Su Babel Film Festival est lòmpidu a su segundu apuntamentu suo – Torna a Càller el BABEL FILM FESTIVAL

Avui dilluns comença la segona edició del BABEL FILM FESTIVAL a Càller, un concurs cinematogràfic internacional destinat exclusivament a obres que tractin sobre les minories lingüístiques. El gran èxit de la primera edició ha fet créixer aquesta segona, arribant als 28 films en concurs i 23 les llengües representades: afrikaans, alguerès, català, chichewa, brindisino, euskara, francoprovençal, furlan, guaraní, issan, kapangpangan, khalkha, ladino, napulitano, pugliese, quechua, romaní, salentino parabitano, sardu, schwiizerdütsch, shipibo, sign language, slovensko i tagalok.

El Festival es desenvoluparà fins al 3 de desembre i són nombrosíssimes les activitats programades, com per exemple diversos concerts on entre d’altres hi tocaran els meus amics Quilo, Randagiu sardu i Arrogalla.

Avui mateix, a les 18:30 al cinema Odissea, es projectarà un “work in progress” del documental “CAPO E CROCE”, obra del meu compare Marco Antonio Pani (Babel Film Festival, Premi “FICC” 2010)i d’en Paolo Carboni. Aquest interessantíssim documental tracta de la lluita dels pastors sards els darrers anys contra els abusos de l’Estat italià, amb el Movimento Pastori Sardi al capdavant, però amb moltes històries personals que explicar. Una obra molt i molt treballada que vaig poder visionar molt parcialment ara fa un parell de mesos a casa d’en Marco, i que no cal ni dir que em va encantar, respira Sardenya per tots els seus porus!

 Su Babel Film Festival est lòmpidu a su segundu apuntamentu suo

Non fiat iscontadu. Su bonu èsitu de sa prima editzione e s’ispetzifitzidade sua, de èssere su primu e ùnicu cuncursu fatu solu pro sas produtziones tzinematogràficas chi abaidant e contant sas minorias linguìsticas, sunt duos aspetos chi tenent una importàntzia manna in sa responsabilidade chi sos organizadores intendent comente cosa issoro.

Nos movimus in unu cuntestu tzinematogràficu mondiale in ue sas produtziones prus mannas sighint a faeddare limbas istatales, omologadas e universales, chi – non b’at duda peruna – in calchi manera, faghent èssere prus pòberu s’universu de espressione umana. Su tzìnema est una indùstria e in palas a s’issèberu de sa limba de unu film ddi a sunt resones prus che àteru cummertziales. Sa limba de minoria est invetzes una limba chi bivet de sa diversidade sua e de sa richesa chi torrat in s’universu de sos sinnos chi fàghet nàschere.

Sa prima editzione de su festival at mustradu su chi ischiamus giai dae tempus meda: su tzìnema, chi in tempos passados a sas limbas locales non ddas aiat balorizadas mai, dae unu pagu de tempus a como, at iscobertu sa possibilidade de illargare sa potentzialidade comunicativa de sas immàgines in movimentu impreende sas limbas locales, sas limbas faeddadas a fitianu in una dimensione comunitària chi acapiat sa persone a s’ispàtziu identitàriu, in ue limbas e dialetos s’ispinghent ananti cun coràgiu mannu, in àreas lingüísticas a bortas perifèricas meda in totu su mundu.

Sa prima esperièntzia tenta cun su Babel cunfirmat custa idea chi s’at fatu nàschere s’intentu de nos mòvere in custa aventura, ischende chi onni discursu subra s’identidade abarrat astratu si non si podet acapiare a unu corpus biu e cuncretu, fatu de esperiètzias reales. Su tzìnema, in immàgines, nos podet torrare difatis su corpus biu e beru de sas limbas: a sos protagonistas los bidimus faeddare, mòvere, amare e odiare, los bidimus faghende totu su chi faghent sos òmines e chi sa limba chi faeddant prenet de vida e beridade. Sos personàgios chi faeddant sa limba chi connoschent e chi los faghet èssere parte de una comunidade sunt prus fortes e prus bios pro ite faeddant sa limba issoro, sa chi intendent e bivent cada die.

Su dopiàgiu los falsat, los traighet, los deformat. Su tzìnema de su dopiàgiu arriscat de fàghere èssere totu uguale, leendende onni asperidade, iscantzellandende sos errores: faghende èssere totu uniforme.

In cust’ùrtimu annu sas istitutziones regionales, in Sardigna comente in Itàlia, ant sighidu a traballare pro amparare su patrimòniu linguìsticu de sas comunidades nostras. Su Babel Film Festival, chi est nàschidu in unu cuntestu chi reconnoschet a s’ìsula nostra una tzentralidade chi no est petzi geogràfica, ma fintzas problemàtica, dinàmica e culturale pro su destinu de sas limbas “non natzionales”, cun custu atòbiu internatzionale donat una ocasione chi ponet in craru in manera ladina s’esigèntzia de aprofondire a sas potentzialidades culturales nostras in una prospetiva globale. Sos datos de s’editzione passada ddu mustrant: sos cuntatos a su situ de su Babel Film Festival, dae ghennàrgiu a su mese de nadale 2010 sunt istados 262.167, 3500 sas presèntzias a su festival, 1489 bisiones de sa serada de premiatzione in streaming, 33 film seletzionados, chi beniant dae 10 istados diferentes e rapresentaiant 25 minorias linguìsticas.

Cust’annu amus a tènnere una richesa ancora prus manna: prus istados, prus limbas, prus film, prus prèmios. In custa editzione b’at 28 film in cuncursu, 23 sunt sas limbas de minorias, 19 sos istados chi partètzipant a sa manifestatzione. In prus ddi a sunt sas novidades de importu de su prèmiu a su mègius longumetràgiu e de su prèmiu assinnadu dae sos istudentes de sas iscolas superiores de Casteddu e de sas biddas a làcana.

Su festival si faghet prus mannu e in su matessi tempus s’acostat de prus a sa comunidade, a sas esigèntzias suas, pro dda fàghere èssere protagonista de una manifestatzione chi cheret prus energia, prus passione, prus voluntade, prus isfortzos, prus impegnu.

S’obietivu chi teneiamus a s’incumintzu, su de fàghere èssere su Babel Film Festival unu atòbiu de importu pro sa comunidade nostra e pro sa regione sarda, pro fàghere de s’ìsula unu logu de cunfrontu e de iscàmbiu chi fessat andadu paris a sa vocatzione sua de terra in ue sas diversidades s’atòbiant a pare, si faeddant e si cumprendent, est istadu cuncretu cun sa prima editzione e est galu prus mannu cun sa segunda.

Sa partetzipatzione de sas òperas in sardu in sa prima e peri in sa segunda editzione testimoniat chi sa limba sarda est bia, ma fintzas sa voluntade de sos autores de ddu fàghere bìvere su sardu – in totu sas variantes suas – sighende a s’atobiare cun àteras limbas, comente giai est in Sardigna.

Antonello Zanda, Paolo Carboni, Tore Cubeddu

http://www.babelfilmfestival.com/

 

 


About The Author

Comments

Leave a Reply