Su Mejlogu, su còro de su Logudoro

Regions històriques de SardenyaSu Meilogu est una regione istòrica de sa Sardigna chi podet esser cunsiderada comente una sub-regione de su Logudoro. Su nùmene cheret narrer “logu de mesu”: difatis s’agatat a meidade de su giudicadu de Torres. A lacana cun su Monteacutu s’agatat sa zona archeològica de “La Valle dei Nuraghi” famada meda cun su Runaghe Santu Antine, chi benit giamadu règia nuràgica pro s’imponèntzia e pro s’elegàntzia de sas formas suas.

Su territòriu de su Meilogu est prus de totu vulcànicu e sos montijos dant a su logu una cara singulare cunforma a su restu de sa Sardigna chi est una terra geologicamente antiga meda, tantu chi benit puru cramada Alvernia sarda. Sas terras sunt pro custu sas prus fèrtiles de totu sa Sardigna. Sos montes prus artos sunt monte Santu, monte Pelau e monte Traessu, tutus vulcanos istudados chi ant un’artària pagu prus manna de 700 metros.

Cando un’istrànzu bidet pro sa prima bia su territòriu de su Meilogu, signadu dae sa presèntzia de montijos, s’abìzat luego chi est unu territòriu in ue b’est istada un’atividade vulcànica antiga. “Custa est s’Alvernia sarda”, aiat iscritu su generale piemontesu Alberto della Marmora in su libru sou “Viaggio in Sardegna”.

Atraessende s’ìsula, dae Cagliari andende a Tàtari, s’arrivit intro su Meilogu luego a pustis de s’aer lassadu a palas sos montes de su Marghine e aer passadu Campeda.

Dant a s’oju cussos montijos chi, a meidade tra chelu e terra guasi bisendesi montes, leant formas istrambas, comente Monte santu. Abbaidadelu ‘ene, s’agatat in su territòriu de Siligo, Bunnanaru e Mores: paret una barca loddurada dae una tempesta in mesu a su mare.

In totue, su paesàgiu est vàriu. Durche e severu, mite e ispigulosu: ma no est terra de cuntrastos fortes.

Sa zente de cust’ispiju de Sardigna si dimandat ite cherfat narrer su nùmene Meilogu: mèzus logu o logu de mesu? Ogni sardu at a narrer chi sa sua est sa mèzus de totus, ma custu est su coro de su Logudoro, unu logu de mesu in sa Sardigna tzentru otzidentale, cun una populatzione de 18 miza abitantes, ispartighinados in 15 biddas subra unu territòriu mannu 664 chilòmetros cuadratos, pagu prus de unu sestu de sa superfìtzie de sa provìntzia de Tàtari.

Su Meilogu no est una terra chi at àpidu industrializatzione meda, ma inoghe puru si sunt intesos sos efetos de sa crisi econòmica dèvida a s’abbandonu de s’agricultura. S’emigratzione at lassadu su signu. In sos ùrtimos 50 annos, sa populatzione est miminada de su trinta pro chentu prus o mancu in totus sos tzentros, dae sos prus mannos a sos prus minores. Como, carchi cosa est giambende a poi de tempus meda de silèntziu. B’est chie creet in sa fortza de sa cultura comente ocasione de crèschida econòmica e sotziale. Bi creent prus de totus sos Comunes chi cherent mustrare su patrimòniu istòricu e ambientale issoro.

S’òmine s’est firmu in custos logos dae sèculos meda, lassende in ue si siat sinnos de sa presèntzia issoro: pedras antigas nos contant sas tziviltades chi l’ant atraessadu.

Nurag Longu, a Padria (Sardenya)Su Meilogu est una terra de richesa istraordinària. Inoghe si sunt isvilupadas duas culturas chi ant signadu s’archeològia sarda: sa cultura de Bonuighinu, in sos tretos de Mara, in su 3.700 a.C. e cussa de Bunnanaru, in su 1.800 a.C., chi si caraterìzant pro sa tzeràmica e, prus de totu, pro fagher e decorare sos vasos. Afaca a sas coronas in ue istaiat s’òmine, s’agatat s’imponente Règia nuràgica di Turalva, chi si distinghet in sa “valle dei nuraghi”; a pustis sas tumbas de sos gigantes o sas domus de janas iscavadas in sa roca, comente sa necròpoli de S’Andrìa Priu chi est manna meda, in sos tretos de Bonorva. Ma est in totu su territòriu chi s’est isvilupada una tziviltade sarda fiorente a primu chi esserent arrividos sos pòpulos de su mare cando sas istòrias de sos dominadores si sunt ammisturadas cun cussas de sos abitantes, lassende sìmbulos noos. Bastat de pensare a totus sas crèsias, bellas meda, chi a sa sola, oferint una secuèntzia longa de itineràrios: meritant de esser visitadas sa Basìlica benedetina de Santu Pedru de Sorres, in Boruta; sas parrochiales goticu-aragonese de Chelemule, Giave, Thiesi, Putumajore, Padria e Semestene, sa cresighedda tardu romànica de Mesumundu, in sos tretos de Siligo, o cussa tardu-bizantina de Santa Maria Iscalas, in Cossoine; sena trascurare sos murales de Bessude e totus sos museos prus de totus su de Banari, sa ‘idda de sa trachite ruja, in ue si podent bider sas mustras de arte ammaniadas dae sa Fondatzione Logudoro Meilogu.

Itineràrios pro chie amat sa cultura e at gana de connoscher sos logos de s’istòria, de sas traditziones, de s’artigianadu prus de totu in su tessìngiu, o de sa coghina chi, cun belosia, inserrant sabores antigos. Su cumbidu a connoscher s’ìsula in ogni calidade sua inoghe s’inrichit de caminos noos pro chie at praghere de faeddare cun sa zente chi ancora s’ispantat si un’istrànzu lompet a logu sou; zente a sa bona e genuina chi at ischidu ponner a pare e tenner in contu sos raportos umanos: custa est un’àtera richesa manna de custa terra chi, cun durcura, s’oferit a chie cheret fuire dae su fagher frenèticu de sa vida sua e chircat mudìmine e sonos de una natura galu populada dae animales arestes.

Sunt pagos sos logos de s’internu chi podent dare emotziones mannas comente ischit fagher su Meilogu, ispiju de un’ìsula chentza mare, mancari non s’agatet a tesu dae sos itineràrios turìsticos chi che leant a Bosa e a s’Alighera.

Mural a Thiesi (Sardenya)Firmade bos carchi die e, afaca a sa bellesa de sos logos, faghide a manera de connoscher s’acoglièntzia de sos gestores de agriturismos e ristorantes, albergos e Bed and Breakfast: in custa parte de Sardigna mai nudda est iscontadu, a comintzare dae sas sagras paesanas chi, dae su ‘eranu a s’atunzu, animant sa vida de sas biddas.

Pagos cossìzos, pàgina a poi de pàgina, los azis a agatare abbaidende custa guida chi bos sinnalat itineràrios e logos pro bos firmare. Su restu cheret chi l’iscoberzedas in su logu, cun sa vetura o a pee, cun sa bitzicleta o a caddu in unu caminu ricu e bellu meda, in cale si siat parte de s’annu, a sa sola o in grupu.

Su Meilogu at totus sas cartas in règula pro poder fagher parte de su tzircùitu turìsticu regionale. Bastat de seberare ebbia.

El text és de Tonino Oppes i l’hem extret de http://logudoromejlogu.it/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=85&lang=sa

 


About The Author

Comments

Leave a Reply