La maleta sarda, una novel.la ambientada entre Sardenya i els Països Catalans

Portada La maleta sardaÉs poc usual veure’m fer “crítica literària”, per dir-li d’alguna manera, sobre una novel.la, ja que la narrativa és un gènere que mai m’ha interessat especialment. Però en aquest cas va arribar a les meves mans un exemplar de La maleta sarda, una novel.la d’intriga ambientada als Països Catalans i Sardenya i escrit per una autora catalana, la Margarida Aritzeta. Amb aquests ingredients cap excusa eraprou  bona per continuar amb la meva fal.lera de no llegir relats de ficció.

Pel que he pogut esbrinar, la Margarida és Delegada de la Generalitat de Catalunya a L’Alguer i una bona coneixedora de Sardenya. Mai havia llegit cap obra seva (com que no llegueixo novel.les…), però aquesta ha tingut cert ressó i fins i tot recentment l’han presentat a prop de casa, a Igualada. Val a dir que és una novel.la ben escrita, amb uns personatges amb personalitat i caràcter propi al llarg de tota l’obra, i una trama força complexa que es desenvolupa amb  parsimònia, tot i la immediatesa i la improvització en la presa de decisions importants i la celeritat d’alguns dels esdeveniments. Al costat de la trama principal es desenvolupen diverses històries paral.leles referents als personatges que ens faran conèixer parts de la seva vida i existència que poc tenen a veure amb la intriga que ha de resoldre en Manu Uriarte.

Sens dubte, des del primer moment el m’ha atret del llibre són els espais on es desenvolupa, que per casualitats de la vida em queden tots molt propers, tant els de Sardenya, com Perpinyà o el carrer Tallers de Barcelona i les seves llibreries de segona mà. Gran part dels escenaris sards on es desenvolupa la novel.la els conec personalment, i en alguns casos són molt significatius per a mí perquè hi vaig anar en el meu primer viatge a l’illa: Durgali, Nùgoro, Cala Gonone, Orgósolo. No cal ni dir que la importància que la Margarita dóna a la cuina sarda és la que realment li donem tots els que ens estimem Sardenya: molta!. El vi, els dolços, la pasta… buff… quanta cosa bona!. És tal la semblança del que ens devem haver trobat en els primers viatges, que us reprodueixo un fragment de l’obra relatiu a l’elecció d’un vi:

“L’únic dilema que en Manu tenia damunt la taula era triar entre una ampolla de Simacco i una ampolla de Mariano IV. La Vicky li deia que tant li feia, que triés el que volgués, però ell no parava de donar-hi tombs. El Simacco era el vi estrella de la Cantina Deidda, un negre de cannonau i carinyena, amb una part de raïm autòcton de l’oest de Sardenya…” (pàg. 389-390)

“En Manu Uriarte para la taula i destapa el vi. Perquè respiri, li diu. Al final ha triat el Simacco. Serà el darrer dinar de la barbàgia…! (pàg. 402)

La Cantina Deidda es troba a Simàghis, poble on hi tinc molts amics i coneguts i hi he passat molts bons moments. De fet, quan vaig visitar la Cantina Deidda, que és una bodega força jove que ha guanyat alguns premis i ha agafat cert renom, el vi que em vaig emportar cap a casa és el mateix Simacco, que agafa el nom d’un Papa de Roma nascut al poble i que era força “revolucionari” per l’època.

Pots visitar el blog de La maleta sarda

Pàgina de l’Editorial Columna


About The Author

Comments

Leave a Reply