Andende a bardanare, un poema sobre bandolers de Montanaru

El tema del bandolerisme sard, com algun cop hem comentat aquí, és omnipresent a l’illa i encara molt recent i viu en la memòria popular. De fet, hi ha una estima general a Sardenya, que evidentment compartim per les semblances que trobem amb el cas català,  per totes aquelles persones que per circumstàncies de la vida es van haver d’amagar a les muntanyes i enfrontar-se a unes autoritats que estaven exprimint el país. D’històries i de bandolers famosos n’hi ha a dotzenes i això ha deixat una petja important a la literatura. A TERRASARDA us oferim un poema en llengua sarda d’en Montanaru sobre el tema dels bandolers.

Antioco Giuseppe Casula conegut com Montanaru (Dèsulu, 1878 – 1957) va ser un poeta sard.

Estelada i Països CatalansVa anar a l’escola elemental del seu poble, i després es va traslladar a Casteddu i Lanusè per estudiat secundària, però va haver de deixar els estudis. La familia era pobra i va haver de tornar al seu poble per ajudat al pare en una activitat comercial menor. Va lluitar a la guerra d’Àfrica el 1896 i degut a aquesta experiencia compon els himnes patriòtics i cants de guerra.

El 1904 va publicar Boghes de Barbagia sota el pseudònim Montanaru.  També treballa a l’Oficina Postal i de profesor de primària al seu poble. El 1922 publica Cantigos d’Ennarghentu. Va ser un ferm defensor de la llengua sarda i de la importància d’ensenyar-la a les escoles. Entre 1926-1927 es troba a la presó, acusat de tenir lligams amb els bandolers de la Barbàzia. El 1933 publica Cantos de sa solitudine. Acabada la guerra s’inscriu al Partidu Sardu d’Azione. Mor després de sofrir una paràlisi el 1950.

El 1978 es fa un recull pòstum anomenat Sas ultimas canzones, Cantigos de amargura.

bandera_sardaAntioco Giuseppe Casula nodidu comente Montanaru (Dèsulu, 1878 – Dèsulu 3 marzu 1957) fiat unu poete sardu.

At frecuentadu sas iscolas elementares in Dèsulu. A pustis si nch’est tramudadu a Casteddu e a Lanusè pro fagher su Litzeu ma at dèvidu dassare sos istùdios. Sa famìlia fiat pòvera e si nch’est dèvidu torrare a sa bidda sua pro azuare su babu in un’atividade cumertziale minore.

At fatu sa gherra in Àfrica in su 1896 e gràtzias a custa esperièntzia cumponet innos patriòticos e cantos de gherra. A 18 annos si nch’est andadu a carabineri.

At publicadu in su 1904 Boghes de Barbagia, suta de su pseudònimu de Montanaru. Dassada s’Arma e in su 1909 est devènnidu diretore de s’ufìtziu postale e finas insinnante elementare in sa bidda sua. In su 1922 at publicadu Cantigos d’Ennarghentu.

Cumbintu defensore de su balore de sa limba sarda e de s’importu de s’insinnnamentu suo in sas iscolas, at rapresentadu s’ìsula in su primu cungressu nazionale de sos dialetos de Itàlia in su 1925.

Intre su 1926 e su 1927 at proadu s’esperièntzia de sa presone, cun s’acusa de tenner ligàmenes cun sos bandidos de sa Barbàzia. In su 1933 at publicadu Cantos de sa solitudine. Finida sa gherra s’est iscritu a su Partidu Sardu d’ Atzione. In su 1949 at bìnchidu su “Cuncursu nazionale de poesia dialetale”, cun sa cantzone S’olia. In su 1950 at publicadu Sa lantia.

In su 1953 l’at faladu una paralis. At a morrer bator annos a pustis.

In su 1978 est essida sa regorta pòstuma Sas ultimas canzones, Cantigos de amargura.

Montanaru 

 

 

 

Andende a bardanare

 «Sa notte amigos mios est iscura
Che i su trumentu; passat furiosu
Su entu e sighit s’aba a istrasura.

Su procalzu est bezzu e sonnigosu
E in cust’ora dromidu est che procu.
E no intendet nè dannu, nè gosu,

Non solu de intendere unu tzocu,
Pro chi sas arulas siene serente
A su cuile ’e Bau ’e Su Trocu.

Leade sos fusiles lestramente
E andemus a fagher sa bardana!».
Gai neid’in tonu prepotente,

Mimia Monni cun bogh’e campana
In su cuile ’e s’Abile a sos pagos
Amigos chi su notte acuilàna

Che a mazzone subra sos serragos.
Bi fit Bobore Crispu, unu giovanu
De vint’un’annu chi leiat sos tragos

E los frundiat che fustes lontanu,
E in sos attaccos lestru e attrividu.
Bi fit Franziscu Mannu e Bustianu,

Pili Murtinu e Bobore Bandinu,
Tres omines ch’in tottu fid’insoro,
Mai biu, nè mortu hana timidu

In tottu Nuoresu e Logudoro
«Avanti o coragiosa cumpagnia!»
Narein a una oghe a unu coro,

Tottus chimbe che una marrania.
E s’avviein lestros, ben’armados
In mesu a su entu forte, a s’istrazzìa,

Che una truma d’iscominigados. 

En aquesta web hi trobarem força informació (he extret d’aquí el poema) http://bardaneri.splinder.com/post/14839478


About The Author

Comments

One Response to “Andende a bardanare, un poema sobre bandolers de Montanaru”

Leave a Reply