Impresions sardes_9 – A Genoni la música i poesia es van convertir en amistat

Gisella Vacca i Marco Lutzu Passat un mes del Festival Terras Sorris-Terres Germanes de Genoni sembla que “germinen les primeres llavors”, en paraules de la Gisella Vacca. I ella ho diu per l’emotiu text escrit per la Chiara, una noia de dotze anys de Genoni apassionada de la música que va viure en primera persona, junt amb la seva família, del primer a l’últim minut del festival. La Chiara i el seu germà petit són d’aquelles persones que encara et fan tenir una mica d’esperança en el futur. I no només el jovent germina: a un servidor se li obren nous horitzons havent compartit tres dies amb tanta gent que porta la cultura i l’art a la sang. El meu racionalisme imposat res no va poder contra la riuada d’emocions que ens va inundar a tots durant aquestes meravelloses jornades d’agermanament.

“L’acolliment és fa música i poesia”, i es converteix en amistat!. Va ser tan increïble el tracte que ens van donar a tots nivells a Genoni que un no fa més que sorpendre’s de fins on arriba l’hospitalitat sarda. Penso que parlo en nom de tots els catalans quan dic que se’ns va tractar tan bé que estàvem millor que a casa!. Un tracte tan sincer que ha fet que es generi una amistat recíproca que de ben segur no s’aturarà aquí. I tant que hi tornaré a Genoni!. La Roser Iborra i en Lluís Toran han descrit  amb les paraules precises el que ha significat pels catalans passar aquests dies a Genoni entre unes persones tan agradables, sinceres i simpàtiques. Tots els membres del Coro Santa Bàrbara, l’Ajuntament en pes amb el Roberto i la seva dona al capdavant, la Franca i tota la seva familia i, com no, el cor que ha fet bategar el Festival des de fa molts mesos, la Gisella Vacca, es van desviure per nosaltres…i en vam quedar encantats! Espero que algun dia podrem repetir aquesta experiència en terres catalanes!

 La balconada del Convent de Genoni

I guita que tot l’estiu, des que el mes de maig la Gisella em va proposar participar-hi fent alguna xerrada, vaig estar capficat , i també entusiasmatm per com aniria tot. Seria la primera vegada que parlaria en italià davant un públic nombrós, i també la primera vegada que faria una xerrada d’història, i per si fos poc d’història sarda!. Preocupacions que el bon ambient del Festival van esvair des del primer moment, convertint les xerrades al costat dels cants de la Isabel Iborra en un moment indescriptible a nivell personal. Per un servidor no té preu que se m’acostés més d’una àvia del poble a dir-me que el que m’ havia sentit explicar li recordava quan era jove, quan els bous encara estiraven dels carros i tot es feia manualment…

Totes les actuacions van ser interessantíssimes i variadíssimes, i molt emotives en alguns moments. Sentir recitar la Gisella en sard, català, castellà i italià, amb la guitarra de’n Marco Lutzu és un record que guardaré sempre a la memòria, tot sol assegut en un banc entre les runes de l’antic convent. La guitarra d’Ignazio Caddeddu sonava Sardenya, era com si cada nota resumís totes les esències sardes i t’arribessin a la oïda. Indescriptible la força de la bailaora Aina Núñez, experimentant amb el genonès Enrico Piredda, un altre virtuós de l’instrument. I les veus cadents i melodioses, també quan no canten o reciten, de tota la colla d’osonencs i altres terres interiors catalanes. Veus precioses i singulars com la dels amics i amigues, i anfitrions, del Coro Santa Bàrbara, o les de les quatre corses de U Ponticellu, que van omplir l’església de gom a gom. Records de grans persones i grans artistes, una experiència que realment ens ha agermanat. Gràcies Genoni!

No seria just acabar aquesta “impresió sarda” sense esmentar el gran acolliment que va tenir el Festival a Genoni i rodalies. Una molt bona assistència cada dia i un públic entregat fins al punt que no es movia ni una mosca fins acabar totes les actuacions. Una gran mostra de respecte cap a uns artistes que ho van donar tot i ens van fer gaudir i emocionar en cada moment.

Volia agrair també des d’aquestes quatre ratlles a tots els amics i amigues, tan catalans com sards, que van escollir aquest meravellós espai que va ser el Terras Sorris de Genoni per a retrobar-nos o fins i tot, coneixe’ns en persona. Espero no haver-vos avorrit amb les xerrades. Gràcies a tots, em va fer molta il-lusió que vinguéssiu!. Una última abraçada per la gent del bar Sport ( la murta estava molt bona!), i com no a la representació coponenca que tan va disfrutar de Genoni i Sardenya!.

Text de’n  Jordi Saumell. Fotografies cedides per n’Enrico Piredda. Gràtzias!

http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com/2010/08/terres-germanes-una-experiencia.html

 La història que ens uneix: xerrada al Festival Terras Sorris de Genoni sobre l’ocupació catalana de Sardenya, a càrrec de Jordi Saumell

Tot a punt per assistir al Festival Terras Sorris/Terres Germanes – l’Acollida esdevé Musica i poesia, a Genoni (Sardenya)


About The Author

Comments

Comments are closed.