Mòres, un petit poblet del Logudoro / Mòres, una bidda pitica in Logudòro

Situació de MòresMòres és un petit poblet a prop de Tàttari, a la zona coneguda com el Logudoro. Amb poc més de 2000 habitants, el seu territori és força gran, uns 95 km2. El poble es troba situat a 366 m.s.n.m , en una plana del Monte Lachetos, que s’eleva fins als 546 m. Aquesta muntanya és la segona més alta de la zona, després del Monte Santo, a 734 m.

El seu territori és en gran part aturonat, de natura principalment calcàrica, i que va descendint lleugerament cam a la plana de Chilivani, atravessada del Rio Mannu tributari del pantà de Coghinas.

UNA MICA D’HISTÒRIA DEL POBLE

Mores com a poble es remonta a l’Alta Edat mitja, però el seu territori evidentment ja era poblat, com a mínim, el 3000 a.C. De fet, al seu territori hi trobem diverses domus de janas i un dels dolmens més destacables, no només de Sardenya sinó del Mediterrani: el de “Sa Covaccada”. També destaca en una de les vessants del Monte Santo l’hipogeu prehistòric escavat en un bloc de pedra conegut com “Su Crastu de Santu Eliseu”, utilitzat com a necrópoli durant diverses èpoques històriques.

Dolmen Sa Covaccada, Mòres (Sardenya)L’època nuràgica ha deixat també moltíssimes restes: de les 70 torres nuràgiques, visibles entre elles, detaquen les de Ranas, Tres Nuraghes i Sos Istattos. Aquest darrer consta de tres torres envoltades d’una fortificació i les restes d’una vil.la nuràgica en bon estat de conservació, datable cap al 1.500 a.C.

Les restes romanes també són abundants, situant els historiadors prop del poble el nus viari romà de Hafa, tot i que no se n’han trobat les restes. Les terres de Mòres, productives, ja les donava l’Imperi romà als seus legionaris retirats perquè hi cultivessin cereals.

De la primera edat medieval no hi ha massa dades; és a partir de la invasió catalana de 1323 que coneixem més coses. El que si que se sap del cert és que va ser capital durant el període judicial de la Curatoria d’Oppia, després seu del departament administratiu i finalment marquesat.

ELS VESTITS TRADICIONAL MORESOS

Entre la molta informació que podem trobar a la web de l’associació de promoció del turisme de Mores, hi ha la dels seus vestits tradicionals. És part d’una recerca feta per l’Ass. Cult. Coros Lachesos entre la gent més gran del poble, darreres persones que han viscut en persona una època molt diferent a la nostra i de la qual ja hem perdut gran part de les tradicions populars. A més, el text és molt complet i en llengua sarda.

SU COSTUME MORESU

Su Costumene de Sas Fadas Moresas

Segundu su ch’est bistadu nadu: dae sa chentenaria tia Casu Maria Peppa (1896-2000), sa chentenaria tia Mulas Giuanna Maria (1897-1997), su chentenariu tiu ‘e Cavia Frantziscu (1898-1998), sa chentenaria tia Carta Filumena (1898-vivente), tia Nieddu Maria Antonia (1899-1996), su chentenariu tiu Carta Giuann’Antoni (1899-vivente), sa chentenaria tia Porcu Cadrina (1900-vivente), sa chentenaria tia ‘e Cavia Giuanna (1901-vivente), tia Demartis Austina (1900-1994), tia Carta Ciannaia (1903-1999), tia Chighine Cadrina (1904-2000), tia Tedde Maria (1905-1995), tia ‘e Pramma Mattia (1909-vivente) etc. su costumene antigu de sas moresas pro sa festa fit comente cussu de muda o gala de sas fadas. Sos trastes de custu costumene fini: su cansciu, su cosso, s’imbustu, su corittu, sa unnedda ej sa fallitta.

 1) Su cansciu (dal latino capsum o italiano antico casso) fidi una camija longa fintzas a pese pro cuare sas carres e pro non raffiare sas ancas sa unnedda. Fit de mussolina bianca (tela) ricamada cun s’agu: in su tuju, in pettorra e in sos brurtzos (si pronuncia brusstzos). Si su cansciu fit sestadu in duos cantos (diviso in due parti): su pizu ‘e subra (la parte superiore dalla cintola in su) beniat giamadu sa camija; su pizu ‘e fundu (la parte inferiore, dalla cintola in basso, che fungeva da sottogonna o sottana) beniat sempre giamadu su cansciu. In duna battorina famada chi cantaiana sos moresos pro nde pesare su ballu a tronada (a tenores) faeddat de custu traste e narat:

Comare giughet su cansciu segadu
in sos derettos de su fora male
andadu sò a bi lu tappulare
aggiummai m’haiat mossigadu.

LLEGEIX TOT L’ESCRIT EN SARD SOBRE ELS VESTITS TRADICIONALS DE MÒRES

 

Agraeixo molt a l’Andrea de Mòres la cessió de les fotos (excepte la del dolmen). Gràtzias meda!!

About The Author

Comments

Leave a Reply