La Sartiglia / L’Ensortilla: breu història i tradició a Europa

Sa Sartiglia 2009 (Aristanis, Sardìnnia)Als jocs d’ensinistrament militar a cavall que a l’Europa medieval tenien la finalitat última de les creuades, van seguir al llarg dels segles XV i XVI els tornejos eqüestres cavallerescos, grans espectacles eqüestres oferts en ocasions d’esdeveniments importants, oferts al poble com a entreteniment.

Sobirans, vice-reis, senyors feudals i gremis de mestres oferien al públic tals espectacles en ocasió de la presa de poder de càrrecs com el de rei o vice-rei, naixement d’hereus al tro o de festivitats particulars del calendari litúrgic, involucrant directament l’estament nobiliari i relegant el poble al rang de mer espectador.

També Sa Sartiglia d’Aristanis, que podríem encabir dins l’àmbit més general de les curses a l’anell, així com ha arribat al nostres dies s’ha de considerar com un espectacle públic, organitzat per entretenir i divertir els espectadors.

A la península italiana encara es mantenen avui en dia nombrosos concursos d’habilitat dels cavallers que tempten la sort al collir un anell amb una llança. Les desfilades històriques, obertes per la ineludible presència de tamboriners i trompeters, precedeixen a les proves de domini dels cavallers que competeixen en representació dels barris històrics de les ciutats. L’anell és generalment suspès d’una corda, tot i que de vegades de vegades és sostingut per una silueta d’un cavall o animal. La prova té com a objectiu capturar o colpejar l’anell, tot i que existeixen altres versions de la prova (com la d’Aristanis, on l’anell és una estrella).

La península ibèrica és de sempre terre d’elecció de “sortijas”. El dia de l’Epifania de 1461 a Jaen (Andalusia), es corre una “Sortija” del tot semblant a la d’Aristanis. Cavallers amb màsqueres corren amb l’espasa cap a l’anell sota el so de tambors i trompetes. A Ciutadella, a l’illa de Menorca, encara avui en dia es corre l’Ensortilla per festejar el naixement de Sant Joan Baptista. Aristanis i Ciutadella, des de fa uns anys, s’han agermanat per aquesta antiga tradició comuna.

El pas de la península ibèrica a Sardenya, durant l’ocupació castellana, és ben breu. Ja el 1556 a Tàttari es corre l’anell per festejar la pujada al tro del monarca castellà Felip II. A Bidda ‘e Crèsia durant els primers anys del Sis-cents es commemora el pas de les despulles de Sant Constantí, i el 1716 els gremis organitzen a Casteddu jocs eqüestres amb màscares per festejar el naixement del Príncep d’Astúries.

L’actual organització de Sa Sartiglia d’Aristanis per obra dels gremis es remonta al segle XVI, període en el qual tals institucions operaven a la Ciutat Reial d’Aristanis. No cal dir que la tradició de conèixer aquests entreteniments era molt més antiga a Sardenya, possiblement ja des del segle XIII, degut a les relacions dels monarques d’Arbarèe amb els diversos regnes de la península italiana. No hi ha dubte que a Aristanis, com a les grans capitals de l’Europa medieval, nobles i cavallers lluitaven amb les espases i les llances a les proves d’habilitat i ensinistrament a cavall.

Resum de l’escrit La Sartiglia, storia e tradizione, de Stefano Castello i Maurizio Casu

http://www.medioevoinsardegna.it/Sartiglia_Storia_e_Tradizione.htm

Traducció al català de Jordi Saumell Gassó

Posts antics sobre Sa Sartiglia a TERRASARDA:

http://terrasarda.cat/?p=277

http://terrasarda.cat/?p=229


About The Author

Comments

Leave a Reply