Prehistòria i història antiga de Padria (Meilogu, Sardenya)

Bronze de Padria (Meilogu, Sardenya)Padria, protegida a oest per les muntanyes de Sant Josep, Sant Pere i Sant Pau, es troba al marge sudoccidental de la regió del Lugodoro-Meilogu, dominada pel massis del Monte Minerva. És un dels pobles més antics de l’illa, situat a les terres fèrtils de la gran vall del Temo i els seus afluents. Hi viuen prop de 900 persones (fa anys que perd població) i se situa a 304 metres s.n.m..

La zona més antiga és indubtablement aquella d’Iscalines o de la muntanya Santu Zuseppe, on s’hi han trobat sepulcres de corredor de diverses èpoques, un santuari votiu del III segle a.n.e i multitud de restes que es troben principalment al Museu Cívic Arqueològic, tot i que també al Museu de Tàttari. Les restes romanes més importants són els ponts que creuen el Temo, com els de Thori, Oinu o Enas. També trobem a la zona de Palattu, als afores del poble, restes d’una muralla d’època púnica.

De l’època judicial i posterior hi ha nombrosos edificis, com les diverses esglésies i palaus nobiliaris que trobem al centre del poble. Aquests edificis més monumentals es barregen al poble amb edificis de planta molt més simple, fets amb pedra volcànica, a vegades vista, a vegades arrebossada. Alguns d’aquests edificis mostren llindes treballades  de clara factura catalana.

Gurulis Vetus apareix ja esmentada per Ptolomeu a la seva magna obra geogràfica, i ja des del segle passat se l’ha relacionada amb l’actual Padria. Segons sembla, es calcula que la zona que ocupava l’antiga Gurulis Vetus, incloses les àrees sepulcrals i de defensa, era d’unes 10 ha., una superfície considerable però en tot cas inferior als assentaments en zones portuàries com Karalis, Tharros, Olbia…

Les restes més antigues que trobem pertanyen al neolític recent (3.500-2.700 a.n.e.), on possiblement hem d’enquadrar els domus de janas de Baddeflare, Monte Ruggiu, Puntas Biancas, Su Pasciale, Badde Usai, S.Pedru ‘e Concas. Del mateix període trobem diverses restes, sobretot lítiques, de la Cultura di Ozieri.

L’ocupació del territori en època nuràgica va ser força més important, amb coneixement de l’existència de més de quaranta nuraghe, sobre els quals s’han fet ben pocs estudis en profunditat.

Segons Totoi Mura, sintetitzat a la web de Francesco Sole, els fenicis entre els segles IX i VIII a.n.e. ja havien consolidat una base operativa on s’acabava la zona navegable del riu Temo. Era des d’aquí on es relacionaven comercialment amb les poblacions de la vall del Temo i zones més interiors, inicialment d’una manera pacífica, que poc a poc anirà degragant cap a una major inseguretat. Aquesta major inseguretat podria haver conduït aquelles comunitats agrupades al voltant dels nuraghe a cercar estructures defensives més eficients i en zones més protegides. Sembla que en aquest context és on es van començar a desenvolupar els nuraghe que es trobaven en posicions defensives naturals en estructures defensives més complexes. És possiblement d’aquesta època el primer nucli habitat consolidat, sota al muntanya dels Tres Montes, i on actualment es troba el centre de Padria.

A l’època romana es van recuperar hàbitats anteriors per tot el territori de Padria, moltes vegades lligats a antics nuraghe com el de San Saturnino, Cassidu, Sas Cheas… Nogensmenys, Padria ha estat identificada amb l’antiga Gurulis Vetus: tot i això, no podem extreure gaire informació sobre la toponímia d’època romana perquè l’habitat tan urbà com de la resta del territori era molt anterior a l’arribada dels romans. El que si que se sap (i els tres ponts romans abans esmentats ho confirmen) és que Padria es va acabar situant en una via de pas, possiblement força antiga, que anava de Bosa cap a l’interior del Lugodoro. 

El Museu Cívic Arqueològic de Padria

Museu de Padria (Meilogu, Sardenya)Situat a costat de l’Església de Santa Júlia, el Museu és el resultat d’una intensa campanya d’excavació, donació i recollida en superfície de restes per tot el territori del municipi. L’exposició oferta als visitants val molt la pena i es completa amb una visita guiada gratuïta al Palattu, zona elevada a costat del poble on hi podem trobar restes de la muralla púnica i d’un palau de l’època de l’ocupació catalana i després castellana, a part d’unes precioses vistes sobre la població.

El nuraghe Longu

Com hem comentat, hi ha molts nuraghe a Padria, en estats de conservació molt variats: Turriggia, Vigna, Casiddu, Mura Suiles, Monte su Furru, Bidighinzos, Basciu…

El més ben conservat és el nuraghe Longu, a dos quilòmetres del poble sortint cap a la pisat d’esports. S’alça sobre la plana de Sa Sedu, dominant la Badde Titta i està construït amb blocs basàltics de mida mitjana molt ben treballats.

L’entrada, orientada E/NE, es troba elevada uns 50 m. respecte asl camps circondants. El corredor, d’uns quatre metres de llarg, està cobert per voltes ogivals aixecades per sobre de les arquitraves de l’accés. La cambra principal circolar conserva totalment la volta a tholos. A la dreta sobre un petit espai, comú als nuraghe, i a l’esquerra una escala que porta al pis superior.

A l’inicial nuraghe monotorre se li van afegir dues torres al costat avui en dia esfondrades i mig colgades. També hi ha la presència d’altres restes de l’època.

Nuraghe Longu (Padria, Sardenya)

Bibliografia utilitzada:

PADRIA: il Museo  e il territorio, de Francesca Galli

SARDEGNA CULTURA – Padria, complesso del Longu

www.gurulisvetus.it – Francesco Sole

Impresions sardes_2 – PADRIA, l’antiga Gurulis Vetus


About The Author

Comments

Leave a Reply