El Monte ‘e Limbara, frontera natural entre la Gaddura i el Logudoro.

Extret de la web http://www.montelimbara.com/fonti.htmLa serra del Limbara és el massís muntanyós de la Sardenya nord-occidental més important. representa el confí meridional entre les regions històriques i geogràfiques de la Gaddura i el Logudoro. El cim més alt, punta belistreri, s’eleva fins els 1.362 metres s.n.m.

El seu nom probablement deriva de Limen Balares (confí del poble dels Balares, un dels antics pobles que habitaven la zona), ja que històricament la muntanya ha estat el límit entre la regió de Gaddura, al nord i habitada pels corsos, i la zona habitada pels balares i segurament altres pobles (el Logudoro i el Monteacuto). El nom del cim més alt, el Balistreri proveé d’un personatge amb el mateix nom que al segle disset es va refugiar a la muntanya amb la seva família per posar a bon resguard una de les seves filles que un senyor de la zona pretenia prendre per la força. Segons sembla, al final el Balisteri va matar el Senyor i va poder tornar a viure al seu poble, Tempio, fins i tot va ser enterrat en una església del poble com a signe d’aprovació per part dels seus conciutadans.

Posta de sol al Limbara - Foto de Daniela PirasLa muntanya es troba repartida entre els pobles de Tempio Pausania, Calangianus, Oschiri e Berchidda.

El Limbara es distingeix d’altres formacions muntanyoses de Sardenya per la gran quantitat de paisatges variats que podem veure des d’allí. Des dels camps i vinyes sempre verds de l’alta Gaddura de Tempio i Calangianus, o els boscos selvàtics habitats pel senglar als vessants d’Oschiri i Berchidda, fins al mar d’Olbia i l’Arxipèlag de La Maddalena d’una banda, i les escolleres blanques marcades sobre el fons de les altes muntanyes nevades de Còrsega.

La vegetació actual no és la que històricament hi havia: alzines i roures. Actualment els seus boscos són principalment de pins, encara que la vegetació és molt variada, tan el el cas dels arbres, com els arbusts i les plantes medicinals. Els bolets també hi són abundants, alguns amb gran valor culinari.

La fauna també és abundant a la zona, amb gats selvàtcs, senglars, martes, llops, rapinyaires… A part d’això, l’aigua i les fonts són abundants a tot el massís.

Agraïm de tot cor la cessió de les Fotos a la Daniela Piras i en Maltìnu Dibèltulu, Gràtzias meda!


About The Author

Comments

Leave a Reply