Les esglèsies de Bizarcio i Castro, romànic sard als confins del Logudoro

Ara fa pocs dies vaig tenir l’ocasió de conèixer una zona de Sardenya per on no havia passat mai: el Monteacuto, que podríem dir si fa o no fa (sense una certesa absoluta) que és el límit oriental del Logudoro. Gràcies a en Fabio, un amic de la zona que parla un català perfecte, vaig poder conèixer Othieri (Ozieri) i els seus voltants, una zona de mitja muntanya amb un paisatge incomparable i una història que clava les seves arrels profundament com a mínim en el neolític.

Dues de les visites que vam fer van ser la basílica de Sant Antíoc de Bizarcio i l’ermita medieval de Castro, dues joies del romànic sard. En Fabio és el guia de l’espectacular conjunt de l’antic poble-bisbat de Bizarcio i vaig tenir la sort de poder escoltar les seves explicacions jo sol ja que era dilluns i estava tancat.

La basílica de Sant Antíoc de Bizarcio

Quan arribes per la plana de Chilivani la mole imponent de la basílica de Sant Antíoc de Bizarcio domina tot el territori. Es veu de seguida que és un dels edificis romànics més destacats de Sardenya,  i encara més depressa es copsa la singularitat del conjunt. I això que les restes de l’antic poble, el bisbat i de la primitiva esglèsia han pràcticament desaparegut pel pas dels anys i per la reutilització de la pedra. Perquè Bizarcio era un petit poble medieval que va esdevenir una de les 18 diòcesis de Sardenya, com a mínim des del segle XI fins al 1503. Aquest any va ser incorporada al bisbat de L’Alguer, i posteriorment va tornar a convertir-se en diòcesi el 1803, però amb seu a Othieri.

     

La primera informació que tenim de l’esglèsia es remonta als volts de l’any 1000, tot i que no en tenim constància documental fins els anys 1065-1082. Formava part del Jutjat de Torres i és possible fins i tot que tingui un origen bizantí. Sembla ser que un incendi va destruir l’antiga esglèsia l’any 1090 (encara se n’observa alguna resta), i que el jutge de Torres Gonari II en va ordenar la seva reconstrucció l’any 1150-60.

El cert és que la petita catedral de Bizarci0 impressiona i sorprèn. És una església força atípica i de moment la que més m’ha agradat de les que he visitat a Sardenya. Val a dir que em manquen encara llocs com Codrongianus o Saccargia, però Bizarcio segur que no desmereix.

La façana principal és assimètrica degut a una reconstrucció realitzada en l’època de l’ocupació catalana; possiblement la part esquerra es va esfondrar, juntament amb dos voltes interiors que també es van restaurar en un estil molt més auster i pràctic.

Soportada per imponents estructures de traquita fosca de pedreres locals, es recolza en la seva part meridional en un esperó de roca que en una de les seves parts és un penyassegat.

A l’oest i nord-oest de la façana principal s’evidencien encara avui en dia les restes de l’antic bisbat i del desaparegut poble de Guisarcu (m), centre important ja reconegut durant el període bizantí, cap el segle VI i VII d.C.

Bizarcio va patir un fort èxode a finals del segle XIV degut a la persistent i mortífera malària: gran part de la població va fugir cap als turons propers i cap a Othieri. També els bisbes van abandonar l’antiga seu i es van instal.lar a la seva nova residència. Ja al segle XVI Bizarcio va ser unida a la Diòcesi d’Othana i Castro, i després transferida a L’Alguer que en serà la ciutat que en tindrà la jurisdicció fins el 1803, quan torna a Othana.

El seu interior no és especialment luxós, i en destaca un conjunt de frisos escolpits col.locats en una columna a costat de l’altar i que possiblement es troben desubicats del seu emplaçament original. A nivell arquitectònic, la basílica consta de tres naus amb cinc columnes per banda i dos pilars en forma de creu que separen el presbiteri de la nau. Una escultura de Sant Antíoc, un metge oriental, dóna originalitat al conjunt, principalment per la roba nord-africana que porta.

