Impresions sardes_5 – Tot creuant el Medio Campidano (II) – Cap a Lunamatrona, un poble tranquil de la Marmilla

 Una casa de Lunamatrona Com la majoria de pobles de Sardenya als que vaig per primer cop, a Lunamatrona hi vaig anar mig per casualitat. Buscava rutes per la zona de Pula, que està relativament lluny de la Marmilla, quan em van arribar veus d’una sessió de punxadiscos que feia Quilo Sa Razza a un poble anomenat Lunamatrona, del qual no havia sentit a parlar mai ni n’havia llegit res. El tema em va interessar per què des de fa temps volia conèixer en Quilo, la Claudia Aru i en Randagiu Sardu, músics sards independentistes que viuen a la zona.

De seguida vaig començar a buscar allotjament a la zona i vaig trobar un bed&breakfast que semblava interessant, a un parell de quilòmetres del poble, Villa Miranda. Amb això i els horaris de l’autobús, ja tenia via lliure cap al campidà sard.  No hi ha massa autobusos diaris a Lunamatrona al trobar-se una mica apartat de la SS131 (però de ben segur que n’hi ha més que a la zona on visc de la Segarra), i els pull-man de Sardenya passen per l’interior de tots els pobles, allargant molt un trajecte de poc menys de 50 km.

Lunamatrona a nivell d’estructura és el típic poble de la plana, amb cases principalment de dues plantes que s’allargassen al llarg del carrer principal, que fa també de carretera. Des del nucli primigeni, el poble va anar creixent a banda i banda de la carretera amb cert ordre i control. Més recentment s’hi ha anat afegint algun barri perifèric més desordenat on s’han anat contruint cases de dimensions considerables amb un bon tros de parcel.la on plantar-hi de tot.  Els sards i sardes dels pobles valoren molt tenir un jardí i un espai exterior on reunir-se amb amics i família per fer un bon sopar o simplement fer-la petar, quan el temps ho permet, és clar.

Villa Miranda (Lunamatrona, Sardenya)   Villa Miranda (Lunamatrona, Sardenya)   Villa Miranda (Lunamatrona, Sardenya)

De fet, les cases típiques del campidà ja eren així des de fa molts segles. Su furriadroxu era el nom de la casa campidanesa, amb un portal exterior per on hi pasava perfectament un carro i que podia ser fet amb materials diversos. Travessant el portal hi havia un ampli patí interior amb tot d’edificis típics de la pagesia, magatzems, corrals d’animals, etc… I una mica més enllà, la casa, a vegades amb un gran porxo on poder gaudir quan feia bon temps de la conversa amb familiars i amics. Segons em deien, les famílies sardes sempre han valorat molt la seva intimitat i gairebé tota la vida es desenvolupava dins su furriadroxu, el món interior de la familia.

El portal és un element que en bona part dels casos, tot i la restauració i modernització de la gran part de cases dels pobles, s’ha conservat, utilitzant i sustituint materials antics per altres de més actuals; la porta normalment s’ha mantingut de fusta i sembla que encara mostra una mica l’estatus social de les famílies. He pogut veure portes de fusta actuals molt treballades, però sempre m’han acabat sorprenent més les originals. Les dates que he pogut trobar en algunes llindes sobre la porta es poden situar entre finals del segle XIX i principis del XX, moltes d’elles també treballades i amb una gran varietat de motius. Cap portal és igual a un altre!

Lunamatrona, tot i ser considerat un poble petit, arriba gairebé als 2.000 habitants i és el centre neuràlgic dels pobles veïns. Hi ha diversos economats i força moviment, lloc de trobada del jovent del voltant, gràcies sobretot al Parc dels Jocs, una mena de plaça a l’aire lliure amb un bar amb una bona terrasseta. Va ser aquí on vaig poder ballar els bons ritmes de Quilo i xerrar pels descosits amb diversa gent del poble que havia anat coneixent al llarg de la tarda. Una d’aquestes persones era l’Ivano, el fill dels propietaris de Villa Miranda, que em va acollir entre els seus amics i vam passar una molt bona estona, primer al Parc dels Jocs i després pels carrers del poble. Al final vam acabar fent una colla ben particular de borratxos: l’Ivano, el fill de la casa , un xaval que insistia en dir-me frases en castellà tot i que no en tenia ni idea i amb prou feines s’aguantava dret, dues germanes sardes que anaven amb un polonès i un altre guiri que no parlaven cap llengua llatina, la xicota de l’Ivano que sortia de treballar, el motorista kamikaze i en fi, jo mateix que cap allà les cinc del matí vaig començar a adormir-me en un banc.

