La desembocadura del riu Mannu i la torre de Foghe, a Tresnuraghes

L'estuari del riu Mannu (Tresnuraghes, Sardenya)

Un dels llocs més interessants que he visitat del litoral sard (la veritat és que en són pocs) és la desembocadura del riu Mannu. Possiblement les dates en què hi vaig estar, després de llargues i persistents pluges, van fer que l’espai resultes encara més atractiu. El riu Mannu, en el seu tram final, serpenteja per l’interior d’unes gorges no massa profundes però difícils de veure, situades en mig d’unes planes explotades agrícolament, que finalitzen amb uns penya-segats considerables. Mig amagat, les pendents de les gorges del Mannu, no massa pronunciades,  eren un oasi de vegetació fins arran de mar, quan el xoc de les aigües dolces del Mannu i de les salades de la Mediterrània creen un petit estuari de poca profunditat enmig d’un paisatge on predomina la roca. Un lloc molt perdut i net des d’on pots gaudir d’un bon tros de l’esquerpa costa oristanesa. I per si fos poc, al capdamunt del Cap del Foghe, una torre de l’època de la dominació castellana vigila el mar i de pas el sender que en menys de 10 minuts et porta a l’estuari del Mannu. A la nostra esquena, tot el Montiferru s’aboca sobre la costa, amb Cuglieri a la llunyania allargassat sota els pendents de la muntanya.

 El riu Mannu

El riu Mannu és un riu no navegable que sorgeix als vessants més nord-occidentals del Montiferru, en territori del municipi de Iscanu. Ja des d’antic es van aprofitar les seves aigües per moure alguns molins hidràulics, i fins i tot avui s’hi ha adequat una ruta per veure’ls al municipi esmentat.

El Mannu travessa preferentment terrenys basàltics, tot i que en alguns trams ha erosionat les formacions sedimentàries inferiors del Miocè. El seu principal afluent és el riu de Marale. Les gorges i la seva desembocadura formant un estuari es troben al costat de la torre de Foghe, al terme de Tresnuraghes.

La torre de Fogue (Tresnuraghes, Sardenya)La torre de Foghe

Per arribar a la torre de Foghe, una torre de guaita que servia per divisar els atacs sarraïns, hem d’agafar un camí asfaltat des de l’interior del poble de Tresnuraghes en direcció a la Punta de Foghe, que és on hi ha la torre. Situada a uns 30 m. s.n.m, la torre tenia un camp de visió de 30 km. i es trobava en contacte visual amb les torres de Cap d’Ischia i cap Nieddu. La fortificació dominava l’accés al riu Mannu, que era un possible lloc d’avituallament pels pirates de la Barbària.

Arquitectònicament, la torre està formada per dos cossos cilíndrics de diàmetre pràcticament idèntic; la segona estructura es fixa a un terç de l’alçada. El diàmetre de la base és de 8’6 m. i l’altitud de 9’9 m. A l’interior  hi ha una cambra circular amb volta en forma de cúpola, sense espitlleres, amb un passadís intern; l’única obertura d’accès es troba situada a 4 m. del terra. A la seva esquerra, una escala, excavada en el gruix dels murs, permet l’accès a la terrassa exterior o plaça d’armes. El material amb què es va realitzar la torre prové de la zona; per les estructures s’han utilitzat les roques basàltiques, mentre que l’arc i algun element més és en vulcanita vermella. La torre es va contruir entre el 1580-1590, ja que apareix a una relació de 1591 de Giovanni Francesco Fara. Anteriorment, segons explica el capità de Bidda ‘e Crèsia, hi havia hagut un lloc de guàrdia a les gorges del riu pagat pels corallers de Bosa.

El 1604 està documentada la primera restauració, i una altra el 1720. Una relació del 1729 la defineix com a “torre d’armes”, de defensa pesant; en canvi, el 1767 el piemontès Ripol en parla més com una torre de senyalització, tot i que mantenia un alcaid, dos soldats i un petit arsenal. El 1842 va deixar d’exercir les seves funcions.

http://it.wikipedia.org/wiki/Rio_Mannu

http://www.sardegnacultura.it/j/v/253?s=17944&v=2&c=2488&c1=2125&t=1


About The Author

Comments

Leave a Reply