El Meilogu, el cor del Logudoro

Església i plaça de Bonorva (Sardenya)El Meilogu és una regió històrica de Sardenya que pot ser considerada com una sub-regió del Logudoro. El seu nom vol dir “lloc del mig”: així, es troba al mig del Jutjat de Torres. Tocant al Monteacutu es troba la zona arqueològica de la “Vall dels Nurags”, molt coneguda  pel nurag Santu Antine, que ve anomenat “règia nuràgica” per l’imponència i l’elegància de les seves formes.

El territori del Meilogu és totalment volcànic i els turons donen al lloc un aspecte singular respecte a la resta de Sardenya, que és una terra geològicament molt antiga, tant que fins i tot l’anomenen l’Alvèrnia sarda. Les terres són per això de les més fèrtils de tota l’illa. Les muntanyes més altes son el Monte Santu, Monte Pelau i Monte Traessu, tots volcans apagats que tenen una alçada poc superior els 700 metres.

Quan una persona de fora veu per primera vegada el territori del Meilogu, marcat per la presència dels turons, se n’adona que és un territori on hi havia hagut una activitat volcànica antiga (…).

Travessant l’illa, de Càller a Sàsser, s’arriba a l’interior del Meilogu després d’haver deixat a les nostres esquenes les muntanyes del Marghine i d’haver passat l’altiplà de Campeda.

La gent del lloc es pregunta què vol dir el nom Meilogu: el millor lloc (mèzus logu) o el lloc del mig (logu de mesu)? Cada sard et dirà que la seva terra és la millor de totes, però aquí ens trobem al cor del logudoro, un lloc al mig a la Sardenya centreoccidental, amb una població de 18.000 habitants, espargits per 15 pobles en un territori de 664 km2, una mica més d’una sisena part de la superfície de la província de Sàsser.

Bonorva, Tinença dels MariansEl Meilogu no és una terra que hagi patit una gran industrialització, però aquí també se senten els efectes de la crisi econòmica degut a l’abandonament de l’agricultura. L’emigració ha deixat petja. En els últims 50 anys la població ha minvat un 30% més o menys a tot arreu, als pobles grans i als petits.  Ara, alguna cosa està canviant després de molt temps de silenci. Hi ha qui creu en la força de la cultura com a ocasió per a crèixer econòmica i socialment. Hi creuen més que ningú els ajuntaments que volen ensenyar el seu patrimoni històric i ambiental.

L’home es va instal.lar aquí fa molts segles, deixant a tot arreu rastres de la seva presència: pedres antigues ens narren les civilitzacions que l’han atravessat.

El Meilogu és una terra d’extraordinària riquesa. Aquí s’han desenvolupat dues cultures que han marcat l’arqueologia sarda: la cultura de Bonuighinu, als voltants de Mara, cap al 3.700 a.C., i aquella de Bunnanaru, cap al 1.800 a.C., que es caracteritzen per la ceràmica i, sobretot, per fer i decorar els vasos. A prop dels nuclis on habitaven les persones, es troba la imponent Règia nuràgica de Turalva; després de les tombes de gegants o les cases de fades (domus de janas) excavades a la roca, com la grandíssima necròpoli de S’Andria Priu, als voltants de Bonorva. Però és a tot el territori que es va desenvolupar una civilització sarda floreixent abans de l’arribada dels pobles del mar, quan les històries dels dominadors es barregen amb aquelles del habitants, deixant nous símbols. Només cal pensar en totes les esglèsies, que per si soles, ofereixen una gran diversitat d’itineraris: mereixen ser visitades la Basílica benedictina de Santu Pedru de Sorres, a Boruta; les parroquials gòtico-catalanes de Cheremule, Giave, Thiesi, Putumajore, Padria o semestene, l’esglesiola tardo-romànica de Mesumundu, als voltants de Siligo, o aquella tardo-bizantina de Santa Maria Iscalas, a Cossoine; sense oblidar-nos dels murals de Bessude i tots els museus, especialment el de Banari, el poble de pedra vermella, on podrem trobar les exposicions d’art recopilades per la Fundació Logudoro Meilogu.

Itineraris per qui estima la cultura i te ganes de conèixer els espais de la història, de les tradicions, de l’artesanat sobre tot del tèxtil, o de la cuina que ens farà descobrir sabors antics. La invitació a conèixer l’illa en totes les seves qualitats aquí s’enriqueix per nous camins per qui li agradi parlar amb la gent que encara s’espanta si un extranger arriba al seu poble: gent bona i genuïna que ha decidit posar en un lloc important les relacions humanes: aquesta és una altra gran  riquesa  d’aquesta terra que, amb dolçor, s’ofereix a qui vol gaudir del dia a dia frenètic a la seva vida i busca disfrutar d’una natura encada poblada d’animals salvatges.

 (…)

La façana d'una casa a Cossoine

Text de Tonino Oppes extret de http://logudoromejlogu.it/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=85&lang=sa. Traducció al català i imatges de Jordi Saumell i Gassó.


About The Author

Comments

Leave a Reply