Impresions sardes_13 – Chiara Vigo i l’increïble museu de la nacra de Sant’Antiogu

Museu del Bisso de Sant'AntioguSi hi ha un museu a Sardenya que et pot sorprendre, aquest és el Museo del Bisso de la Chiara Vigo. Passejant per primer cop per un dels carrers principals de Sant’Antiogu amb una colla de sards i sardes, vam quedar sorpresos pel cartell que anunciava un museu, al qual semblava accedir-s’hi per una petita porta. Un museu d’aquells de poble, petitó. Però el que ens va sorprendre és no saber que coi era el “bisso”, així que aconsellats per una paisana vam decidir entrar-hi. Un bon presagi del que ens esperava era un cartell de la porta que resava així: “Aquí no es ven res”. Miracle, un museu a tocar del mar i on no et volen vendre res, ni un souvenir!. Aquesta era la primera de les sorpreses que ens esperaven a dins.

El museu  sorprèn en primer lloc per l’objecte, el “bisso”, un mulusc que en català coneixem com a nacra (pinna nobilis) i del qual des d’antic se n’usaven uns filaments que l’envolten per fer-ne una mena de seda coneguda com “seda de mar”. El museu està dedicat a aquest teixit marí i els productes que se’n poden elaborar. Desgraciadament, com a mínim a Sardenya la Chiara és ja l’única persona que es dedica a aquests menesters, l’única que coneix l’antiga saviesa per convertir matèria orgànica extreta del mar en un fil daurat resistent, elàstic i perdurable. Un secret que potser s’emportarà amb ella… o com a mínim de ben segur que no el vendrà a ningú!

I sorprèn en segon lloc per ser un museu privat (sí, és seu i es subvenciona amb donatius dels visitants),  regentat per una dona molt, però molt autèntica. És una d’aquelles sardes que t’encomanen de la seva vitalitat, de la força del seu caràcter i de la predeterminació en tot el que fan: la Chiara Vigo.

Teixit fet amb nacra (Sant'Antogu, Sardenya)Un cop a dins, un món estrany de tapissos fets amb un fil daurat. Un museu atapeït que explica tota una vida, que explica moltes vides. Perquè l’art de treballar la nacra és antic, i la Chiara el va apendre de la seva àvia, i així ens podríem anar remuntant generació rera generació. Ella mateixa s’encarrega d’explicar al nostre grup i a un altre petit grupet tot el laboriós procés d’elaboració de la seda de mar, que ella mateixa realitza des del primer pas: anar a mar obert i submergir-se a collir la materia prima. A partir d’aquí, tot un seguit de passos porten a la clau de l’èxit: un líquid, la fórmula secreta del qual converteix els filaments recollits i assecats en un fil elàstic i resistent. Un miracle, vaja!. Després la incommensurable i pacient feina de treballar amb aquest teixit únic.

03El secret, la fórmula, ha estat perseguida i cobejada per gent d’arreu del món, fins i tot japonesos, disposats a pagar el que sigui. Però la Chiara defensa amb predeterminació, i ràbia, que el treball de la nacra és un patrimoni de Sardenya, un patrimoni que han de rebre els i les joves i que, per tant, “no es toca!”. Aquest fet, aquesta defensa del patrimoni sard, desferma el veritable sentir de la Chiara que ràpidament se’ns transmet als presents:  s’estima el seu país, s’estima el jovent, tot ho fa per ells. Però avui en dia en aquest món tan dessarrelat costa sentir una resposta a l’altra banda.

Per sort, la veu de la Chiara Vigo és de les que se sent fort, de les que no tremolen. D’aquelles que et reconforten per sentir-les tan properes, tan senzilles i tan autèntiques. Un racó i una persona de Sardenya que no oblidarem tots els que vam estar allà.

 http://www.sardolog.com/bisso/chiara.htm

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Nacra

La segona i tercera fotografia pertanyen a Egisto Nino Cecatelli i les he extret de 

http://www.chiaravigo.com/wordpress/museo


About The Author

Comments

Leave a Reply