Un petit tram de la costa nord-oriental sarda: Thiniscola i les seves platges

Arreu es parla meravelles de les platges sardes, i les de la costa oriental no són una excepció. Possiblement les platges més conegudes de la zona nord-oriental de l’illa són les de la Costa Esmeralda i les cales centrals del golf d’Orosei, com poden ser les inaccessibles cala Luna, cala Birola, cala Sisine o cala Goloritzé. Però al nord d’Orosei, especialment a llarg del municipi de Thiniscola, hi trobem també un dels trossos de costa més fascinants de Sardenya, la que va de Berchida a La Caletta.

Thiniscola (Siniscola en italià) és una ciutadeta situada als peus del Monte Albo i a pocs quilòmetres del mar. És la capital d’una regió històrica coneguda com la Baronia, una d’aquestes zones de Sardenya que, a l’igual que l’Ozzastra, té el seu territori dividit entre platges de sorra blanquíssima, suaus relleus i muntanyes aspres. No vaig arribar a visitar Thiniscola ni Orosei, però sí que em vaig perdre per alguna de les seves platges de més fàcil accés i la veritat és que al mes de novembre,  sense el turisme d’estació, la sensació és d’una pau i tranquilitat total. Hi ha moltes zones lliures encara dels abusos urbanístics,  i això els catalans ho valorem!

La primera d’aquestes zones que visito és Cala Liberotto, un petit enclavament marítim que pertany al municipi d’Orosei i on s’hi veuen les típiques cases de fa trenta anys a tocar de mar i alguna petita urbanització no massa allunyada de la costa. Ni rastre de grans hotels o grans instal.lacions costaneres. Simplement, una pineda que arrriba fins a tocar de mar, amb dues cales que destaquen en mig d’un mar de roques: cala Ginepro i cala Fuili. Ben a prop de cala Ginepro podem gaudir d’una de les platges més famoses de l’illa: Berchida. La seva finíssima sorra color gris clar, el mar d’aigües cristal.lines i la seva llarga longitud en són els seus principals atractius.

No massa lluny d’aquí, seguint la SS-125 que ve d’Orosei passo sense aturar-me per l’oasi de Bidderosa, una zona marítima protegida que destaca per la integritat del seus boscos mediterranis i per les dunes. Desafortunadament, aquest parc de més de 500 hectàrees comença a patir la pressió especulativa i s’ha projectat construir dos petits ports esportiu, a part de diverses agressions que ha patit el bosc en els darrers temps. De moment cal pagar per accedir en cotxe a l’intern del parc, una solució que no convenç a la gent del país però que potser evitarà un excessiu trànsit rodat a l’època estival.

La propera parada ens la indica una desviació a mà dreta: capo Comino, la zona més a l’est de Sardenya. Abans d’arribar al far de Capo Comino podem veure una llarga platja de sorra blanca, una destacable zona de dunes i un xiringito amb l’isula Ruia al davant, un petit promontori allargassat a poques desenes de metres de la costa. Des d’aquí i en direcció al far les roques poc a poc es transformaran en grans blocs de granit moldejats per l’acció erosiva dels elements climàtics.

Val la pena arribar-se fins al far i gaudir de les vistes privilegiades d’aquest tram de costa totalment salvatge, on la màquia mediterrània i la pedra es fonen fins a confondre’s amb el mar. Un mural pintat a la blanquíssima paret del far abandonat ens recorda que hem de protegir aquest espai de l’energia nuclear. Sembla mentida que la ignorància humana no valori aquests paisatges, aquesta costa, i estigui disposada a instal.lar-hi una central nuclear.

Retrobant la carretera i seguint cap el nord, el següent petit enclavament que trobem és Sant Lucia, un petit poble de pescadors situat al cap del mateix nom, visible des del mateix Capo Comino. Una mica més al nord de Santa Lucia trobarem la fracció marítima més important de Thiniscola,  La Caletta, possiblement per l’existència d’un petit port esportiu que a l’estiu deu donar força vida a l’indret. A tocar del port, una pineda mig amaga una torre de guaita del segle XVII. La torre de Sant Joan es troba situada a pocs metres del mar, a sobre l’escullera, i des d’ella es divisa la platja del mateix nom. Tan la torre de Sant Joan com l’homònima de Santa Lucia han estat restaurades recentment i ara llueixen el doble al costat d’aquest mar d’un blau tan intens.

Amb el sol ponent-se a la meva esquena acabo un dels recorreguts costaners més bonics que he fet per Sardenya fins a dia d’avui. A partir d’aquí ja m’endinsaré cap a les aspres muntanyes de la Gaddura, una altre Sardenya totalment desconeguda per mi. Deixo enrera moltes idees que algun dia hauré de retrobar, potser la que em volta més pel cap és la de recórrer a peu la costa des de capo Comino fins a Berchida, una experiència que ha de ser inolvidable!

Text i imatges de Jordi Saumell – Novembre 2011

 

http://www.sardegnaturismo.it/index.php?xsl=5&s=55&v=2&c=45&t=1

 


About The Author

Comments

Leave a Reply