Part d'un molí de farina manual d'època nuràgicaVilla Miranda és un petit bed&breakfast situat en un turó a un parell de quilòmetres del poble, envoltat de terres cultivables. Originàriament era una petita barraca on venien a passar els dies de festa, però poc a poc l’han anat modernitzant i ampliant fins arribar a fer un allotjament acollidor i de qualitat. En temporada alta també hi fan menjars a petició dels hostes, i forma part de diversos consorcis turístics i alimentaris de la zona de la Marmilla. La casa es troba envoltada per una parcel.la de terra on els propietaris hi cultiven diversos productes  que després venen a les fires i mercats de la zona, força abundants. Les vistes són força espectaculars, amb la Jara de Gesturi al davant, les muntayes de la Trexenta i algun dels pobles veïns, com Villanovaforru, que és troba una mica més elevat que Lunamatrona.

A Villa Miranda vaig poder provar  exquisiteses culinàries, com poder ser troncs de cards salvatges, la torta (una mena de truita amb tot d’ingredients variats) i d’altres dolços.  I vaig poder també xerrar pels descosits sobre les temàtiques més diverses, prenent la fresca al porxo de la casa, amb els amfitrions i part de la seva família, gent que ha viatjat, interessada per la cultura i amb qui mantenir una bona conversa.

IV Trofeu de Tir al Meló (Lunamatrona, Sardenya)El producte estrella de Lunamatrona és el meló de secà, del qual el cap de setmana anterior se n’havia celebrat la Sagra anual. Per tot arreu es cultiven camps immensos d’aquesta fruita, i per tot arreu te’ls fan provar. Fins i tot l’endemà de la meva arribada se celebrava el quart torneig de tir al meló, que és una festa molt divertida que fan els caçadors del poble. La festa consisteix en disparar a tres melons petits posats dalt dels respectius faristols a una distància considerable, uns 25 metres. Sembla una empresa fàcil, però vaig poder comprovar que disparant amb bala és realment difícil tocar-los. En tot ca, vaig conèixer molta gent de pobles veïns (Pauli, per exemple) i vaig provar en abundància melons i cervesa.

A banda del meló, a la finca de Villa Miranda (que és el nom de la propietària) es cultiven altres productes per a ser comercialitzats, principalment espígol i safrà. És un gaudi veure com s’estimen la terra i el ben curada que la mantenen. Tal i com em comentava el fill de la casa,  li apassiona el que fa i vol seguir treballant la terra com a mitjà de subsistència. La casa de turisme rural és un complement, com per moltes famílies sardes, als ingressos sempre minsos que pot donar l’agricultura de secà. Val a dir que les terres elevades, com és el cas, no són de massa qualitat per als productes hortícoles i que la seva producció es fa al poble, situat a la plana i per tant amb terres de més qualitat. A banda d’això, a Vila Miranda i a totes les cases i pobles del Campidà (i d’altres parts de Sardenya), l’abundància i grandària de plantes, flros, arbustos i arbres és impresionant. Per tot arreu, per petit que sigui l’espai de jardí que es disposa, la verdor apareix i més en aquest clima beninge on extranyament es baixa per sota dels zero graus.

Un pagès de Lunamatrona i el seu tractor nouAltres cultius molt associats a la zona són la trilogia mediterrània de vinya, olivera i ametller. Per tota la comarca trobem abundància de tots tres, amb moltes finques petites que produeixen pel propi consum i d’altres per a la comercialització. Un dels vins típics de la zona és la Malvasia, que es fa amb una varietat de raïm blanc. És un vi que es pren d’aperitiu, similar al moscatell català però no tan dolç. També el vermentino és un dels vins que s’acostuma a veure als bars de la zona, moltes vegades barrejat amb Cinzano, una barreja refrescant de la que no puc opinar perquè no l’he provat. Tots aquests productes i molts d’altres se sumaven d’antic al bestiar de tot tipus, des dels ramats, fins als animals de corral com les gallines, oques, conills o galls d’indi, que es trobaven a l’interior de su furriadroxu. Actualment moltes famílies encara tenen animals de corral, però cada cop és menys habitual. Els meus amfitrions, a la casa de poble on resideixen, encara hi conserven els galls d’indi i volen en breu portar-ne a Villa Miranda, on actualment sí que hi tenen un cavall i alguns gossos.

