Carrasecare a Otzana / Carnaval a Otzana: Sos boes i sos merdules i moltes altres activitats!

Sos boes con carratzas (Otzana, Sardenya)El Carnaval del poble d’Otzana, al nugorès, endinsa les seves arrels en temps antiquíssims i perpetua una tradició mai interrompuda, destacant el passat i la identitat cultural de la comunitat, que té els seus orígens en el món agro-pastoral.

Deixant de banda les interpretacions del Carnaval i les seves màscares tradicionals, podríem descriure’l com una representació d’escenes de la vida quotidiana del món pagès. Les mateixes màsqueres descriuen, amb les seves interpretacions espontànies, personatges, rols i innombrables situacions de la vida al camp, com poden ser la sembra, la sega, o la cura, doma, malaltia o mort dels animals.

Sens dubte el Carnaval és una de les festes més concorregudes per la gent del poble, i darrerament per molts altres sards i sardes d’arreu de l’illa, i s’identifica amb la riquesa cultural i el profund sentiment de pertanyençá a la pròpia cultura.

La principal característica del carnaval ve donada per les particulars màsqueres de Sos Merdules, que representen genèricament, amb aquest únic terme, les màsqueres de Sos Boes i d’altres animals, com Porcos, Molentes, Crapolos.

El Carnaval d’Otzana endinsa les seves arrels a la cultura rural, que entra en joc en els moments més importants esdevenint el fil conductor de l’esdeveniment. La simple representació de la vida rural ésa  la base d’aquest carnaval entrecreuant-se amb rites antiquíssims, dels quals encara se’n conserven alguns vestigis segons els antropòlegs. Entre aquests últims, en particular, destaca un ritual en honor del déu Dionís, que reneix cada any a la primavera despertant la terra i la vegetació, en referència als ritus típics de les antigues civilitzacions de la Mediterrània.

Però les característiques del carnestoltes d’Otzana condueixen més aviat a l’anomenat “culte del bou”, practicat des del Neolític a totes les societats agro-pastorals del Mediterrani antic, on el brau era un símbol de la força, la vitalitat i la fertilitat. Aquest ritual també tindria la funció de protegir contra els mals esperits i per propiciar la fertilitat del bestiar. Si l’home, subjugant i adorant Su Boe, està en perill d’arribar a ser com els animals, el carnaval, posant en escena de forma irònica la transformació en animal, tendeix a allunyar el risc que aquesta es converteixi en una realitat en la vida quotidiana dels agricultors.

filonz_masc_legnoPotser aquestes referències als ritus antics pot ser confirmada pel fet que, tal i com recorda la gent gran del poble, les sortides de les màscares típiques tenien lloc abans del Carnaval propiament dit, així com el 16 de gener, també en la commemoració de Sant Sebastià , el 20 de gener i el 2 de febrer, dia de la Candelaria. Esdeveniments que són una clara referència a altres períodes que coincideixen amb cultes pagans.

Hem trobat també un estudi molt interessant en llengua sarda sobre el Carnaval a la zona de la Baronia i altres parts d’Europa, realitzat per “S’ufitziu limba sarda Valle del Cedrino” (del qual en formen part els municipis de Irgoli, Locula, Oniai i Garteddi). Sobre el carnaval a Otzana en diu el següent:

Otzana

In Othana su carrasecare cumintzat su sero de su focu de Sant’Antoni a cando su pride intregat a sa vidda “s’Afuente”. Sa zente si inthithieddat sa cara e essin sos Boes e sos Merdules.

Sas peddes de verveche chi si ghetan sos Boes sun in colore de arvu, ma fintzas a chimbanta annos a como in nieddas. In palas juchen sos sonazos e in cara una carotza de linna a cara de voe, de becu, de porcu, o de poleddu.

Su Merdule (su mere de sa bestia vula) juchet su matessi sas peddes, su mucatore e sa carotza de linna a cara de omine. In francas juchet su matzucu9 e sa soca, pro iscutere sas reses repelles.

B’at de c’annanghere sa Filonzana, un’omine mutatu de gatia, semper chin d’una carotza de pirastru, su fusu in manos e sas forthiches istichitas in sos cambales.

Sa Filonzana istat semper filande e l’assemizan a una de sas tres parcas grecas. Si si secat su filu est sinnale malu, ca est su filu de sa vita, e pro cussu, pro l’abboniare, nemos li negat una tassa de vinu.

A s’antica b’it peri sa Partorja, chi che criait unu papantile de istratzos.

Custos rituales ammentan cussos in onore de Dioniso, ma peri cussos in onore de su voe, chi esistin dae s’epoca de sas concheddas de Jana. 

Caratzas in Otzana 2011

Informació extreta de : www.merdules.com/ i  http://www.comune.onifai.nu.it/docs/cultura/73/su%20carrasecare%20baroniesu%5B1%5D.pdf

Fotografies de:  http://sardegnalastminute.blogspot.com/2011/01/carrasegare-de-otzana.html

Més informació a: www.comune.ottana.nu.itwww.carnevaleottana.it

Gruppo “Boes e Merdules – Associazione Culturale Folkloristica
via Emilio Lussu 16, Ottana
tel. 0784 75902 – 339 5277581
www.merdules.it

Associazione Culturale de Sos Merdules Bezzos
via Emilio Lussu 16, Ottana
tel. 0784 721026
www.merdulesbezzos.org 


About The Author

Comments

One Response to “Carrasecare a Otzana / Carnaval a Otzana: Sos boes i sos merdules i moltes altres activitats!”

  1. [...] Carrasecare a Otzana / Carnaval a Otzana: Sos boes i sos merdules i moltes altres activitats! (2011) [...]

Leave a Reply