Litera a s’ Ufitziu deritos umanos de su Dipartimentu de Istadu USA pro sa limba sarda – Carta a l’Oficina dels drets humans del Departament d’Estat dels EUA per la llengua sarda

Comitadu pro sa limba sardaDesprés del seu retorn el 2009, el Comitadu pro sa limba sarda ha engegat una campanya de denúncia a nivell internacional de la discriminació que pateix la llengua sarda dins l’Estat italià. Oblit que suposa un gran perill per la llengua sarda i un incompliment flagrant de la legislació europea i internacional per part de l’Estat italià.. En aquest sentit, després d’una trobada al poble de Fonni (Comunicat nº1),  el Comitadu ha remès una carta a l’ONU denunciant aquest fet que és la que us reproduïm a continuació en llengua sarda:

Comunicat nº1

Fonne 10 Nadale 2010

 Comunicadu de istampa

Su Comitadu pro sa limba sarda, riunidu in Fonne pro sa Cunferèntzia regionale de sa limba sarda, in ocurrèntzia de sa “Die mundiale de sos deretos umanos/Human right day 2010 ”, at cumintzadu unu protzedimentu de reclamu pro sa violatzione de sos deretos de s’òmine in contu de mesuras discriminatòrias in relatzione cun su no-imparòngiu de sa limba sarda e de sas limbas alloglotas in sas iscolas italiana in Sardigna, violatzione fata dae s’Istadu italianu chi nde tenet cumpetèntzia costitutzionale.

Su Comitadu pro sa limba sarda s’incumandat a su Cummissàriu pro sos deretos umanos de sas Natziones unidas reclamende, oe chi est die mundiale de sos deretos umanos, chi s’Istadu italianu non rispetat sos artìculos 1.1 e 2.3 de sa Decraratzione de sos deretos de sa pessones e de sas minorias ètnicas, religiosas e linguìsticas adotada dae s’Onu in sa risolutzione n. 47/135 de su 18 de Nadale 1992, e in manera distinta in contu de:

- s’amparu mancadu de s’identidade natzionale, culturale e linguìstica de sa minoria sarda;

- sa mancàntzia de mèdios pretzisos pro fàghere a manera chi sos membros de sa minoria sarda tèngiant sa possibilidade de imparare sa limba materna issoro e de retzire un’istrutzione in sa limba materna issoro.

Su Comitadu pro sa limba sarda pessat chi siat oramai còmprida s’ora pro s’imparòngiu de sa limba natzionale sarda e in sa limba de sa minoria in sas iscolas de cada òrdine e gradu, cun un’impinnu finantziàriu de bundu fatu dae s’Istadu italianu pro arressare su protzessu de isnatzionalizatzione e de assimilatzione giutu a in antis in manera sighida in s’iscola italiana in Sardigna.

Custu protzessu resurtat comente una trobea a su moimentu largu e profundu pro s’amparu, sa normalizatzione e s’ufitzializatzione de sa limba sarda e de sas alloglotas, in unu regìmene de bilinguìsmu cun sa limba italiana, chi oramai non si podet arressare e chi est amparadu dae sa Regione sarda; unu protzessu chi noghet mescamente a sos giòvanos e non dat cara a sos prus elementares de sos deretos tziviles, colletivos e personales de unu pòpulu, cumintzende dae sos deretos linguìsticos, identitàrios e culturales.

Su Comitadu pro sa limba sarda at a comunicare su cumintzu de su protzedimentu a mèdiu de una lìtera mandada a su Cummissàriu pro sos deretos umanos pesadu in su 1993 dae s’Assemblea de sas Natziones unidas.

Su Comitadu pro sa limba sarda

Casteddu 30 de nadale de su 2010

A s’atentu gentile

de Maria Otero

Sutasegretària de Istadu pro sa democratzia e sos Afares Generales

 U.S. Department of State

2201 C Street NW

Washington, DC 20520

 e pro connoschèntzia

de Michael H. Posner

Assistente Segretàriu de Istadu

Ufìtziu de presidèntzia pro sa democratzia, sos deretos umanos e de su traballu

Dipartimentu de Istadu de sos Istados Unidos de Amèrica

Sennora Sutasegretària,

Su Comitadu pro sa Limba Sarda, assòtziu pro sa defensa de sos deretos linguìsticos de sa natzionalidade sarda, L’iscriet pro denuntziare sa violatzione fata dae s’Istadu italianu de sos deretos linguìsticos de custa comunidade, cun s’esclusione de sa limba  dae s’insignamentu in sas iscolas e cun àteras pràticas negativas contra a s’identidade linguìstica e culturale , chi arriscat s’estintzione.

Sa limba sarda, chi tenet reconnoschimentu internatzionale comente limba pròpia de sos sardos, dae sa lege de s’istadu n. 482 de su 15 de nadale de su 1999 de tutela de sas minorias linguìsticas istòricas, in atuatzione de s’art. 6 de sa Costitutzione de sa Repùblica italiana e dae sa lege regionale n. 26 de su 1997, no est imparada e insignada in sas iscolas, est esclùdida dae sos mèdios de informatzione pùblicos e privados, in s’amministratzione pùblica e in sa sanidade. Pro custu, arriscat de mòrrere in sos annos venidores, mancari siat faeddada e istimada dae sa majoria manna de sos sardos.

Duncas, Li pedimus de valutare custa situatzione, a manera de otènnere sos èsitos de un’indàgine bostra possìbile, in su raportu subra de sos deretos umanos in su 2010 chi pertocat s’Itàlia e, s’in casu, de fàghere totu sos passos e atos netzessàrios chi ais a cunsiderare oportunos pro garantire a sos sardos s’impreu normale e paritèticu de sa limba sarda cun sa limba italiana, s’insignamentu suo in s’iscola (cumintzende dae s’iscola primària), comente deretu umanu prioritàriu chi oe nos est negadu e sa fine de cada discriminatzione linguìstica.

A custa comunicatzione, allegamus sos comunicados istampa de su Comitadu emìtidos su 10 de nadale de su 2010 in ocasione de sa “Die mundiale de sos deretos umanos – Human right day 2010 ” proclamada dae sas Natziones Unidas pro cumintzare una protzedura de reclamu.

In prus allegamus su testu de sa protesta pùblica manifestada dae su Comitadu pro sa limba sarda subra s’atuatzione mancada de sa “Cunventzione cuadru pro sa protetzione de sas minorias natzionales”, aprovada dae su Cussìgiu de Europa su 1 de freàrgiu de su 1995 e ratificada dae su Presidente de sa Repùblica italiana su 15 de santandria de su 1997.

Semus a disponimentu pro cale si siat informatzione chi bos at a pàrrere netzessària.

Seguru chi nos ais a leare in cunsideru

 pro su Comitadu

su Coordinadore

Mario Carboni

 


About The Author

Comments

Leave a Reply