Dins el poble de Lunamatrona podem visitar l’església, de  grans dimensions i dedicada a Sant Joan Baptista, i  que conserva un retaule de Santa Maria, atribuït a Antonio Mainas. Però el més curiós del poble és el Museu Local, un d’aquells petits museus que s’han anat extenent per molts pobles de Sardenya. Normalment aquests museus, amb totes les excepcions que vulgueu, se centren en les troballes arqueològiques de diferents èpoques fetes al poble. Però el museu DEA Luna és una altra cosa, és un retorn al pas de l’antiguitat a la modernitat a Sardenya: un museu dels anys 60!. Mitjançant cinc sales expositives, una d’elles una sala de projecció audiovisual, farem un recorregut per la modernitat que poc a poc va anar arribant a Lunamatrona. Instruments antics i la seva versió dels anys 60, els primers pentinats moderns, la primera televisió, el canvi en la moda, les motos Vespa són alguns dels objectes que podem veure al llarg de l’exposició. Des d’aquí vull agrair a la Mónica, la guia del Museu, les bones explicacions durant el recorregut i el fart de riure que ens vam fer recordant objectes i experiències de quan érem petits. És en aquestes petites coses que t’adones que els catalans i sards d’avui en dia i d’antic sempre hem estat molt propers.

Museu Dea Luna (Lunamatrona, Sardenya)   Museu Dea Luna (Lunamatrona, Sardenya)   Museu Dea Luna (Lunamatrona, Sardenya) 

Museu Dea Luna (Lunamatrona, Sardenya)   Museu Dea Luna (Lunamatrona, Sardenya)   Museu Dea Luna (Lunamatrona, Sardenya)

Un altre Museu imprescindible als afores del poble és el de Sa Corona Arrubia, que és el nom del consorci turístic de la Marmilla. El Museu, que no vaig visitar, se centra en les ciències naturals com l’arqueologia, biologia mol.lecular o paleontologia i realment són unes intal.lacions modernes i de grans dimensions, preparades per acollir exposicions temporals com una que actualment s’estava fent sobre els mamuts.

Sa Corona Arrubia (Lunamatrona, Sardenya)El que més sorprèn és el tele-cadira que hi ha al costat del museu per accedir a la Jara de Siddi. Per pujar al petit altiplà de Siddi, d’unes dimensions menors que  la Jara de Gesturi, s’han de superar menys de 200 metres de desnivell, però un tele-cadira et porta en 5 minuts al capdamunt, a tocar d’un restaurant amb unes boniques vistes sobre la Marmilla. Aquesta muntanya és la que dóna nom al Consorci, i vol dir Corona Vermella en llengua sarda, per les penyes que culminen l’altiplà i que tenen un color rogenc degut a uns liquens.

De la diversitat de restes arqueològiques de Lunamatrona només vaig veure la tomba de gegant Su Cuaddu ‘e Nixias, als afores del poble i en força mal estat. Però anar-la a visitar al menys em va servir per veure d’aprop un dels molts tractorets de mida petita que corren per aquestes contrades; són bastant útils per parcel.les de terra petites i per moure’t per zones costerudes, vinyes i d’altres. A banda de tot això, l’Italo em va comentar que hi ha diversos nurags. Concretament, hi ha catalogats  5 nurags complexos, 11 de monotorre i 1 pou sagrat.

Als afores del poble podem trobar tres llocs per menjar: una pizzeria que obre als vespres i que no vaig tenir el plaer de visitar, un restaurant que es troba al costat d’un complex turístic força modern al peu de la carretera a Seddori, i el restaurant Sa Mitza ‘e sa rocca (La sorgent de la roca), també a la mateixa carretera, poc després d’una benzinera que hi ha a l’entrada de Lunamatrona. Aquest darrer sí que el vaig visitar un parell de cops i la veritat és que la qualitat/preu és força bona, amb un preus molt assequibles i un servei molt atent i simpàtic. De feina, sobretot el cap de setmana, no els en falta, i pots menjar des de carn, peix, pasta o una de les moltíssimes varietats de pizzes.

Des del Museu Sa Corona Arrubia vaig iniciar les meves peripècies a peu per Medio Campidano, però això ho deixem per un altre moment…

VILLA MIRANDA

SA CORONA ARRUBIA


About The Author

Comments

2 Responses to “Impresions sardes_5 – Tot creuant el Medio Campidano (II) – Cap a Lunamatrona, un poble tranquil de la Marmilla”

  1. Monica Setzu escrigué:

    Hola Jordi, ti ricordi di me? Io sono l’operatrice museale del museo D.E.A. Luna ‘C’era una svolta’ di Lunamatrona!!! Con immenso piacere ho visto che hai pubblicato le foto ricordo che testimoniano il tuo passaggio nel mio caro paese!!!
    Un caro saluto

    Monica

  2. terrasarda escrigué:

    Salude Monica! Eya, ricordo la buona passegiata pel museo, ridendo e ricordando tempi vecchi… Totttu bene???

Leave a Reply