Es pot accedir a la planta superior de la basílica per una escala de nova construcció que es va obrir buidant un dels murs principals. Antigament s’accedia a aquesta planta a través del bisbat, creuant a cel obert pel costat del campanar i pel soste de l’esglèsia. Encara són visitables  diverses estances que se sap que eren utilitzades pels clergues en jornades religioses. A mi em va impactar la llar de foc amb forma de “mitra” de bisbe, però també trobem una sala amb bancs de pedra on es reunia el Capítol, o una sala on se superposen parts de l’esglèsia d’època diversa; arreu hi ha siluetes de sandàlies esculpides a les parets que realitzaven els peregrins en arribar a destí.

Exteriorment podem dir que les parets laterals estan decorades molt simplement (roses de pedra, cares antropomorfes, animals i creus escolpides), a diferència de la riquesa de l’àbsis i de la primera façana. Destaca tambè a la part dreta de l’esglèsia el campanar, del qual en manca la part superior.

L’església de Castro, a Óschiri

A prop de dos quilòmetres d’Óschiri, en un petit promontori, sorgeix el santuari medieval de Nostra Senyora de Castro.

Segons sembla el seu nom prové de “Castra” un centre prop  d’una posició estratègica romana que sorgia a la dreta del riu Coghinas, a la carretera que anava de Caralis a Olbia. Des d’aquí control.laven els atacs de poblacions de la Gaddura, dels Corsos i dels Balars, situats al vessant meridional del Limbara. En tot cas, la presència humana a la zona està documentada des del III mileni abans de Crist, i hi ha restes d’un nurag complex datat al 1.200-900 a.C.

Amb l’arribada dels Bizantins al segle VI, el campament romà es va convertir en un castell, del qual en queda encara alguna resta d’estances, de l’aprovisionament hídric i de la muralla.

Del centre medieval en resta la basílica, que va arribar a ser  un important Bisbat, amb jurisdicció sobre les curatories de Monteacuto, Lerron i Goceano i una part de la de Bizarcio i Nughedu, almenys entre el segles X a XVI.

La diòcesi de Castro va estar activa fins el 1503, any en què el papa Juli II la va unir juntament amb la d’Othana i Bizarcio a la seu de L’Alguer. El 1803 va ser tranferida finalment a la seu d’Othieri.

Realment, la situació de l’església és espectacular, dominant la plana del riu Coghinas i actualment el que és la cua del pantà del mateix nom. La mitja muntanya i el verd, tot i l’escassetat de pluges d’aquest any, dominen el panorama visual.

L’esglèsia en sí té una façana molt habitual en el romànic sard de l’epoca, similar per exemple a la de Sàrdara o Rebeccu. Potser es diferencia pel basament de dues semicolumnes encara visibles. El campanar d’espadanya, com és habitual, va ser afegit pels volts del segle XVII.

     

L’interior és d’una sola nau i destaca principalment pels elements no arquitectònics que conserva, principalment una estàtua de la Verge de l’Assumpció en posició jacent dins un sarcòfag de fusta i un altar de fusta policromat d’inicis del segle XVIII.

Però el que més ens va impressionar de la visita a l’esglèsia va ser la figura del “curador”. Des de moltes dècades enrera, potser segles, una família normalment molt pobra se’n cuidava de la cura de l’esglèsia i l’entorn, i de pas la vigilava. Moltes vegades aquestes famílies o persones residien allà mateix, en una de les moltes “cumbessias” presents al voltant de l’ermita. Tot i que avui en dia queden pocs curadors, i encara menys que resideixin in-situ, nosaltres vam tenir la sort de conèixer en Salvatore, un home molt curiós que ja estava tancant l’església quan vam arribar. Molt amablement, després de remugar una mica, ens va ensenyar l’església i després el vàrem acompanyar en cotxe fins a Óschiri (ell va i ve sempre a peu!).

En resum, una zona de gran interès pels amants del romànic més autèntic que vam tenir la sort de gaudir amb en Fabio un dia plujós després de mesos de sequera. Gràtzias meda Fabio!!

http://www.bisarcio.comune.ozieri.ss.it/storia.htm


About The Author

Comments

3 Responses to “Les esglèsies de Bizarcio i Castro, romànic sard als confins del Logudoro”

  1. Fab escrigué:

    Gràcias a tu :) … de tot! I fins la propera…descobrirem les meravelles de el “Meilogu”

    ;)

  2. Fab escrigué:

    AH… has fet un resum perfecte ;)
    Enhorabona!!!

    F.

  3. terrasarda escrigué:

    Gràcies, amb el munt d’informació que em vas donar i la visita boníssima que vam fer, ho havia de fer bé!!

Leave a Reply