Impresions Sardes_12 – Montanaru, Dèsulu i jo mateix

Sempre hi ha racons on et trobes més bé que a cap altre lloc, on et sents més lliure, on t’allunyes i oblides per una estona l’estrès de la vida quotidiana. Racons on tot convergeix, natura i persones, de tal forma que tens la sensació que allà tot és diferent. A Catalunya aquest racó ha estat des dels meus setze anys  les muntanyes del Boumort, a cavall entre les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà i Sobirà.

A Sardenya, molts camins m’han portat cap a Dèsulu i han converit aquest poble de muntanya, amb la resta de pobles de la zona (com Aritzu, Tonara o Brevì), en el meu refugi sard. Deu ser així, perquè cada cop que intento plasmar en paper tot el que he vist i viscut en aquests pobles i muntanyes els darrers dos anys, no me’n surto. Quan més coneixes un lloc i la gent que hi viu, més difícil se’t fa escriure i descriure amb naturalitat, amb llunyania. I això és el que em passa amb les muntanyes i la gent de la Barbàgia!

Un dels llocs comuns on va a parar qualsevol persona que s’interessi per la zona o per la poesia sarda és el gran poeta Montanaru. Mestre de mestres on els hi hagi, els seus poemes plasmen la passió que senten els desulesos i els desuleses pel seu poble i les seves muntanyes. Passíó que no ha minvat després de més d’un segle i que brolla per cada porus del cos dels habitants de Dèsulu, un dels pobles situats a més alçada de tota l’illa.

Un altre lloc comú per qui arriba o marxa de Dèsulu és la benzinera a tocar del coll de Tascusi; bar, benzinera, restaurant i fins i tot podrïem dir local social, és aquí on una parada casual em va fer conèixer el Bastianu i la Luisa, i els seus fills Giggi i Mara, i la tzia. Una família increïble que encara m’ha fet estimar més en Montanaru, Dèsulu, els sards i Sardenya! És per això que els hi vull dedicar des de TERRASARDA.CAT aquest poema d’en Montanaru sobre Dèsulu que tant vaig disfrutar quan el sentia recitar. Gràtzias pro tottu e a si biri chitze amigos!

A TIE LOGU MEU

Fiera e ruzza in mesu a sos castanzos

Seculares, ses posta, o bidda mia,

Attaccada a sos usos d’una ia,

Generosa, ospitale a sos istranzos.

Sos fizos tuos pienos d’energia

Chircan’in dogni parte sos balanzos,

Cun cuddos cadditteddos fortes, lanzos,

Carrigos de diversa mercanzia.

Passende gai vida trista e lanza

Girant s’isula nostra ventureris.

E cand’intran’in calchi bidd’istranza

Tottus esclamana: Acò is castanzeris!

E issos umiles narana: Eh, castanza!

E chie còmporat truddas e tazeris?

 Tota la colla sardo-catalana a l'estel dels Vents de Pinós

Si voleu saber més coses d’en Montanaru e Dèsulu, podeu consultar la pàgina següent:

http://www.comunedesulo.it/index.php?option=com_content&view=article&id=67&Itemid=13&lang=scG

http://terrasarda.cat/?p=4799


About The Author

Comments

Leave a Reply