Impresions sardes_2 – PADRIA, l’antiga Gurulis Vetus

Cases de Padria (Sardenya)Padria és un poblet de prop de 900 habitants situat al Meilogu (en sard, lloc del mig), una regió històrica de Sardenya que es troba dins el Lugodoro. A diferència de molts altre pobles de l’illa, aquest es va fer a peu pla i passejar pels seus carrers és força agraït i agradable. Totes els carrers s’assemblen força i la majoria de cases són d’una o dues plantes; hi ha moltes cases a peu pla, de petites dimensions, que es veuen tancades. I per tot arreu hi ha esglésies de diverses mides. On hi ha més vida al poble i gran part dels comerços és al carrer principal, que alhora fa de carretera. Entre d’altres  hi trobem: tres dels bars del poble, Correus, una casa de turisme rural, el Museu, l’Església parroquial…

Amb Padria hi tinc un deute pendent que espero solucionar aviat: tornar-hi. I la veritat és que cada cop que torno a Sardenya i marxo sense passar per Padria em sap greu per tan bé com em van tractar quan hi vaig passar uns dies ara fa tres anys.

Conéixer Padria va ser ben bé fruit de la casualitat. Aquell dia de setembre el meu amic de Bortigale Gianfranco m’havia deixat als afores de Macumère, prop d’on hi ha la Fira i un viver de l’Ente Forestale, que és on ell treballa. Des d’aquí volia agafar una petita carretera que creuava per la zona boscosa de Monte Sant’Antioco cap al poble de Sindia. Al començar el dia no tenia molt clar el meu destí, però un cop vaig passar per Sindia i Suni, una zona molt planera i força transitada, vaig decidir dirigir-me vers el poble de Montresta.

Vista de Padria i Puzzumaggiore des del Nuraghe Lungu (Padria, Sardenya)Recordo que era un dia molt xafogós i caminar sobre l’asfalt a ple sol s’estava convertint en una tortura; després d’uns 25 km a peu per carretera amb més de 15 kg. a l’esquena vaig tirar la tovallola i vaig començar a fer autoestop. Com sol passar a Sardenya, en cinc minuts ja m’havia recollit un camioner que m’estalvià una bona patejada. Em va deixar al trencall de Padria, que es on s’agafa la carretera cap a Montresta. No sé per quin setzeous se m’havia ficat al cap anar a aquest poble, em sembla que havia llegit alguna cosa sobre els seus boscos… Amb la xixarra que queia a primera hora de la tarda, evidentment vaig decidir parar a refrescar-me al primer bar que trobés a Padria abans d’emprendre la resta de la ruta cap a Montresta.

A Sardenya, no sé perquè, la llei de Murphy no se’m compleix, al contrari. Si una cosa em pot sortir bé, encara em surt millor, i que duri!. Faig aquesta reflexió perquè vaig entrar al primer bar que vaig trobar de Padria i m’hi vaig quedar tres dies; bé, no és que em quedés tres dies tancat al bar, sinó al poble. No podia ser d’altra manera després de conéixer en Giuseppe del Bar Unplugged i la seva colla; una gent amabilíssima i molt divertida que em van portar d’aquí cap allà durant tres dies : la festa major de Mara, Puttumaggiore, un restaurant casolà boníssim de  Padria…

L’Unplugged és un bar relativament modern on hi passa gent de tot tipus: des de l’avi que ve a jugar a cartes, fins al ramader que para a fer una birreta, passant per gairebé tot el jovent del poble. Evidentment, és lloc de trobada per mirar el futbol. En Giuse és qui porta el bar. El primer cop que el vaig veure em va imposar molt respecte: pelat al zero i corpulent, es mirava insistentment la meva samarreta d’Endavant! Gràcia. Aviat ens vam entendre, ja que ell és simpatitzant de Sardigna Natzione, i vam poder intercanviam simbologia varia dels nostres països. De fet, a l’Unplugged s’organitza cada any un concert d’aquesta formació política el dia 1 de maig. Aquesta nostra identificació política i el caràcter tan afable i sincer d’en Giuse van fer que ens fessim amics de seguida.

A Padria hi vaig conéixer molta gent interessant, o si més no curiosa. Una d’aquestes persones era en Giuseppe, un home del poble d’uns cinquanta anys que ara vivia a Milà, treballant en el món de la moda, i que ara estava a casa seva de vacances. Era molt fashion pel poble, i realment destacava per la seva estètica, a banda de ser una bellíssima persona i un gran bebedor. Una nit, asseguts a la terrassa de l’Unplugged vam poder gaudir amb en Giuseppe de les anades d’olla d’un personatge del tot grotesc: en Bobore Marceddu, poeta en llengua sarda  d’aires força feixistoides. Aquest personatge, vell conegut ja al poble, es va presentar a la terrassa on seiem amb una borratxera impresionant, arrosegant la seva grossa panxa i barba provinent. Tenia un aspecte desagradable, llafiscós i carrincló. Sense perdre mai l’humor, es va defensar vehementment dels atacs d’alguns contertulians, fins que es va decidir a deleitar-nos amb un recital de poesia i cant en sard… un espectacle dantesc i inoblidable que em va fer riure moltíssim… fins que vaig descobrir que s’allotjava a l’habitació del costat de la meva a la casa de turisme rural de la senyora Maria. Quin desastre, em feia fins i tot mania compartir l’aire amb aquell botifarró de dretes! Amb raó em feia respecte, ja que es va passar tota la nit roncant…

De Padria recordaré sempre que em tractessin com un germà,  especialment el Giuse, portant-me a tot arreu i oferint-me tot el que tenien. En tres dies vaig poder aprendre moltes coses i conéixer molta gent, tot i la dificultat de no parlar la seva llengua. Potser el fet que la colla d’aquí a Padria fossin de la meva edat hi va ajudar; fins ara m’havia relacionat amb gent força més gran que jo…

JORDI SAUMELL GASSÓ

Petita processó (Padria, Sardenya)Un dels carrers de Padria (Sardenya)


About The Author

Comments

3 Responses to “Impresions sardes_2 – PADRIA, l’antiga Gurulis Vetus”

  1. [...] Impresions sardes_2 – PADRIA, l’antiga Gurulis Vetus [...]

  2. Andrea escrigué:

    Padria es preciosa… La iglesia de Santa Julia es el mejor exemplo de arte catalana en la illa
    http://www.sufurriadroxu.it/public/?p=117
    Fins aviat!

  3. terrasarda escrigué:

    A mi em va encantar. Passejar pels seus carrers tan tranquils i veure llindes treballades, o les petites esglésies que hi ha pel poble… un territori molt atractiu…

Leave a Reply