domèstic en el què havia de trobar repòs el difunt; veiem una columna a la sala principal i dos petites portes elevades que donen lloc a dues estances, on m’hi trobo uns petits rat-penats amagant-se de la llum del dia, i potser del fred. A la Domus II hi destaca un treball de canalització al voltant de la tomba per expulsar l’aigua de pluja. El jaciment se situa al IV mil.leni a.C.

Amb molt bon regust de boca, i decidit a tornar aviat per aquestes misterioses terres, arribo al petit poble de Nughèdu i la gana em fa continuar sense fer-hi la visita de cortesia. M’espera Othieri i les planes que l’envolten. Ja hi hauran altres viatges per explorar més a fons aquesta zona tan poc turística.

Podeu fer una ullada als meus anteriors posts:

Creuant els boscos del Gocèano cap a Su Burgu i el seu castell medieval

Amagant la història: unes tombes prehistòriques segellades a les muntanyes de Bonorva

Informació extreta principalment de: http://www.ssardinia.com/it/archeologia-prenuragica/cultura/archeologia/archeologia-prenuragica.html

Fotografies de Jordi Saumell i Gassó, 18 de gener de 2012.


About The Author

Comments

Leave a Reply