Sa scomuniga de Predi Antiogu arrettori de Masuddas – L’excomunió del Pare Antíoc, rector de Masuddas

| desembre 26, 2011

L’escrit que us oferim és una de les poesies satíriques en llengua sarda més conegudes. L’anònim autor fa una crítica mordaç a un dels problemes de mitjan del segle XIX a Sardenya: la negativa de l’església a deixar de cobrar la dècima al conjunt de la població, després que s’aprovés una llei que abolia aquesta [...]

La primera guia turística de Sardenya adreçada a un públic català

| novembre 23, 2011

“SARDENYA. DES DE L’ALGUER I CÀLLER”, DE MARC PLANAS I ISABEL GARCIA. TRIANGLE POSTALS. ( 2011)  Per totes aquelles persones que encara teníeu algun dubte sobre si viatjar a Sardenya, acaba de publicar-se recentment la primera guia en català d’aquest país. Una guia molt ben feta i molt viscuda d’una qualitat molt superior a les [...]

Accabadora, la segona novel.la de l’escriptora sarda Michela Murgia, traduïda al català

| juliol 24, 2011

Són pocs els llibres publicats en català que fan referència a Sardenya, però cada any n’apareix algun. El que sí que és més estrany és que es tradueixi una autora sarda contemporània al català, i aquest és el cas de l’obra Accabadora de Michela Murgia. Tot i que l’obra original és en llengua italiana i [...]

Un recull d’assaigs d’història sobre el Regne de Sardenya a l’edat moderna

| febrer 8, 2011

L’últim llibre que m’he comprat a Sardenya és d’història pura i dura. Últimament estic dedicant una part dels meus esforços a aprofundir en la història sarda d’època medieval i moderna, és a dir, bàsicament l’època de l’ocupació catalana de l’illa. Arran de la xerrada del mes d’agost al poble de Geroni i de les apreciacions [...]

“Incendi a l’oliverar”, un article de 1971 de Maurice Le Lannou plenament actual

| octubre 14, 2010

L’article que us oferim a continuació el va escriure l’octubre de 1971 el geògraf Maurice Le Lannou, bon coneixedor de l’illa després de llargues estades de recerca a Sardenya durant els anys 30. De fet, l’article es troba recopilat  en una edició recent de la seva obra “Pastors i pagesos de Sardenya”, de la qual [...]

Su predi e su cassadore – El mossèn i el caçador (Contos de Àrthana, d’Ivan Marongiu)

| setembre 21, 2010

Qui no coneix o ha sentit parlar alguna vegada de les històries de la vora del foc?. Abans, quan la caixa tonta encara no ens havia envaït i alienat, a les llargues nits d’hivern la gent s’entretenia escoltant les històries del padrí o la padrina a vora la llar de foc. El mateix passava, per [...]

Un llibre revelador sobre la Sardenya dels anys 30: “Pastors i pagesos de Sardenya”, de Maurice le Lannou

| juliol 10, 2010

Recentment un bon amic sard em va regalar un llibre que em sembla que es convertirà en un dels meus llibres de capcelera: Pastors i pagesos de Sardenya, de Maurice Le Lannou, una obra escrita per un geògraf bretó com a tesi de final de carrera durant els anys 30 del segle passat. Publicada l’any [...]

La maleta sarda, una novel.la ambientada entre Sardenya i els Països Catalans

| maig 4, 2010

És poc usual veure’m fer “crítica literària”, per dir-li d’alguna manera, sobre una novel.la, ja que la narrativa és un gènere que mai m’ha interessat especialment. Però en aquest cas va arribar a les meves mans un exemplar de La maleta sarda, una novel.la d’intriga ambientada als Països Catalans i Sardenya i escrit per una [...]

Un llibre sobre el moviment independentista català a finals del franquisme: EPOCA, l’exèrcit a l’ombra

| febrer 2, 2010

Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies [...]

Charta de Logu Elianora de Arbarèe Capitulos 1 – 20 – Un codi medieval avançat de quan Sardenya era independent

| octubre 23, 2009

La Carta de Logu és un Codi de lleis del Jutjat d’Arbarèe, del qual ja hem parlat a TERRASARDA.CAT alguna vegada. La seva primera versió la va publicar Marià IV d’Arbarèe, essent ampliat i renovat per la seva filla, la mítica Elianora d’Arbarèe, al segle XIV. Tot i la pèrdua d’independència per l’ocupació catalana i [...]