Els primers documents en llengua sarda

101px-Statuti_sassaresi_incipit_1316La llengua sarda apareix, com la resta de les llengües romàniques o  neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del segle III a.C.  Quan arribaen altres invasors, segles més tard, el llatí ja s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seva estructura lingüística. Davant aquesta unitat inicial dels seus caracters constitutius, sembla ser que cap els volts del segon mil.leni comencen a apareixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (pisans, catalans, castellans, piemontesos), el sard mantindrà la seva particularitat, incorporant en les diverses èpoques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua però mantenint-se molt propera a les formes del llatí originari.

Com passa amb els Arxius històrics catalans d’aquesta Alta edat mitja, abundantíssims en documentació, a Sardenya hi ha un gran nombre de documents  escrits en llengua autòctona dels segles XI i XII. Sembla ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter legal van ser escrits i difosos entre els habitants en la seva llengua, el sard.

Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l’Edat mitja. Concretament, fa la seva primera aparició pels volts de l’any 1000 com a llengua oficial del Jutjat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en què es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat el 1070 i pertanyent a la Cancelleria del Jutjat durant  el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està en crit en sard campidanès.  Tot i que aquest sigui el primer document en sard, ja apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de 1063 del Jutge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.

Ja dels anys 80 del mateix segle existeixen altres documents, aquests en sard logudorès, com per exemple el Privilegi Logudorès: Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt…

D’entre el 1089 i 1103 destaca la Donació de Torquitori, en antic campidanès,  provinent de l’església de Sant Saturní de la diòcesi de Casteddu, conservat actualment als Arxius Departamentals de Marsella.

« E inper(a)tor(e) ki l ati kastikari ista delegantzia e fagere kantu narat ista carta siat benedittu… »

També les cancelleries dels altres dos jutjats sards, el de Gaddura i Arbarèe, redactaven els documents en llengua sarda.

Però el document més conegut d’aquest període és sens dubte la Carta de Logu del Regne d’Arbarèe, un recull de lleis iniciat per Marià IV i publicat per primera vegade l’any 1392 durant el govern de Elianora d’Arbarèe, la seva filla. Tenia com a objectiu conservari sa justicia dessu populu dessa terra nostra e dessu regnu d’Arbaree i va ser usat com a codi de lleis a Sardenya fins el 1827.

De notable importància són també els Estatuts Tatharesos, un cos de lleis que va ser utilitzat per l’Ajuntament Lliure de Tàthari des del 1283, imprès en llengua sarda en la seva varietat lugoduresa el 1316.

Extret de:

http://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_sarda

http://guide.supereva.it/lingua_sarda/interventi/2009/08/i-primi-documenti-scritti-in-sardo

http://lingueminoritarie.e-musiweb.org/index.php?option=com_content&view=article&id=120&Itemid=185


About The Author

Comments

Leave a Reply